La nova hamburguesa de laboratori

Es confon el mal hàbit alimentari de menjar massa carn amb tenir un nivell de vida alt
Socioecòleg, President d'ERF - Estudi Ramon Folch & Associats
30/08/2012 - 00:00

Un fisiòleg de la Universiteit Maastricht cultiva cèl·lules mare de vaca per tal d'obtenir-ne teixit muscular. No és cap recerca mèdica. És un intent de produir hamburgueses de laboratori. De moment, ja disposa de cultius de fibra muscular obtinguda a partir de les cèl·lules mare. Són filagarses d'un parell de centímetres de llarg, que es proposa mesclar amb greix igualment cultivat per obtenir hamburgueses a l'engròs.

És molt possible que se'n surti, no em sorprendria. Sí que em sorprèn l'entusiasme amb què ha estat rebuda la notícia per part de l'associació nord-americana PETA (People for Ethical Treatment of Animals) i per diverses organitzacions ecologistes. Els uns celebren que no calgui matar vaques en el futur, els altres s'alegren de la reducció de gasos amb efecte hivernacle que comportarà la corresponent minva de la cabana ramadera, per no parlar dels boscos primaris que no caldrà transformar en pastures. Em pregunto si no seria més sensat abandonar les dietes hiperproteiques que tants estralls causen en la salut de les persones.

Els occidentals mengem massa carn, qualsevol dietista en pot donar fe. S'assimila aquest mal hàbit alimentari a tenir un nivell de vida alt. I hem exportat aquesta bestiesa. Per això els 4.000 milions d'humans poc o no gaire desenvolupats aspiren a dietes carnívores. Confonen deixar de passar gana amb menjar de forma poc saludable, com els nord-americans o molts europeus, cada cop més obesos i amb més riscs cardíacs. Quin disbarat!

Moltes cultures asiàtiques són vegetarianes. La dieta mediterrània és per a omnívors que prioritzen la verdura, la fruita, el peix i els greixos vegetals per sobre de la carn i dels greixos animals. Els esforços sociocientífics haurien d'adreçar-se a la difusió d'aquestes bones pràctiques alimentàries, saludables i ambientalment més sostenibles que el fast food greixós i espletador. Deixem les cèl·lules mare en mans de la medicina i mengem més llegum.

 

*Article publicat a El Periódico de Catalunya. 

Socioecòleg, Director general d'ERF
Etiquetes: 

Relacionats

Notícia

Un estudi publicat a la revista Environmental Pollution mostra com estar exposat a contaminants atmosfèrics al ventre matern i durant els primers vuit anys i mig de vida altera la connectivitat estructural del cervell en la preadolescència. En particular, els majors canvis es donen com major és la contaminació rebuda els cinc primers anys. El treball ha estat liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”.

Notícia

Les zones urbanes amb entorns més “caminables” i verds afavoreixen la pràctica d'activitat física entre els ciutadans. Així es desprèn d'un estudi realitzat per investigadors de l'ICTA-UAB i del Departament de Geografia de la UAB que proporciona als responsables públics indicacions valuoses sobre com dissenyar futurs entorns urbans saludables.

Notícia

L’Ajuntament, la Generalitat de Catalunya i l’Àrea Metropolitana de Barcelona han presentat recursos per la sentència del Tribunal Superior de Justícia (TSJC) que anul·la l’ordenança de la zona de baixes emissions de Barcelona (ZBE), actualment vigent. Les tres administracions han refermat en els recursos l’obligació de protegir el dret de la salut de les persones i han destacat que la sentència va en contra de les normatives europees i estatals.

Butlletí