Informació de qualitat i les noves cultures de l'aigua i l'energia (per Josep Centelles)

Adjunt a la direcció de Institut Internacional de Governabilitat de Cat
06/10/2005 - 00:00
És ben cert que les decisions dels governs venen cada dia més i més condicionades pels interessos de les grans multinacionals de les finances, de l'energia, de les obres públiques, dels mèdia, etc, i també és cert que aquestes grans i anònimes corporacions representen uns interessos diluïts, amorfs i gens humans. Són màquines de generar benefici econòmic com més immediat millor que van, obsessivament, rera els diners. Més enllà de sadollar els neguits d'uns centenars de dirigents corporativistes que acumulen gran poder i creixen en megalomania, hi ha molt poca preocupació per a la sostenibilitat, és a dir, per evitar que la clivella social s'eixampli o per no degradar el medi fins a punts de no retorn. Aquestes són les forces cada volta més dominants en els escenaris actuals i que difícilment poden ser contrarestades solament pels governs, per més ben intencionats que siguin. Cal, per tant, l'acció de la societat civil organitzada per donar suport i controlar als governs amb propostes de sostenibilitat; però encara cal més acció per anar contra els governs que són còmplices d'aquesta acumulació de megalomania. Donem-ho per segur, encara que els governs facin propostes socials i estiguin programàticament per a la sostenibilitat, si els deixem sols, aviat els veurem arrossegats per les forces del diner. Per contrarestar els interessos del diner i del benefici immediat cal organització i coneixement, i en aquestes dues coses les grans corporacions tenen els màxims graus d'excel·lència. Molta informació necessària per a prendre decisions correctament està a les seves mans perquè elles són qui la generen. Òbviament, aquesta informació sovint és usada al seu favor i no els resulta difícil manipular-la o presentar-la (comunicar-la) esbiaixadament. En això compten amb la complicitat natural de les seves germanes mediàtiques. Així doncs, l'esforç per part dels governs progressistes i de la societat civil per a avançar cap a la sostenibilitat ha de basar-se en informació escrupolosament veraç, de molta qualitat i sense càrregues demagògiques. Anem, però, al tema. La interconnexió és bona i necessària D'entrada cal afirmar que la interconnexió de les xarxes elèctriques espanyola i francesa és bona i necessària. En absolut es tracta de defensar un projecte concret ni de dir aquí per on ha de passar i com s'ha de fer. Són els nostres governs els que ho han de decidir. I ho han de decidir amb la inevitable pressió del diner d'una banda i la pressió de la gent organitzada per l'altra. Tanmateix, que quedi clar a qui correspon la decisió: hem votat els nostres governs perquè analitzin, ponderin i decideixin. En aquest sentit, trobo magnífic el debat que s'ha obert sobre la línia de Bescanó a Baixàs i, per això cal que la ciutadania conscient participi en el debat amb bona informació i màxim coneixement. D'altra banda, sembla ben positiu que no hi hagi absoluta unanimitat dins del nostre govern sobre un tema tan important com és la decisió sobre què fem amb l'energia elèctrica i quina és la millor manera d'estalviar-la. És un fet natural que un govern passi per les contradiccions reals de la nostra societat. Si no fos així, no seria un govern de progrés, seria un govern de mantenir-se en les inèrcies dels que només pensen en els diners a cabassos... seria clarament un govern conservador! És realment important que el govern entomi el debat social vigent i les contradiccions que planen sobre la nostra comunitat. Perquè, siguem sincers, tots volem que al prémer l'interruptor s'encengui la llum! Tots sabem que qui diu que prefereix un ventilador a un condicionador d'aire, se'l pren per boig! I no parlem pas