Periodista
27/04/2007 - 00:00
Les agendes 21 locals tenen un desplegament irregular arreu del món, tant en l'aspecte qualitatiu com en el quantitatiu. En algunes regions, com Catalunya, s'ha estès el seu desenvolupament i més del 25% dels municipis estan en el procés, mentre que en altres zones no són una prioritat. De la mateixa manera, hi ha agendes 21 que es plantegen, d'entrada, com un projecte col·lectiu de planificació social i ambiental i n'hi ha, en canvi, que tot just arriben a motivar els soferts tècnics municipals que se les troben damunt la taula.
L'agenda 21 es va concebre com un model de transformació global, per a alguns benintencionat però ingenu i costós, per a d'altres clarament orientat a crear societats sostenibles sota principis de justícia social i salut ambiental. En la pràctica, no es pot negar que alguns líders polítics i culturals han acabat utilitzant l'agenda 21 com fulletó propagandístic i unidireccional dels seus desideràtums socials i del seu compromís amb l'estat del medi.
Per això, resulta molt engrescador veure que hi ha ciutats i pobles, com Figaró-Montmany, capaços de destil·lar allò més bo i millor de l'Agenda 21 local, tot i l'aiguabarreig en que s'ha convertit avui el model. I em refereixo a aquest cas, encara que de ben segur que n'hi ha d'altres, perquè el conec i l'he viscut des de bon principi.
En el cas de Figaró-Montmany, s'ha produït una alineació de forces digne de carta astral: una societat amb divergències, però disposada a debatre i a participar en les decisions; un teixit associatiu divers i actiu; el creixement vist no només com oportunitat i única sortida al desenvolupament, sinó també com un risc; i el desenvolupament vist com una oportunitat per integrar patrimoni, medi i valor social i econòmic. Un paradís? Talment el caprici del les energies positives de la confluència entre la lluna i ves a saber quin planeta. Això, si no fos perquè el procés no ha estat en absolut fàcil, ni ràpid i molt menys espontani.
Es tracta d'un procés que ha durat al voltant de 3 anys, durant els quals s'ha convocat els ciutadans més d'una trentena de vegades els vespres, caps de setmana i diumenges; s'ha fet un enorme treball tècnic i s'ha exigit una no menys important tasca als habitants, llegint documents, debatent i votant propostes, preparant materials, aprovant, finalment, més de 130 propostes d'acció. I el més sorprenent: s'ha fet des de la mateixa ciutadania, incloent-hi entitats, governants, educadors, botiguers, veïns.
I, lluny d'acabar a crits i bufetades com a les reunions d'escala, van i ho celebren amb una arrossada popular i amb la signatura d'un compromís ciutadà, perquè ho és, perquè s'han cuidat prou d'implicar tots els partits polítics i, alhora, de guardar amb cel allò que només a ells els correspon com mèrit: una agenda 21 que ambiciona el model de societat sostenible.
