Què se'n ha fet de l'esperit dels pactes de mobilitat?
Va existir una època daurada en què, venint d'una gran crispació de sectors d'usuaris de la via pública, l'ajuntament de Barcelona es va inventar, l'any 1998, una gran "Taula de concertació" anomenada "Pacte per a la Mobilitat". La Taula va aconseguir aplegar per primera vegada col·lectius amb objectius antagònics, com ara el RACC, les associacions de taxistes i les de ciclistes urbans, per tal d'arribar a acords. 10 anys més tard[1], més d'una trentena de municipis d'Espanya ja tenien el pacte aprovat i en marxa. Però el seu interès va anar minvant i malgrat que han desaparegut la majoria de Pactes per la mobilitat, el pacte de Barcelona continua viu. Amb tot, l'interès de la ciutadania ha decaigut i avui, malauradament, ja no és un "instrument" adient ni àgil de concertació de la mobilitat.
La crispació arriba a tot arreu
Sempre s'ha comentat que, quan agafem el vehicle privat, ens transformem en una mena d'energúmens disposats a defendre iradament les nostres raons i escampar els errors dels altres. Desafortunadament, aquesta mala praxi s'ha estès a tots els modes de transport i avui no és estrany veure disputes als ferrocarrils, als autobusos i en diversos àmbits de la via pública. L'episodi lamentable d'un usuari que va arrencar el lòbul de l'orella a un revisor a la línia R3 de Rodalies de RENFE remarca que situacions violentes es donen massa sovint dins del transport. Una explicació "fàcil" pot atribuir la situació a les inquietuds suscitades per les crisis econòmica i de valors de la nostra societat actual. Però, a banda d'aquesta realitat concreta, jo apuntaria a altres aspectes que poden tant rellevants com els esmentats. N'enumero uns quants:
La Llei de la Selva
Concepte que s'aplica, en mobilitat, a qui té el cotxe més gran i més potent per imposar-se a la resta de modes de transport, però que també es pot atribuir a qui es creu en l'ús exclusiu de la raó. Aquesta situació es ve donant en altres modes de transport, sovint al voltant de l'etern conflicte entre vianants i ciclistes
Inadaptació a les noves realitats de mobilitat tova
En les darreres dues dècades, a la ciutat de Barcelona i a la conurbació metropolitana hem viscut una transformació profunda de l'espai públic propiciat per la reintroducció del tramvia i del sistema de bicicleta pública, la priorització de les zones 30, la millora de l'accessibilitat i l'ampliació de les voreres i la nova xarxa ortogonal d'autobusos. S'ha demostrat que les polítiques afavoridores d'una mobilitat tova aporten una gran qualitat de vida per a tothom. Però el ciutadà no sempre accepta els canvis de bon grat i, amb la transformació de l'espai públic, que garanteix una ciutat per a tothom, ens trobem freqüentment amb persones refractàries a determinats modes de transport, especialment dirigida contra els usuaris de la bicicleta.
En els darrers anys el percentatge de moviments en bicicleta ha pujat considerablement[2] i ja som més del 5% el usuaris que ens movem a diari en bicicleta. No en va, Barcelona ha estat classificada com l'onzena ciutat del món millor per anar en bicicleta[3]. Tot i que, tinc la sospita que, si es fes una enquesta directa als usuaris de la bicicleta, no situarien a la ciutat Comtal en tant bona posició, perquè desplaçar-se en bicicleta per la ciutat por resultar força estressant, atesa la mala reputació que ens hem creat els ciclistes urbans per culpa d'alguns brètols que no son respectuosos amb els vianants, i també a causa dels pocs espais segurs i adequats per circular-hi.
Civisme, si-us-plau
El civisme és una actitud clau que ens pot ajudar, i molt, a fer baixar el souflé de la crispació ambiental. A l'hora de circular, sempre cal pensar en el mes feble. Però el més feble tampoc no pot circular com si per a ell no existissin les normes. Hem de posar-nos més a la pell dels altres. Tots em pogut badar en alguna ocasió, i més si anem a peu o en bicicleta. Siguem respectuosos, cedim el pas, regalem un somriure.
Per acabar l'article proposo un decàleg per millorar la mobilitat i rebaixar la crispació.
Decàleg de bones actituds per millorar la mobilitat
- Cal potenciar els fòrums de diàleg de la mobilitat. El Pacte per a la mobilitat pot ser un instrument molt vàlid, però també les xarxes socials, els fòrums per internet i les entitats veïnals.
- Tenir una actitud positiva i relaxada. Si ens ho proposem, sempre podem treure ferro de les molèsties que pot ocasionar, per exemple, agafar el transport públic en hora punta.
- En cas d'accident o conflicte viari, raonar i exposar els fets sense pretendre tenir la raó ni exaltar-nos.
- Cal acostumar-nos a utilitzar les aplicacions per al telèfon mòbil per tal de tenir informació en temps real d'horaris, afectacions a la xarxa de transport i itineraris alternatius.
- Conductor de vehicle: adequa la velocitat al lloc per on estàs circulant. Mantén la distància de seguretat respecte a la bicicleta i vés amb compte en el moment d'obrir la porta del vehicle estacionat per tal de no lesionar cap bicicleta o vianant.
- Conductor de patí elèctric: a Ciutat Vella de Barcelona i als cascs històrics s'ha detectat com a risc la circulació lliure de patinets elèctrics. Convé recordar que la circulació en grup i guia amb Segway no pot excedir de 10 persones segons la normativa, cosa que no se sol complir.
- Si es va en monopatí cal vigilar amb vianants i ciclistes. Hi ha massa permissivitat amb el fet que els skaters utilitzin els carrils bicicleta a Barcelona, que s'ha convertit en un pol d'atracció mundial per als usuaris del monopatí.
- Si vaig en bicicleta haig de tenir present que no puc anar tocant el timbre en les zones de vianants per tal que els caminants s'apartin. I que cal que respectar els semàfors i prendre calma quan els vianants o altres envaeixen accidentalment el carril bici.
- Si vaig a peu, haig de tenir cura de creuar pels passos de vianants i semàfors, de no esperar al mig del carril bici el canvi del semàfor a verd, i de respectar i ajudar als usuaris encara més febles, com per exemple els discapacitats visuals.
- Finalment si ens desplacem amb civisme i som capaços de ser benvolents amb les distraccions dels altres, aportarem una calma necessària per a la convivència a la via pública.
[1] Veure l'article Els pactes de mobilitat com a instruments de concertació de Salvador Fuentes dins del llibre Mobilitats 2008 ed. Fundació Mobilitat Sostenible pàg. 98-103
[2] Veure l'article "En defensa del ciclista urbà" de Salvador Fuentes publicat a la revista Sostenible digital
[3] Segons l'índex que publica anualment The Copenhaguenize index
Peus de Foto:
1. Grup de Turistes en Segway a la plaça de la Mercè de Barcelona. Setembre de 2015. Foto: Ferran Roda.
2. 1 de cada 2 accidents per traumatisme crani-encefàlic es produït dins dels cotxes. No seria millor que foren els conductors de cotxe els qui portaren casc? Foto: P.M. Lydon.
3. Cartell del pacte per a la mobilitat de Màlaga. Un gran missatge. Font: Ajuntament de Màlaga.
4. Anar en transport, encara que vaguis enxubat sempre pots prendre-ho amb bon humor. Metrobús de Lima. Foto: Tim Papandreu.
5. Va haver un temps que els més grans i mes petits gaudien als carrers sense cap perill. Cal recuperar aquests bons hàbits. Foto: Arxiu familiar.
