La flama de Greta Thunberg

Sostenible.cat
01/04/2019 - 10:44

L’estiu del 2018 va ser el més calorós de Suècia (i a molts altres indrets del nord del planeta, com Japó o Estats Units) des que es té constància. Les temperatures, que normalment al juliol i l’agost arriben com a màxim als vint i pocs graus, van superar els 32ºC. El fins aleshores pic més alt del país, el Kebnekaise, va deixar de ser-ho: la seva punta glaciar es va fondre. Les populars barbacoes d’estiu que les famílies sueques acostumen a fer als parcs públics es van prohibir per reduir el perill d’incendis. Sí, només reduir, perquè l’estiu passat, a Suècia una cinquantena d’incendis forestals van calcinar més de 20.000 hectàrees, algunes d’elles molt properes als boscos situats a tocar del cercle polar àrtic. Segons un estudi recent fet per investigadors de l’Institut de Canvis Ambientals (Environmental Change Institute, ECI) de la Universitat d’Oxford i de la World Weather Attribution (WWA), aquestes temperatures sense precedents són fruit del cavi climàtic, un fenomen que pot duplicar les probabilitats d’onades de calor al continent europeu. A Estocolm, en el marc d’aquests circumstàncies tan extremes, una noia de 16 anys anomenada Greta Thunberg molt angoixada amb els problemes derivats de l’escalfament global, va sentir que havia de fer alguna cosa al respecte. Així que va decidir encetar, ella sola, una vaga, i cada divendres d’agost va deixar d’anar a l’institut per anar a seure fora del Parlament suec amb una pancarta demanant l’acompliment de tot el que es va pactar a l’Acord de Paris de 2015. Un acord, recordem-ho, en el que 195 països van comprometre’s a implementar un seguit de mesures amb l’objectiu principal de mantenir l’augment de la temperatura mitja global per sota dels 2ºC per sobre dels nivells preindustrials, i a poder ser, per sota dels 1,5ºC.

"La flama de Greta es va anar estenent i, poc a poc, més nois i noies es van sumar a la causa, consolidant el moviment Fridays for Future, gràcies al qual cada divendres adolescents de fins a 270 ciutats europees han sortit a manifestar-se en favor del que anomenen justícia climàtica"

Afortunadament, la flama d’aquesta noia tan contundent es va anar estenent i, poc a poc, més nois i noies es van sumar a la causa, consolidant el moviment Fridays for Future, gràcies al qual cada divendres adolescents de fins a 270 ciutats europees han sortit a manifestar-se en favor del que anomenen justícia climàtica. A alguns indrets, les manifestacions han estat realment multitudinàries, com les que han tingut lloc a Brussel·les, on s’han arribat a concentrar més de 35.000 manifestants.  

Des de l’agost passat fins avui, la notorietat de Greta Thunberg, que té la síndrome d’Asperger i unes dots comunicatives fora de lo comú, ha pujat com l’escuma i ha fet sonats parlaments a importants esdeveniments internacionals, com la cimera del clima de les Nacions Unides, el Fòrum Econòmic Mundial, o el Consell Econòmic i Social de la Unió Europea. No es pot dir que no parli clar. «Els adults segueixen dient: 'Donem esperança als joves, els hi devem. Però jo no vull la vostra esperança, no vull que estigueu esperançats. Vull que actueu com si la casa estigués en flames, perquè ho està», digué.

«Dieu que estimeu els vostres fills per sobre de totes les coses, i no obstant el hi robeu el futur davant dels seus propis ulls. Fins que no comenceu a concentrar-vos en allò que és necessari fer, enlloc del que és políticament possible, no hi haurà esperança. No podem solucionar una crisi sense tractar-la com una crisi. Necessitem mantenir els combustibles fòssils sota terra i necessitem centrar-nos en la igualtat. I si les solucions dins el sistema són tan difícils de trobar, potser hauríem de canviar el propi sistema. No hem vingut aquí a pregar als líders mundials que es preocupin, ens heu ignorat en el passat i ens tornareu a ignorar. Us heu quedat sense excuses i ens estem quedant sense temps. Hem vingut aquí per fer-los-hi saber que el canvi està arribant, els hi agradi  o no. El poder real pertany al poble. Gràcies»

 

Afortunadament, Fridays for Future està quallant també al nostre país. Les primeres manifestacions van tenir lloc a Girona, després d'un «arravatament», segons les seves pròpies paraules, que va tenir l'estudiant de ciències ambientals Lucas Barrero qui, al costat d'un parell d'amics, es va plantar davant de la seu de la Generalitat per primera vegada un divendres de gener per protestar contra la incomprensible inacció dels governs davant el que per a molts és la major amenaça a la qual ens enfrontem en aquest segle XXI. «Hem d'impedir que les temperatures mitjanes augmentin més dels 2ºC. Nosaltres i gran part de la biodiversitat es veurà irremissiblement afectada greument si no fem res al respecte», diu Barrero. «Ni un grau més, ni una espècie menys», coregen els manifestants d'aquest moviment que ja ha arribat també a Barcelona, ​​Madrid i altres localitats espanyoles. «La majoria de polítics no vol parlar amb nosaltres —diu Thurnberg— Molt bé, nosaltres tampoc volem parlar amb ells. Volem que parlin amb els científics, que els escoltin, perquè nosaltres repetim el que porten dient dècades ». I que ho diguis, Greta. Concretament, des de finals dels vuitanta.

En paral·lel a la «flama Thunberg» estan passant més coses interessants i esperançadores pel que fa a les necessàries i essencials mobilitzacions populars per exigir que s’actuï amb contundència per frenar al màxim l’escalfament global. Per exemple, als Països Baixos l’advocada Marjan Minnesma del col·lectiu Urgenda va guanyar el 2015 un cas sense precedents: va representar 886 ciutadans que van voler denunciar el govern holandès per no implementar les mesures necessàries per reduir les emissions de CO2 un 25% respecte els nivells de 1990 abans del 2020, un cas que encara cueja perquè el govern presenta apel·lacions una i altra vegada, perdent-les totes pel moment.   Un altre exemple és el que es va iniciar el passat 15 de març: el sorgiment de la plataforma Madres por el Clima, que secunda les mobilitzacions estudiantils i es proclamen cansades de veure com es destrueix el planeta que deixem als nostres fills i filles. De moment són un parell de centenars de pares i mares, però, com diu Thunberg

«Mai som massa petits per marcar la diferència. Si hem acaparat els titular d’arreu del món només deixant d’anar a l’escola, imagineu-vos el que podríem fer tots junts si de veritat volguéssim, va dir davant les Nacions Unides. Però hem de parlar clar, no importa lo incòmode que resulti. No sou lo suficient madurs per afrontar la situació, malgrat aquesta càrrega recaurà sobre els vostres fills. La nostra civilització està sent sacrificada per donar oportunitats a un nombre molt reduït de persones per tal que continuïn generant immenses quantitats de diners. La nostra biosfera està sent sacrificada perquè la gent rica a països com el meu puguin viure en el luxe. El sofriment de molts paga els luxes de molt pocs». Ja n’hi ha prou. Rebel·lem-nos d’una vegada per totes.

Font de les imatges: Greenpeace


 

 

Etiquetes: 

Relacionats

Butlletí