Jocs malabars (per Albert Punsola)

Matinar té connotacions positives. S'associa a disciplina, bona disposició al treball, sentit de la responsabilitat. Però també sabem des dels grecs que la mesura és important i que qualsevol virtut, per bona que sigui, ha de ser ponderada. Per desgràcia, aquest darrer aspecte està força oblidat i una de les paraules que millor qualifica el nostre temps és la desmesura. Els EUA estan experimentant els darrers anys un fenomen aparentment inevitable: la gent cada cop es lleva més d'hora per anar a treballar. Però no es tracta d'un matinar com el descrit en les primeres ratlles de l'article sinó que participa, precisament, de la desmesura. L'origen del fenomen no és altre que els embussos de trànsit cada cop més grans que no afecten només a les grans ciutats ja que s'han estès per àmplies zones del país, on no hi ha nuclis urbans concentrats però sí milers i milers d'habitatges al costat de les autopistes. La situació ha fet reaccionar a molts ciutadans que, sense cap alternativa al seu abast, no han tingut més remei que passar a ser part del problema. Els indicadors no fallen: dels gairebé 17.000 McDonald's que hi ha als EUA, un 75% han començat a obrir a les 5 del matí en lloc de fer-ho a les 6, com abans. Altres cadenes de menjar ràpid i cafeteries han seguit l'exemple i, així, a determinades zones com Washington DC-una de les més congestionades- es pot fer un esmorzar complet a les 4 del matinada. Més que a second life els americans viuen a early life, una vida en aquest cas ben real i cada cop més amarga: estrès, cansament, depressió, problemes de parella i una logística familiar que pot anar-se'n en orris sobretot si hi ha nens a la casa i cal portar-los a escola. Des del punt de vista empresarial la mirada és diferent. En principi alguns treballadors poden arribar abans del que toca i teòricament posar-se disposició de l'empresa més temps. De tota manera és dubtós que, a mitjà o llarg termini, el seu rendiment sigui elevat perquè és prou sabut que la fatiga és acumulativa i acaba cobrant peatge. Tanmateix, els exèrcits de matiners han ajudat a conquerir un nou territori de competició econòmica pel menjar ràpid i pels mitjans de comunicació. Promocions especials d'esmorzar pugnen per atreure els clients endormiscats. Respecte als mitjans, també hi ha novetats. Els editors de diaris s'han adonat que, quan el noi del repartiment deixa l'exemplar a casa, no hi ha ningú per recollir-lo de manera que han hagut de reorganitzar les seves empreses per treure l'edició encara més d'hora. El mateix han fet moltes emissores de televisió locals, tot avançant els primers informatius del dia de les 6:30 a les 5:00. Com que emissores de televisió i fast-foods també funcionen amb persones, l'adaptació d'aquests negocis a la nova situació només fa que empitjorar-la: quan més gent és lleva d'hora més gent ha de matinar per atendre la nova demanda. Els optimistes, i els EUA són en el seu conjunt una societat optimista, sempre diuen que quan un problema toca fons arriba un bon moment perquè a partir d'aquí només és possible millorar. No sé si s'ha arribat a aquest punt però hi ha alguns indicis preocupants. La prova és que l'any passat només un 4,6% dels treballadors nord-americans que han de desplaçar-se lluny de casa van optar pel transport públic, mentre que l'any 2000 la xifra estava fregant el 5%. En lloc de generar-se un moviment per canviar un patró de vida que clarament perjudica a la col'lectivitat, la societat es resigna i es creen mecanismes d'adaptació que reforcen el cercle viciós. Vist el cas, es pot afirmar, contra la creença generalitzada, que adaptar-se a un problema pot ser de vegades una estratègia nefasta. Es fàcil de constatar que caminem amb pas decidit cap a una societat 24 hores. Ara fa exactament dos anys el departament de ciència i tecnologia del Parlament britànic va publicar un informe 'The 24 hour society- sobre aquesta tendència. En el document s'assenyala que aquest model de funcionament augmenta la competitivitat i serveix millor a les necessitats dels consumidors. Però, al mateix temps, també té uns costos. L'alteració dels ritmes circadians de les persones és una primera conseqüència de la qual ja se'n deriven alguns efectes fisiològics similars als del jet lag. L'informe cita altres problemes més seriosos dintre del conjunt d'impactes negatius de la societat 24 hores: increment de la incidència del càncer, dolències cardiovasculars, obesitat, augment del risc d'accidents i en l'esfera social, més divorcis. El món actual recorda cada cop més a aquell malabarista que comença jugant amb tres boles a l'aire, després fa girar uns cercles amb el peu i, finalment, s'anima a sostenir un plat en equilibri damunt d'un pal que aguanta amb el front. Si es veu amb cor encara pot afegir-hi alguna cosa més. El moviment ha de ser continuat sinó tot va a terra en un instant. A diferència del món, però, el malabarista sap que no pot anar posant nous elements indefinidament, demani el que demani el públic, i també és conscient que ha de descansar. Altrament, les properes funcions podrien no celebrar-se.