si ho diu davant dels qui treballen en fàbriques de condicionadors d'aire! El concepte de xarxa A diferencia de l'aigua, el concepte de xarxa és inherent a l'electricitat. De fet, l'electricitat només esdevé útil a la humanitat quan, ara fa uns 120 anys, vàrem descobrir la manera de posar-la dins dels filferros, és a dir, dins la xarxa. Sense xarxa, no hi ha ús possible de l'electricitat, ni que sigui la xarxa mínima, un fil d'anada, una bombeta i un fil de tornada. Les xarxes i la seva gestió estan al ordre del dia arreu. Avui, qui no parla de xarxes està passat de moda i és ben conegut que una xarxa com més tramada, com més extensa i més interconnectada, millor funciona i és, per tant, més eficient i més segura. De què serviria internet si només ens relacionés amb la península ibèrica? És per això que no hi ha cap dubte que cal interconnectar la xarxa elèctrica ibèrica amb la francesa i europea. Tenir dues xarxes de la mateixa naturalesa tan a la vora i pràcticament aïllades és, objectivament, un mal negoci, una gran pèrdua d'oportunitats i fins i tot una greu irresponsabilitat. Que les interconnexions s'han de fer bé i amb el mínim impacte... és clar! aquest és el tema! però posar en dubte la interconnexió és, simplement, de manca de coneixement i de nul·la visió estratègica... Cal defensar els drets locals a minimitzar els impactes ambientals, i si són necessàries, cal defensar les compensacions adients, però fora un greu error construir els arguments d'aquesta defensa sobre bases demagògiques, o bé demostrant una manca palesa de coneixement. Hem de participar en el debat sense confondre tensió (kV, quilovolts) amb potència (kW, quilovats o kilowatts) o energia (kWh, quilovats-hora o kilowatts-hora) com algú ha fet en recents articles d'opinió, perquè sinó, a banda de fer el ridícul, enganyarem a la nostra gent. Cal recordar que, mal que ens pesi, més d'un terç de l'electricitat que consumim a la xarxa ibèrica és d'origen nuclear. Cal defensar i construir una nova cultura de l'energia, però sense 'vendre duros a pesseta'. Cal dir que hem d'augmentar la captació solar, però cal explicar que al consum actual de Catalunya i amb els rendiments dels sistemes fotovoltaics més moderns, exposats recentment a la XX Conferència i Exposició Europea sobre Energia Solar Fotovoltaica a Barcelona, caldrien més de 30 m2 de plaques solars estàtiques per habitant. En altres paraules, si convertíssim tots els terrats i teulades de Catalunya en plaques solars no obtindríem ni la meitat de l'electricitat que ara ja estem consumint. Per tenir una altra referència, un condicionador d'aire domèstic, dels petits, té una potència nominal d'uns 2.400 W, per generar aquesta potencia instantània calen uns 20 m2 de placa fotovoltaica. Desconec si ja hi ha una traducció de l'efecte "NIMBY" (Not In My Back Yard, és a dir, no al pati de darrera casa) al català, si no hi és proposo l'acrònim NOVOCA, "No a Vora de Casa". Necessitem una paraula, un nom, per a denominar aquest fenomen d'insolidaritat grupal que cada dia ens afecta més. Certament, se'ns presenta un panorama complicat, però el que no podem fer és muntar plataformes cíviques opositores basades essencialment en l'efecte NOVOCA. Transport d'energia S'ha dit també que cal apropar els centres de generació al consum per minimitzar la necessitat de transport d'energia. Aquesta afirmació queda molt bonica, però pot ser bastant demagògica. Seguint el fil de l'absurd, voldria dir que caldria tenir un petit grup electrogen a cada casa per al consum individual o un a cada ciutat (com era a principis del segle XX). Què passaria llavors amb l'impacte ambiental? i amb l'efecte NOVOCA? Certament hi ha d'haver el punt racional d'equilibri entre aquest disbarat i el seu oposat, una sola gran central a tot Europa. Tant l'un com l'altre foren una perversió