20/03/2006 - 00:00
El llenguatge de la sostenibilitat s'amplia permanentment amb l'aparició de nous reptes, problemes i solucions. Com en tots els camps del saber, també en aquest s'hi barregen conceptes nous i terminologia que encara no te ni traducció ni definició clares.
Aquesta és la primera de dues notes dedicades a conceptes poc clars que s'interpreten de formes radicalment diferents segons la regió del mon on s'apliquen: governança ambiental i responsabilitat corporativa.
Comencem pel primer concepte, el de governança. Un repàs ràpid a la literatura teòrica sobre el tema permet arribar a dues conclusions precipitades. En primer lloc, ni el català ni el castellà ofereixen traduccions fidels del terme anglosaxó 'governance'. En segon lloc, la majoria d'autors (anglosaxons) que han abordat el seu estudi en profunditat ofereixen cadascun més de 5 definicions diferents.
Si, a més, com he tingut la gran sort de fer en les darreres setmanes, intentem interpretar el concepte en una regió especialment empobrida d'un país en desenvolupament com la Índia, podem arribar encara a una tercera conclusió: governança vol dir coses molt diferents en funció de les necessitats i interessos que hi ha en joc.
La governança té a veure amb la capacitat i la forma de governar del governs i, des d'una reflexió menys jeràrquica, amb el paper dels mercats i la societat en relació al paper de l'Estat. Ja es pot intuir, doncs, que això ho pot incloure tot, des de la gestió pública basada en els models organitzatius del mercat, fins a l'autoorganització social, la participació pública o el paper més actiu del tercer sector en la presa de decisions.
La governança ambiental, per altra banda, vindria a ser el principi que regula el comportament públic i privat per fer-lo més responsable amb el medi ambient i, en general, amb els diferents actors en joc.
La governança ambiental a casa nostra pot prendre la forma d'un procés de preparació d'una Agenda 21 local. La governança ambiental lligada al desenvolupament, en canvi, té a veure amb la lluita per les necessitats bàsiques. Pot ser un procés de negociació entre una comunitat tribal, l'Estat i el sector privat pels drets sobre un embassament, on s'enfronten temes tan fonamentals com les necessitats energètiques industrials 'necessàries per al desenvolupament- i el dret a pescar i utilitzar l'aigua per assegurar la vida mateixa i, en última instància, per evitar l'extinció cultural.
Quina vergonya que en alguns llocs del món hi hagi exemples de governança ambiental que asseguren coses tan importants com la continuïtat de la vida i dels ecosistemes i que en d'altres, tan propers, només es pugui parlar d'experiments de participació.
En la propera nota, la responsabilitat corporativa.
Si, a més, com he tingut la gran sort de fer en les darreres setmanes, intentem interpretar el concepte en una regió especialment empobrida d'un país en desenvolupament com la Índia, podem arribar encara a una tercera conclusió: governança vol dir coses molt diferents en funció de les necessitats i interessos que hi ha en joc.
La governança té a veure amb la capacitat i la forma de governar del governs i, des d'una reflexió menys jeràrquica, amb el paper dels mercats i la societat en relació al paper de l'Estat. Ja es pot intuir, doncs, que això ho pot incloure tot, des de la gestió pública basada en els models organitzatius del mercat, fins a l'autoorganització social, la participació pública o el paper més actiu del tercer sector en la presa de decisions.
La governança ambiental, per altra banda, vindria a ser el principi que regula el comportament públic i privat per fer-lo més responsable amb el medi ambient i, en general, amb els diferents actors en joc.
La governança ambiental a casa nostra pot prendre la forma d'un procés de preparació d'una Agenda 21 local. La governança ambiental lligada al desenvolupament, en canvi, té a veure amb la lluita per les necessitats bàsiques. Pot ser un procés de negociació entre una comunitat tribal, l'Estat i el sector privat pels drets sobre un embassament, on s'enfronten temes tan fonamentals com les necessitats energètiques industrials 'necessàries per al desenvolupament- i el dret a pescar i utilitzar l'aigua per assegurar la vida mateixa i, en última instància, per evitar l'extinció cultural.
Quina vergonya que en alguns llocs del món hi hagi exemples de governança ambiental que asseguren coses tan importants com la continuïtat de la vida i dels ecosistemes i que en d'altres, tan propers, només es pugui parlar d'experiments de participació.
En la propera nota, la responsabilitat corporativa.
