La nova llei de residus, a punt d'aprovar, enfronta les indústries del reciclatge d'envasos amb els partidaris de la reutilització i contraris al reciclatge. Ja hi tornem a ser: una discussió asimètrica entre agents de massa distinta significació, una disputa entre interessos empresarials, no dubto que legítims, i partits presos irreductibles, no dubto que honestos. El criteri expert independent no intervé prou en el debat. Malament.
En aquest cas, em sembla que és encertada l'opció ecologista de primar l'anterior i tradicional sistema de l'envàs retornable. El reciclatge és un mal menor que no cal acceptar resignadament si podem abolir enterament el mal major. Recollir ampolles i fondre-les per a tornar a fabricar ampolles és menys absurd que llençar-les després d'un sol ús, però és pitjor que reutilitzar les ampolles mentre serveixin. És el que fa vostè amb les plats de casa seva: ni els llença havent dinat, ni els tritura per a fer plats nous.
Però la realitat és complexa. No vam saber evitar l'externalització ambiental que suposava l'envàs d'un sol ús i ara totes les cadenes d'envasat ja funcionen segons aquest principi. També s'han desenvolupat indústries que reciclen els materials dels envasos. Un cop més, tan important com identificar objectius és dissenyar processos de transició no traumàtics: com farem que les màquines de rentar ampolles tornin a les plantes d'envasat, per exemple? Com recollirem els envasos i els retornarem als seus punts de procedència? A què es dedicaran els actuals recicladors? I moltes preguntes més.
Els ahir exalçats recicladors són ara impugnats pels reutilitzadors. Ens precipitem, actuem sense gaire reflexió. Cal pensar abans de fer. Vam abandonar alegrement i poc responsablement el sistema de consigna, no és qüestió de recuperar-lo ara de forma improvisada. En tot cas, el més lògic és utilitzar els productes fins al final de la seva vida útil. És a dir, reduir residus reutilitzant envasos.
*Article publicat a El Periódico de Catalunya
