La reaparició de la formiga boja a la Plaça Catalunya i Montjuïc de Barcelona recorda com és d'important fer una bona estratègia de prevenció contra les espècies invasores. Erradicar-les és gairebé impossible.
Formiga boja groga | Riki Gunawan, Getty
Fa un parell de mesos que han saltat les alarmes a Barcelona per la circulació de fotos, vídeos i alertes d’unes formigues que es mouen ràpidament per la ciutat. Es tracta de la formiga boja (Paratrechina longicornis), una espècie invasora que va aparèixer a Barcelona per primera vegada el 2019 i que es creia erradicada. El seu origen és encara desconegut, però tot apunta que prové d’Àsia o Àfrica i que l’entrada va fer-la de polissona en un vaixell.
Malgrat l’alarma, en l'àmbit sanitari no és una espècie especialment agressiva ni és transmissora de malalties. El seu nom de formiga ‘boja’ se li ha atorgat pels moviments tan ràpids que fa quan es mou en grup, en cert punt erràtics. Això sí, per la biodiversitat sí que pot ser un greu problema. Com acostuma a passar amb les espècies invasores, aquesta formiga nouvinguda pot competir amb les formigues autòctones per recursos com l’aliment i podria ser depredadora d’altres animals. A més, en altres països s’ha vist que afecta cultius i esdevenen plagues en les llars.
Un fet curiós de la formiga boja és que ha reaparegut quan feia tres anys que es donava per erradicada. El 2021, després dels esforços per fer-ne un control, es va classificar com desapareguda de la ciutat. El problema és que és una espècie de mida petita i que fa nius sota el sòl o en zones remotes i, per tant, és difícil de veure i confirmar al 100% la seva desaparició encara que es faci una cerca intensiva.
«Aquesta formiga nouvinguda pot competir amb les formigues autòctones per recursos com l’aliment i podria ser depredadora d’altres animals»
Aquesta troballa és precisament un bon exemple del que passa amb les espècies exòtiques que ens arriben a la península: un cop s’han establert i comencen a causar problemes, ja és molt difícil fer-les desaparèixer del mapa. Per això des de centres de recerca com el CREAF es posa èmfasi en el fet que és vital posar els esforços en les fases primerenques de la localització de la invasora i, especialment, fer un control de les que podrien arribar abans que ho facin.
Llista negra de Catalunya
Precisament en la línia d’establir una bona prevenció i control de les espècies exòtiques que puguin arribar a Catalunya es troba la darrera iniciativa del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya que han anomenat ‘llista negra’ i ‘llista roja’. Es tracta de dues seleccions de les espècies exòtiques invasores més buscades que han fet amb l’ajuda del centre de recerca en ecologia CREAF a través del projecte Exocat.
En la llista negra s’hi troben 172 espècies i són aquelles que prioritàriament necessiten més atenció, perquè ja s’han detectat en el país. En cap dels casos es consideren ja espècies invasores, però requereixen accions urgents de control i erradicació, sobretot aquell amb més potencial invasor. Per exemple, és el cas de la vespa oriental, algunes plantes cactàcies del gènere Cylindropuntia, les cotorres típiques de la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana, l'os rentador i el porc vietnamita.
«La formiga boja ha reaparegut quan feia tres anys que es donava per erradicada»
D’altra banda, la llista vermella és una selecció de 125 espècies que estan en vigilància, perquè tot i no haver estat detectades a Catalunya tenen una capacitat d’invasió forta i es troben properes. En ambdós casos els grups dominants són les plantes, els ocells, els invertebrats aquàtics i els mamífers. Podríem anomenar en aquesta llista d’alerta alguns crancs asiàtics, la mangosta de Java o el gos mapatxe.
Aquestes llistes de control són pioneres a Catalunya i és una acció que segueix les recomanacions científiques que fa l’organisme internacional IPBES. A més, a casa nostra ja tenim un cas d’èxit quan s’actua amb antelació: el de la granota torno. Es va detectar per primer cop el 2018 al Delta de l’Ebre i es va posar en marxa un pla d’actuació per eliminar-la ben ràpidament. Afortunadament, l’agost de l’any passat va ser donada per erradicada, tot i que encara se’n fan revisions per evitar una reaparició (com ha passat amb la formiga boja).
