Iogurts, vius o morts (un article de Jordi Bigues)

La que podríem qualificar com la 'guerra del iogurt' sembla que ha entrat en una nova fase: la del boicot a totes bandes. L'Associació Espanyola de Fabricants de Iogurts i Postres Làctics Frescos alimenta un boicot a la firma Pascual, la qual distribueix un pretès producte que anomena "iogurt pasteuritzat després de la fermentació". El principal avantatge del pretès iogurt Pascual és que té un període de caducitat més gran i no cal conservar-lo a la nevera. Amb aquestes armes fa la competència a Danone i Nestlé, que, a la vegada, s'han convertit en uns ferms defensors dels ferments actius que contenen els seus iogurts. I és que l'estratègia de Pascual té un 'defecte' important: vol una quota de mercat, i per aconseguir-la, l'ha d'arrebassar als que a hores d'ara el monopolitzen. Per si no n'hi hagués prou, aquesta quota la volen aconseguir en el segment més popular: la tenda de la cantonada sense cadena de fred i a les grans superfícies. Tanmateix, va ser Pascual la que va començar la política de boicots, quan va fer pública la decisió de no comprar llet als ramaders catalans, ja que el govern de la Generalitat de Catalunya havia près partit pels fabricants de iogurts -diguem-ne- convencionals. Cal recordar, en aquest sentit, que el 90% dels iogurts distribuïts a l'Estat espanyol es fan al nostre país. Més enllà d'aquesta batalla per les quotes de mercat, és bo recordar que la guerra de les postres làctiques fa temps que ha començat. L'augment del consum d'aquests productes, que va portar a la substitució de la fruita fresca pel iogurt a les nostres taules, s'ha aconseguit mitjançant una forta inversió publicitària per part dels grans fabricants, la diversificació de l'oferta i una logística de distribució que necessita la cadena del fred. Un segment d'aquesta oferta són els fraudulents iogurts 'bio', que utilitzen uns nous ferments làctics i que, a la vegada, han induït a una gran confusió, ja que utilitzen un dels mots més extesos, especialment a la resta d'Europa, per definir productes procedents de la ramaderia ecològica o biològica. Els tribunals europeus hi diran l'última paraula, mentre el Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación i, no podia ser d'una altra manera, la pròpia Generalitat de Catalunya, fan costat a Danone y Nestlé, que es resisteixen a abandonar aquesta equívoca denominació prohibida arreu d'Europa pels productes que no procedeixen de la ramaderia ecològica o biològica. El mal està fet. I el pateixen els productors ecològics del nostre país, que veuen com els seus productes es devaluen en el marc de la confusió i la desconfiança del consumidor europeu respecte de l'autenticitat del nostre producte ecològic. D'altra banda, l'atribució terapèutica dels aliments està a les portes de patir un nou canvi. Amb l'allau de nous aliments modificats genèticament (OGM) que esperen la fi de la moratòria europea veurem com certs aliments es vendran amb certes atribucions terapèutiques associades al seu consum. La indústria de derivats làctics envasats ja voreja la frontera insistint en què la ingesta reiterada i diària de determinats productes ofereix beneficis contra malalties i mancances. La indústria en diu 'aliments funcionals', tot evitant incomplir, així, la normativa que ella mateixa va promoure en el seu moment per deixar fora de joc els aliments dietètics. En aquell moment, la indústria que ara pretén utilitzar aquestes virtuts amb finalitats comercials va acusar les empreses dietètiques de comunicar abusivament les virtuts terapèutiques dels seus productes... La guerra pel qualificatiu de 'bio' ha conegut la seva fase judicial i, sembla, Danone i Nestlé l'estan perdent. Potser és per això que ara criden: a les barricades! Pascual, pel seu costat, fica la vessa, de forma prepotent, deixant de comprar llet catalana. És el moment de la política: s'associa a Pascual al PP, com si Danone no tingués res a veure amb la influent família Portabella o Nestlé no fos la transnacional suïssa amb més presència catalana. Embolica que fa fort, diuen que estem davant una nova agressió espanyola a Catalunya. Tan sols fa falta una crida al consum de iogurts Danone i Nestlé... El cas és que ambdues companyies preparen una campanya en la llengua oblidada: el català. 'No hay mal que por bien no venga', podríem dir fent servir l'expressió espanyola. Els espanyols no han fet seu allò de 'Que inventen ellos', mentre que a nosaltres ens han deixat en el camp del 'Visca la ciència', encara que sigui la del màrqueting. Són iogurts els iogurts de Pasqual? En els ferments actius hi ha la diferència, diuen. La llet dels iogurts convencionals ha estat, prèviament, homogeneïtzada, pasteuritzada i parcialment desnatada en algunes presentacions. Mitjançant la fermentació de ferments làctics actius i el refredament hom aconsegueix un iogurt fresc amb ferments actius. La caducitat màxima és de 28 dies. El sistema Pascual aconsegueix paralitzar i retardar el període de caducitat fins a sis mesos. Però, curiosament, els que ara s'oposen a que s'anomeni iogurt al que ha estat pasteuritzat després de la fermentació han estudiat fer servir la irradiació (ús d'isòtops radioactius per la conservació d'aliments) del iogurt per augmentar el període de caducitat, un aspecte estratègic de cara a la logística alimentària. En tot cas, sembla que aquesta no és exactament la nostra guerra, em refereixo a la del consumidor de peu a qui li hauria d'importar la qualitat alimentària i la transparència informativa i no la distribució de les quotes de mercat per part de quatre grans que han deixat fora a molts de petits. És evident que la Generalitat de Catalunya hauria de fer-se valdre, però en tot. I que Pascual no ha d'amenaçar als qui no tenen cap culpa de tot plegat. I, com sempre, la pregunta del milió. I jo què puc fer? No es tracta de rescatar del fons del calaix la iogurtera, malgrat la qualitat òptima del iogurt fet a casa amb llet fresca. Aquest electrodomèstic ja pràcticament no es ven ni es veu. El seu propòsit era acostumar-nos a la porció de 125 grams (mig got de llet), de quatre en quatre, com les quatre unitats del supermercat. Em costa dir-ho, però no crec en aquest boicot a Pascual. No tots els boicots són bons... però això ja és un altre tema.