Les puntes de demanda elèctrica a les comarques gironines han passat de 688 megawatts l'any 2001 a 923 megawatts l'any 2007 (955 estimats per a 2008). És un fet. De 2001 ençà, la demanda estival ha crescut a raó d'un 4,8% anual. És un altre fet. També és un fet que, per cada 100 megawatts de demanda, a Espanya hi ha 86 quilòmetres de línia de transport, a Catalunya 53 i a Girona només 11.
Les comarques gironines són importadores netes d'energia elèctrica. Tenen una capacitat generadora de 95 megawatts (cogeneració i centrals hidroelèctriques), és a dir un 10% de la demanda punta, un altre fet. O encara un altre: 360 megawatts (quantitat d'electricitat) arriben bé des de Vic, a través d'una línia de 220 quilovolts (capacitat de la línia), mentre que la resta d'importacions, uns 500 megawatts, arriba com pot des del Maresme, Vallès i Osona per quatre línies menors de 132 o 110 quilovolts.
(F)
La gestió de qualsevol sistema de fluids exigeix una xarxa. Qualsevol interrupció ha de poder-se compensar mitjançant derivacions amb prou capacitat, tal com es fa amb els talls de carretera. Amb l'electricitat, més encara, perquè és de producció contínua i no pot retenir-se. Si no és ràpidament derivada, els circuits entren en sobrecàrrega i comencen a saltar l'un darrera l'altre. És així com es produeixen les grans apagades. És un fet, doncs, que les comarques gironines pengen de cinc línies de baixa capacitat transportadora i que constitueixen un subsistema cada cop més vulnerable. Fins i tot incrementant la generació pròpia i contenint la demanda, caldria reforçar i mallar la xarxa de transport.Percepció social
No es percep així. El previsible clamor a favor d'un transport elèctric més segur i proporcionat a les necessitats reals ha estat substituït per un moviment contrari a la nova línia que ha de garantir-lo. "Ni aquí, ni enlloc!", diu l'eslògan contra la nova línia de 400 quilovolts, donant a entendre que es tracta d'una cosa indesitjable, a més d'innecessària.
"Els fets són els fets, però la realitat és la percepció", deia Albert Einstein. És així com la realitat gironina desterra de l'àmbit de les coses decents una convencional línia de 400 quilovolts, que considera excepcional (és una tensió usual de transport: n'hi ha 105.000 quilòmetres a Europa, 18.000 a Espanya i 1.050 a Catalunya mateix) i arriba a negar que calgui, ni allà ni enlloc. Aquest greu error perceptiu s'encavalla amb raonables objeccions d'altra mena (impacte ambiental, salubritat, etc.), que són d'un altre ordre, car es refereixen a la formalització del projecte, no pas al concepte. Com s'ha arribat aquí?
Una cosa són les amonestacions i una altra el festeig. Complir els procediments legals i les informacions públiques preceptives pot no bastar a l'hora de tramitar un projecte territorial. Això és el que ha passat. Si, a més, el projecte s'explica malament i es diu que cal la línia per a alimentar l'AVE, quan cal per a alimentar 400.000 usuaris o per a permetre la connexió amb la xarxa europea, fet que a son torn és interpretat com una operació tèrbola en comptes de la millora prescrita per la Unió Europea que realment és, no té res d'estrany que la confusió acabi essent majúscula. La percepció, aleshores, desautoritza els fets i la realitat es falseja. Caldria rebobinar.
*Article publicat a El Periódico
