Periodista
19/04/2006 - 00:00
Veure una ciutat dispersa nord-americana impressiona. Es tracta d'un model que, segons els ecòlegs urbans, es caracteritza pel monocultiu de la planificació, és a dir, una separació clara d'usos amb grans zones residencials segregades de les activitats comercials, econòmiques o de lleure.
El debat sobre els models de ciutat fa dies que ha arribat a casa nostra en motiu de la proliferació de les grans superfícies comercials allunyades dels nuclis urbans i per les noves promocions de vivenda unifamiliar que creixen a les anelles metropolitanes i que prometen jardins privats i zones verdes en 'plena natura'.
Cada cop més pobles i ciutats aposten per obrir un debat ciutadà -de vegades en el marc d'Agendes 21 locals, altres vegades com processos de participació ciutadana- sobre el model futur desitjat a la vista de les amenaces o oportunitats, segons es miri, que provoca l'èxode des de les grans ciutats cap als afores.
Se m'acut que podria ser molt gràfic per als participants en aquests fòrums ciutadans fer una visita a una ciutat dispersa com Calgary, a Canada. No caldria fletar avions amb tours organitzats, probablement n'hi hauria prou amb una visita virtual d'aquelles tan ben fetes, amb imatges a vol d'avió i, molt important, amb visites pels carrers residencials, per fer-se una idea de l'estil de vida.
S'hi veurien casa magnífiques, de fusta, de mínim dos i fins a 4 pisos, totes iguals, organitzades en 'subdivisions' o extenses promocions separades entre elles per una gran tanca que també les aïlla acústicament de les grans autopistes. El tour virtual començaria a l'entrada al 'barri', per una bonica i àmplia porta enjardinada amb un rètol de benvinguda tipus 'Welcome to Bonavista Heights'. La comunitat s'organitza com un bloc de veïns però horitzontal, no vertical. De fet, la proximitat amb els veïns és pràcticament la mateixa, si no més.
També s'hi podria incloure un exemple de dia corrent: treure els tres o quatre cotxes del garatge (un per cada membre de la família perquè l'ajuntament no pot assumir el desplegament de línies d'autobús per la immensa extensió del municipi); conduir entre una i dues hores fins al nucli urbà; parar pel camí en un centre comercial per comprar cafè en un got de plàstic; i tornar al vespre i rebre a casa la compra per Internet.
Pot sonar atractiu per alguns, però d'altres encara apreciem el forn del costat de casa, el cafè i entrepà amb els companys al bar de sota, la fruiteria de sempre i, fins i tot, llegir el diari en el tren.
Se m'acut que podria ser molt gràfic per als participants en aquests fòrums ciutadans fer una visita a una ciutat dispersa com Calgary, a Canada. No caldria fletar avions amb tours organitzats, probablement n'hi hauria prou amb una visita virtual d'aquelles tan ben fetes, amb imatges a vol d'avió i, molt important, amb visites pels carrers residencials, per fer-se una idea de l'estil de vida.
S'hi veurien casa magnífiques, de fusta, de mínim dos i fins a 4 pisos, totes iguals, organitzades en 'subdivisions' o extenses promocions separades entre elles per una gran tanca que també les aïlla acústicament de les grans autopistes. El tour virtual començaria a l'entrada al 'barri', per una bonica i àmplia porta enjardinada amb un rètol de benvinguda tipus 'Welcome to Bonavista Heights'. La comunitat s'organitza com un bloc de veïns però horitzontal, no vertical. De fet, la proximitat amb els veïns és pràcticament la mateixa, si no més.
També s'hi podria incloure un exemple de dia corrent: treure els tres o quatre cotxes del garatge (un per cada membre de la família perquè l'ajuntament no pot assumir el desplegament de línies d'autobús per la immensa extensió del municipi); conduir entre una i dues hores fins al nucli urbà; parar pel camí en un centre comercial per comprar cafè en un got de plàstic; i tornar al vespre i rebre a casa la compra per Internet.
Pot sonar atractiu per alguns, però d'altres encara apreciem el forn del costat de casa, el cafè i entrepà amb els companys al bar de sota, la fruiteria de sempre i, fins i tot, llegir el diari en el tren.
