Amb el petroli caient per sota dels 90 dòlars el barril i una economia global amenaçada seriosament pel col·lapse dels bancs d'inversió, a qui li preocupa ara la crisi del petroli?
Si la crisi financera internacional, com sembla més probable a cada dia que passa, desemboca en una recessió global, s'espera que la demanda de petroli i de l'energia en general disminueixi. De fet, existeix una clara relació entre el PIB i el consum d'energia: a major creixement econòmic, major consum energètic. Si bé és cert que en les últimes dècades, i en els països industrialitzats, aquesta relació s'ha desacoblat, en termes globals i en magnituds absolutes la relació es manté.
Aquest desacoblament entre creixement econòmic i consum energètic té les seves principals causes en l'ús de combustibles de major densitat energètica, com el gas natural en substitució del carbó, i la deslocalització de l'activitat econòmica: per exemple, el 28% del consum total de Xina, així com el 34% de les seves emissions de CO2, cal atribuir-les a la producció de béns per a l'exportació.
És probable llavors que d'agreujar-se i estendre's la crisi fins i tot als països que han experimentat un fort creixement econòmic en els últims anys (Xina, Índia o Brasil, entre d'altres), el consum energètic, i amb aquest el consum de petroli, caigui fent baixar, com ja està succeint, els preus. Des del punt de vista convencional, és una bona notícia, ja que demostra que la llei de l'oferta i la demanda funciona. I de passada, amb uns preus de l'energia més baixos, disminueix l'efecte inflacionari que l'alça d'aquests preus causen en l'economia en general.
No obstant això, la realitat és una mica més complexa. Al 2006, l'Agència Internacional de l'Energia (AIE), en el seu informe World Energy Outlook 2006, afirmava que
"El futur energètic que estem creant és insostenible. Si continuem com abans, el subministrament energètic per a satisfer les necessitats de l'economia mundial durant els pròxims 25 anys és massa vulnerable al fracàs a causa de la falta d'inversió, la catàstrofe mediambiental o la sobtada interrupció del subministrament"
(F)
L'agència proposava un escenari alternatiu al desastre de continuar amb les polítiques actuals, i aquest suposava una inversió de 20 bilions de dòlars fins a 2030. Per a posar en perspectiva aquesta xifra, suposarien 800.000 milions de dòlars anuals d'aquí a 2030, 100.000 milions de dòlars més que el pla nord-americà per a comprar els actius tòxics. I no cal oblidar que en l'escenari que proposa la AIE, es pretén que el creixement de la demanda energètica sigui menor del que s'espera.La situació del sistema energètic global és precària i necessita d'una forta inversió per a assegurar el subministrament i evitar empitjorar el canvi climàtic. I una perllongada recessió econòmica global posaria en perill les inversions necessàries per a tenir un futur energètic sostenible.
Al mercat del petroli s'imposarà un nou equilibri. Si la demanda cau molt per sota de la capacitat de producció, els preus es mantindran baixos (relatius als màxims de 2008), però històricament cars. Però atès que la capacitat de producció depèn cada vegada més d'un barril marginal car (petrolis d'aigües ultraprofundes, petrolis no convencionals súper pesants, etc), és possible que el deteriorament econòmic afecti més a les inversions energètiques del que la caiguda de la demanda pugui compensar, i això significarà que de nou l'economia es veuria afectada pels límits físics al creixement imposats pels recursos energètics: una crisi energètica subjacent en un escenari de depressió econòmica general, una perillosa novetat respecte a anteriors períodes de decreixement econòmic forçat.
