No deixa de ser curiós i intrigant que el debat sobre els organismes modificats genèticament (OMG) es mogui en les aigües de l'ètica, la filosofia i, també, la religió. Això sembla que és així tan a Europa com a Estats Units, regions d'origen de bona part de la recerca sobre OMG, així com de les empreses que la financen i que produeixen i comercialitzen els seus resultats.
Recentment, vaig sentir els resultats d'un estudi que analitzava les metàfores ètiques i religioses que hi havia en el discurs pro-OMG tan a Europa com a Estats Units. Sembla que es pot parlar de fins a tres estratègies en la investigació i comunicació sobre els OMG. La primera, seguida per Europa i els seus legisladors, és la coneguda com principi de precaució. Sota aquest principi, s'adopta mesures protectores quan no existeix certesa científica de les conseqüències per al medi ambient d'una acció determinada. La combinació de les altres dues configura el model legislatiu americà. D'una banda, es considera que un OMG és segur si prové d'una planta considerada segura (GRAS: generally regarded as safe). D'altra banda, es segueix una doctrina "cientifista" (o de determinisme científic), segons la qual no es pot permetre que els valors es barregin amb els fets i puguin afectar decisions de la ciència i la tecnologia.
Les tres estratègies són tan inefables com ambigües. D'entrada, contenen paraules que es poden interpretar d'infinites maneres. La precaució, la protecció o la certesa són conceptes tan subjectius que es fa difícil pensar que puguin determinar un model legislatiu si no és amb una pila de fissures. Des de la perspectiva pròpia, tan caut es considera el que es llença daltabaix d'una muntanya amb un parapent com el que surt amb paraigua un dia de sol. En l'estratègia GRAS, "generally" és, sens dubte, un adverbi força tèrbol. I en l'estratègia cientifista se'ns parla de conceptes com "valors" i "decisions", que no es caracteritzen justament per la seva concisió.
Només queda confiar en la interpretació ètica que els legisladors i actors afectats facin d'aquestes estratègies. I, és clar, és evident que cada model posa els humans en una relació diferent amb el món biològic i duu a diferents interpretacions dels efectes sobre el medi ambient i la salut dels OMG.
En l'estudi que referia al començament, es proporcionava una comparació que em va semblar molt lúcida i aclaridora en aquest mar de conceptes i estratègies equívocs i obscurs. Es parlava del fet que en l'ètica protestant sobre el destí i el dia del judici final, la ciència es considera progrés, moviment cap al bé. Aquesta afirmació conté la mateixa càrrega mística que la "ma invisible del mercat" d'Adam Smith. Amb aquestes metàfores, sembla clar que els OMG són un designi, formen part dels destí dels humans cap a allò que és correcte.
