Davant d'un crani humà de 500.000 anys se sent una gran esgarrifança. Quan començà la història de la civilització, el seu propietari ja feia quasi mig milió d'anys que era mort (perquè mig milió menys deu mil continua essent mig milió...). Parlo del crani nº 5 trobat a Atapuerca, d'un mascle d'una trentena d'anys d'Homo heidelbergensis, la resta més completa mai trobada d'un humà d'aquesta espècie.
Atapuerca no para de brindar sorpreses. Les més destacades es poden veure ara a la Sala Gaudí de la Pedrera. Són els originals, no rèpliques. Emociona veure-hi també part d'un crani infantil de 800.000 anys o una falange de 1.200.000, pertanyents a l'espècie Homo antecessor, també humana i anterior a Homo heidelbergensis, igualment extingida. Són els europeus més antics coneguts, evidències irrefutables. Però el fanatisme fonamentalista dissimula i continua furgant en la Bíblia, com si un compendi de relats tradicionals hebreus pogués donar cap clarícia paleontològica. Aquesta hostilitat envers el coneixement té una sòlida tradició que ha arribat a qualificar els fòssils de lussus naturae, de "jocs de la natura", o sigui de curiositats atzaroses, com si fossin una estalactita fantasiosa.
Per què es van extingir aquests altres humans? És probable que Homo sapiens se n'ocupés. De les espècies que li eren contemporànies, és clar. Era el més intel·ligent lluitant contra competidors massa semblants. La inclinació deletèria nia en el nostre codi genètic. Inquietant. Només l'educació contraria aquesta implacable tendència. Baixem la guàrdia educativa i tenim una generació feixistoide. Perquè el feixisme és això: l'exaltació de l'energumenisme zoològic. De fet, només fa un parell de segles que la força de la raó preval, a estones, sobre la raó de la força. La Societat de Nacions primer i la ONU després no nasqueren fins al segle XX, i amb la feblesa que sabem.
Mayürqa
Tinc a les mans la recentment editada en català Kitab Ta'rih Mayürqa, la crònica àrab de la conquesta de Mallorca, manuscrit del gran alfaquí Ibn ‘Amira, donat per perdut i feliçment retrobat en una biblioteca de Tinduf. És la visió musulmana de part del Llibre dels fets de Jaume I. Els rums (els romans, o sigui els cristians, en aquest cas catalans i aragonesos) s'hi presenten com una colla de bàrbars sanguinaris. Ho deurien ser.
Però els almohades foragitats brutalment l'any 1229 de la Mallorca que els omeies havien conquerit de manera igualment expeditiva als bizantins l'any 903, havien desplaçat abans contundentment els almoràvits, berbers fanàtics i grollers que esgarrifaven els musulmans andalusís de l'època. Prèviament, l'any 534, els bizantins havien pres l'illa, a la valenta, al vàndals, que l'havien conquerit l'any 455 al romans, els quals, l'any 123 abans de Crist, havien sotmès uns indomables balears talaiòtics armats de fones. Violència d'Homo sapiens.
Mallorca és el fill etimològic de Mayürqa o la forma bàrbara en què els darrers conqueridors corromperen el topònim? Perquè Mayürqa ja deriva de la l'illa Maior dels romans. Manllevem i arrabassem amb violència. Després ho estudiem amb delicadesa erudita. Només la cultura redimeix la nostra espècie sanguinària. Només l'educació apaivaga mil·lennis de violència genètica. Ningú no neix civilitzat, heretem informació zoològica i prou.
*Article publicat a El Periódico de Catalunya
