La majoria de persones vivim en ciutats de més de 500.000 habitants. Això té avantatges, com l’accés a una gran varietat d’esdeveniments socioculturals o l’oportunitat de coincidir amb persones molt diferents en llocs públics destinats a tal efecte com places o parcs. Tanmateix, viure en nuclis urbans també comporta problemes associats com l’exposició a alts nivells de contaminació, especialment l’atmosfèrica, o a una sobreestimulació a causa de la gran quantitat d’informació a la qual hem de parar atenció (cotxes, cartells, senyals, gent amb qui ens creuem, etc.).
Tot buscant com millorar la qualitat de vida de les persones, s’han dedicat esforços científics a l’estudi del contacte amb la natura propera, aquella a la qual tenim accés sempre o gairebé cada dia, com un element promotor de la salut. Així, se sap que el contacte amb la natura té beneficis per a la salut física i psicològica d’adults i nens. Per exemple, viure en zones que compten amb àrees verdes fomenta l’exercici físic com caminar, córrer o anar en bicicleta, entre d’altres, i està associat a un menor risc de patir sobrepès i malalties associades, com problemes de cor[i]. En població infantil, s’ha comprovat que comptar amb patis de col·legi amb natura promou el joc actiu, en comparació amb patis d’escola amb escassa o nul·la quantitat d’elements verds[ii]. A part dels beneficis físics que suposa el contacte amb el medi natural, la salut psicològica de les persones és millor quan aquestes passen temps en espais verds[iii]. Partint de la teoria de restauració de l’atenció[iii], diversos estudis empírics demostren que el contacte amb la natura ajuda a recuperar la nostra capacitat d’atenció, essent aquesta un recurs adaptatiu necessari per fer front a les demandes del dia a dia. La recuperació d’aquesta capacitat o, en altres paraules, la restauració psicològica, ens ajuda a afrontar situacions estressants, a parar atenció a feines que requereixen esforç cognitiu, o a no córrer riscos innecessaris, entre altres beneficis. A més a més, estudis recents demostren que el contacte amb la natura augmenta la pro-ambientalitat, de manera que passar temps en àrees verdes genera sentiments d’unió amb el medi natural que promouen el respecte i l’atenció per la natura[v].
A partir d’aquests resultats empírics, diversos investigadors i educadors animen les persones a tenir un major contacte amb la natura. Tanmateix, investigacions recents demostren que no tots els tipus de contacte són igualment beneficiosos i que és necessari tenir en compte tant el tipus d’entorn natural en què les persones passem temps, com la interrelació de la persona amb aquest entorn. Així, en una recent investigació duta a terme a Suïssa, es va demostrar que les persones adultes que treballen en boscos obtenen beneficis menors quan passen el seu temps d’oci en el bosc que aquelles la professió de les quals no es desenvolupa en aquest medi natural[vi].
Seguint aquesta línia d’investigació, els resultats d’un estudi que he dut a terme juntament amb professors de la Universitat Autònoma de Madrid i de la Universitat de Leiden, als Països Baixos, demostren que el tipus de relació que la població infantil té amb l’entorn natural també influeix en els beneficis derivats d’aquesta interacció[vii]. Més de 800 nens d’entre 6 i 12 anys van participar en aquest estudi en el qual es van tenir en compte tres tipus de contacte quotidià amb el medi natural: contacte urbà (principalment en parcs), contacte en medi agrícola, i contacte en una zona de muntanya.
Els resultats van mostrar que, d’una banda, els nens que viuen en diferents zones (ciutat, muntanya o medi agrícola) difereixen en el seu concepte de natura. Així, els de la zona agrícola relacionen la natura amb un lloc on es treballa, bé perquè els familiars són agricultors, o bé perquè ells mateixos ajuden en les feines del camp. Tot i això, els participants de la ciutat i de la muntanya pensen en la natura com un lloc on es pot jugar lliurement i en el qual tenen temps i espai per estar amb amics i per relaxar-se.
D’altra banda, coincidint amb estudis previs[viii], una major freqüència de contacte amb la natura en el medi urbà incrementa la intenció d’acció pro-ambiental (com reciclar) dels nens. Tanmateix, això no succeeix ni amb els nens de muntanya ni amb els del medi agrícola. Sembla ser que aquests darrers, igual que els adults, relacionen la natura amb un espai laboral, cosa que dificulta evadir-se de les preocupacions quotidianes i que es generi aquest sentiment d’unitat amb el medi natural que promou les accions pro-ambientals. Per la seva part, els nens que viuen a la muntanya mostren un nivell de respecte i freqüència de realització d’accions pro-ambientals alt, i un major contacte amb la natura sembla no tenir cap efecte positiu addicional sobre la seva pro-ambientalitat.
En conclusió, el contacte amb el medi natural és una eina útil a l’hora de promoure la salut i pro-ambientalitat de la població infantil. Les experiències negatives a la natura, o aquelles que ens recorden feines poc atractives, com treballar, han de ser compensades per experiències de contacte plaents en entorns naturals diferents a l’habitual. Per tant, a l’hora de dissenyar activitats infantils a l’aire lliure, és necessari tenir en compte la relació dels nens amb el medi natural, així com el tipus d’entorn de què es tracti. En aquest sentit, els resultats de la nostra investigació demostren que el joc desestructurat a la natura, com el que promou la Fundació Roger Torné a través de programes com Respiro en Xarxa, és el que reporta majors beneficis per als nens de ciutat.
- [i]De Vries, S., Classen, T., Hug, S. M., Korpela, K., Maas, J., Mitchell, R. et al. (2011). Contributions of natural environments to physical activity: Theory and evidence base. In K. Nilsson, M. Sangster, C. Gallis, T. Hartig, S. De Vries, K., Seeland et al. (Eds.), Forests, trees, and human health (pp. 205-243). Dordrecht, The Netherlands: Springer
- [ii]Ozdemir, A., & Yilmaz, O. (2008). Assessment of outdoor school environments and physical activity in Ankara’s primary schools. Journal of Environmental Psychology, 28, 287-300.
- [iii]Kaplan, S. (1995). The restorative benefits of nature: Toward and integrative framework. Journal of Environmental Psychology, 15, 169-182.
- [iv]Kaplan, R., & Kaplan, S. (Eds.) (1989). The experience of nature: A psychological perspective. Cambridge: Cambridge University Press.
- [v]Thompson, C.W., Aspinall, P., & Montarzino, A. (2008). The childhood factor. Adults’ visits to green places and the significance of childhood experience. Environment and Behaviour, 40, 111-143.
- [vi]Von Lindern, E., Bauer, N., Frick, J., Hunziker, M., & Hartig, T. (2013). Occupational engagement as a constraint on restoration during leisure time in forest settings. Landscape and urban planning, 118, 90-97.
- [vii]Collado, S., Corraliza, J.A., Staats, H. & Ruiz, M. (2015). Effect of frequency and mode of contact with nature on children’s self-reported ecological behaviors. Journal of Environmental Psychology, 41, 65-73.
- [viii]Hinds, J., & Sparks, P. (2008). Engaging with the natural environment: The role of affective connection and identity. Journal of Environmental Psychology, 28, 109-120.