22/07/2002 - 00:00
Catalunya disposa, des del passat 12 de juliol, d'una Llei de protecció contra la contaminació acústica ratificada per tots els grups parlamentaris. Entre totes les disfuncions ambientals, els ciutadans valoren com a molt negativa la que fa referència al soroll.
La contaminació acústica ha estat una assignatura pendent per als polítics, que ara procuren corregir amb l'aplicació d'aquesta nova llei. L'objectiu últim és evitar les molèsties que l'elevat nivell de soroll comporta per a les persones i, per tant, millorar la qualitat de vida i la salut ambiental de Catalunya. La consecució d'aquestes fites passa necessàriament per l'acció coordinada de la Generalitat de Catalunya, els ajuntaments i també els ciutadans i ciutadanes.
L'ordenació general depèn en exclusiva de la Generalitat, però la gestió municipal és l'encarregada de les actuacions concretes en cada territori. I perquè l'aplicació de la Llei tingui èxit i no resti com a paper mullat, cal incentivar activitats dirigides a la sensibilització ciutadana respecte a les conseqüències negatives inherents a la contaminació acústica.
La permissivitat legislativa relativa al soroll es veu retallada a la llum de la nova normativa i es preveu que cada municipi i cada àrea tinguin una valoració detallada que es materialitzarà en mapes de capacitat acústica. Les zones s'avaluaran en funció de la seva sensibilitat acústica i es tindran en consideració les característiques específiques de cada àrea. La fragmentació horària també assoleix una importància cabdal. A les zones de major permissivitat no es podran superar els 60 decibels, sempre que es tracti d'una nova infraestructura, mentre que en els casos d'activitats ja existents podran generar fins a 70 decibels. Aquestes dades fan referència a la franja nocturna; durant el dia, els decibels permesos són lleugerament superiors en el cas de les activitats consolidades.
La sensibilitat ciutadana i legal pel que fa a les conseqüències negatives del soroll per a la salut i la qualitat de vida es tradueix, segons la nova llei, en sancions econòmiques que oscil·len entre 900 i 300.000 euros, segons que la transgressió sigui considerada lleu o greu.
Els ajuntaments disposaran de sis anys per adaptar les seves accions a les noves normatives, començant per delimitar les zones dels municipis segons un criteri de sensibilitat acústica que preveu l'aplicació d'una sensibilitat alta, moderada o baixa. D'altra banda, les noves construccions hauran de disposar de les mesures adequades per minimitzar els inconvenients de la contaminació acústica, la qual cosa també pressuposa l'acció coordinada de promotors i arquitectes.
Realment, la sensibilitat ciutadana envers el soroll s'ha anat incrementant d'any en any i constitueix un indicador de qualitat de vida. La nova llei aprovada per tots els grups parlamentaris de Catalunya té la clara motivació de reduir aquest contaminant ambiental. La lectura que se'n pot fer, en principi, és altament positiva, abans de tot perquè considera i intenta solucionar una variable d'elevada importància per a la salut pública. Tanmateix, la batalla 'i encara menys la guerra' no està guanyada. L'educació cívica continua sent fonamental: tots hem de ser conscients del nostre paper com a generadors 'no solament receptors' de soroll.
I tampoc hem d'oblidar que les fonts productores de soroll no tenen la mateixa rellevància social, encara que totes es puguin regular. La necessitat que una ambulància circuli per la carretera amb sirena, o el soroll de la maquinària que arregla una fuita d'aigua resulta palesa per a tothom, però el brogit dels cotxes que, dia rere dia, recorren les vies urbanes amb una sola persona al seu interior, no tant.
La contaminació acústica ha estat una assignatura pendent per als polítics, que ara procuren corregir amb l'aplicació d'aquesta nova llei. L'objectiu últim és evitar les molèsties que l'elevat nivell de soroll comporta per a les persones i, per tant, millorar la qualitat de vida i la salut ambiental de Catalunya. La consecució d'aquestes fites passa necessàriament per l'acció coordinada de la Generalitat de Catalunya, els ajuntaments i també els ciutadans i ciutadanes.
L'ordenació general depèn en exclusiva de la Generalitat, però la gestió municipal és l'encarregada de les actuacions concretes en cada territori. I perquè l'aplicació de la Llei tingui èxit i no resti com a paper mullat, cal incentivar activitats dirigides a la sensibilització ciutadana respecte a les conseqüències negatives inherents a la contaminació acústica.
La permissivitat legislativa relativa al soroll es veu retallada a la llum de la nova normativa i es preveu que cada municipi i cada àrea tinguin una valoració detallada que es materialitzarà en mapes de capacitat acústica. Les zones s'avaluaran en funció de la seva sensibilitat acústica i es tindran en consideració les característiques específiques de cada àrea. La fragmentació horària també assoleix una importància cabdal. A les zones de major permissivitat no es podran superar els 60 decibels, sempre que es tracti d'una nova infraestructura, mentre que en els casos d'activitats ja existents podran generar fins a 70 decibels. Aquestes dades fan referència a la franja nocturna; durant el dia, els decibels permesos són lleugerament superiors en el cas de les activitats consolidades.
La sensibilitat ciutadana i legal pel que fa a les conseqüències negatives del soroll per a la salut i la qualitat de vida es tradueix, segons la nova llei, en sancions econòmiques que oscil·len entre 900 i 300.000 euros, segons que la transgressió sigui considerada lleu o greu.
Els ajuntaments disposaran de sis anys per adaptar les seves accions a les noves normatives, començant per delimitar les zones dels municipis segons un criteri de sensibilitat acústica que preveu l'aplicació d'una sensibilitat alta, moderada o baixa. D'altra banda, les noves construccions hauran de disposar de les mesures adequades per minimitzar els inconvenients de la contaminació acústica, la qual cosa també pressuposa l'acció coordinada de promotors i arquitectes.
Realment, la sensibilitat ciutadana envers el soroll s'ha anat incrementant d'any en any i constitueix un indicador de qualitat de vida. La nova llei aprovada per tots els grups parlamentaris de Catalunya té la clara motivació de reduir aquest contaminant ambiental. La lectura que se'n pot fer, en principi, és altament positiva, abans de tot perquè considera i intenta solucionar una variable d'elevada importància per a la salut pública. Tanmateix, la batalla 'i encara menys la guerra' no està guanyada. L'educació cívica continua sent fonamental: tots hem de ser conscients del nostre paper com a generadors 'no solament receptors' de soroll.
I tampoc hem d'oblidar que les fonts productores de soroll no tenen la mateixa rellevància social, encara que totes es puguin regular. La necessitat que una ambulància circuli per la carretera amb sirena, o el soroll de la maquinària que arregla una fuita d'aigua resulta palesa per a tothom, però el brogit dels cotxes que, dia rere dia, recorren les vies urbanes amb una sola persona al seu interior, no tant.