dels potencials de les xarxes que, com hem vist, són inherents a l'electricitat. De transport n'hi ha d'haver i el transport cal fer-lo a la més alta tensió (kV) possible per disminuir les pèrdues. Aquesta alta tensió potser ha de ser un xic més baixa per tal de no generar tant d'impacte ambiental, això sí. No cal que emboliquem més del compte els problemes, però simplificar-los massa també és enganyar els ciutadans, i cal recordar que el polític o la 'plataforma anti-el-que-sigui' que enganya una vegada, ja no se'ls creuen mai més. Cal organitzar plataformes en defensa dels drets de la ciutadania, sí, però cal fer-ho sense amagar l'ou, cal fer-ho amb compromís cívic. Només per posar un exemple, un dels factors que darrerament ha fet créixer més el consum elèctric a casa nostra, amb gran satisfacció de les grans corporacions elèctriques i els fabricants del sector, ha sigut la proliferació de condicionadors d'aire que inevitablement, per llei física insuperable, tenen un baix rendiment i generen un elevat consum. Ens hem de preguntar: es tracta d'una necessitat vital?, ens moríem de calor fa vint anys? hem d'ignorar (la ciutadania i els governs) aquest camí tant nítid cap a la insostenibilitat? ha de promoure el govern l'augment dels consums en condicionament d'aire per combatre l'onada de calor del proper estiu a les llars d'avis públiques? El debat està servit i té calat profund, però no n'hi ha prou amb dir no, cal prendre el compromís, l'individual i el col·lectiu. Ens cal informació i coneixement per prendre aquest compromís i el debat sobre el Pla Energètic de Catalunya que ha obert el nostre govern és un bon pas en aquest sentit. Comparacions impossibles Finalment, cal una menció a la fàcil comparació que no s'ha de fer mai entre l'electricitat i l'aigua. Comparar el 'no a la l'interconnexió' i el 'no al transvasament de l'Ebre' és un gran disbarat. No tenen res a veure. Si la xarxa és inherent a l'electricitat, en el cas de l'aigua és tot el contrari. L'aigua, a la natura, circula per conques i rius (amb els seus aqüífers subterranis) que no tenen res de xarxa, sinó que són sistemes arbrats amb una lògica natural de funcionament pròpia. Justament, els transvasaments són un intent de trencar aquesta lògica de ramificació descendent i portar-la cap al model de xarxa, reticular-la. Això es pot fer i ho fem molt sovint (canals i xarxes de distribució a pressió, etc.) però fer-ho abusivament és anar contra la naturalesa i això, l'experiència ens ho diu, al final surt malament, resulta insostenible. Hi moltes més diferencies radicals entre l'aigua i l'electricitat que no permeten traslladar receptes o criteris per a la sostenibilitat. Per exemple, l'aigua és un element estrictament local en el sentit de conca. L'aigua de cada conca és diferent en qualitat física, química i biològica, en quantitat i possibilitats d'abastament, en ús social i econòmic, etc., mentre que l'electricitat és exactament igual aquí i o a la Xina. La velocitat de desplaçament de l'aigua és de l'ordre de un o dos metres per segon (en els aqüífers subterranis va molt més lenta), mentre que l'electricitat va a 300.000 km per segon. Qualsevol similitud és errònia i per tant, es pot afirmar sense dubtes, que si la nova cultura de l'aigua inclou la minimització dels transvasaments per tal de respectar al màxim les lleis naturals de l'aigua, la nova cultura de l'energia, en el seu apartat de l'electricitat, inclou la maximització del tramat i de l'interconnexió de xarxes per aprofitar al màxim la les lleis naturals de l'electricitat. Publicat conjuntament amb la Revista Governança.
Adjunt a la direcció de Institut Internacional de Governabilitat de Catalunya (IIG) en governabilitat local i urbana.
Fitxers adjunts: 
AdjuntMida
Image icon [ Especial sobre el Pla ]23.77 KB

Relacionats

Butlletí