La construcció d'infraestructures com la Terminal 4 de Barajas o la Terminal Sud del Prat de Llobregat es justifica amb el convenciment que el tràfic aeri continuarà creixent com ho ha fet fins ara. Però, és justificat aquest convenciment?
És evident que el tràfic aeri ha anat creixent a molt bon ritme els últims anys. Les operacions aèries a Espanya han augmentat un 31% des del 2000, mentre que el nombre de passatgers ho ha fet en un 45% en el mateix període. Al mateix aeroport del Prat han viatjat un 40% més passatgers l'any 2006 que el 2002.
Aquest és un fenomen d'abast mundial, ja que l'aviació és un dels sectors amb un creixement més ràpid, més que doblant els percentatges de creixement del PIB mundial dels últims anys. Però, fins quant continuarà aquesta tendència? Es veurà afectada aquesta indústria per l'actual crisi del petroli, o per les polítiques de reducció d'emissions de gasos causants de l'efecte hivernacle? Com afectarà la crisi econòmica a les butxaques dels turistes que omplen els nostres aeroports?
(F)
Segons l'IATA, des del 2006 els costos del combustible ja superen totes les altres despeses d'aquesta indústria (i des del 2006 el petroli ha pujat un 126%). I cal tenir en compte que el combustible dels avions no està subjecte a taxes com sí succeeix amb els combustibles pels vehicles terrestres i marins. Tant per la pròpia evolució dels preus del petroli com per possibles i futures taxes (ecològiques?), és difícil no veure un escenari de preus a l'alça per als costos del transport aeri. La pròpia viabilitat de la indústria aèria, tal i com la coneixem avui, està en entredit tant pels costos del combustible com pel seu impacte ecològic. De fet, les últimes pujades del petroli estan causant el pànic entre les companyies aèries.Mentrestant, el projecte, ja ben avançat, de la Terminal Sud del Prat de Llobregat augmentarà la capacitat de la infraestructura fins als 55 milions de passatgers l'any, davant els gairebé 33 milions el 2007. Però, n'hi haurà prou amb tenir-ho tot preparat per als futurs viatgers?
El pensament màgic
La nostra societat, altament tecnificada i pretenent-se el súmmum de la racionalitat, a vegades pateix del que podríem qualificar de la "síndrome del pensament màgic". Entre d'altres coses, això es manifesta quan confonem una correlació en els esdeveniments amb una relació de causalitat entre aquests. Hi ha un esplèndid exemple en els anomenats "cultes de la càrrega", apareguts a Oceania a finals del s.XIX.
Els primers viatgers occidentals que van visitar les petites illes de la Melanèsia al Pacífic van portar amb ells béns i objectes que els natius no havien vist mai. Això va provocar en alguns casos conversions en massa al cristianisme, com a manera d'assegurar-se que la "càrrega" continués arribant, o fins i tot l'intent de "comprar" el president Lyndon Johnson per 75.000$, com a suposat únic coneixedor del secret del "culte de la càrrega". Fins i tot avui en dia aquest culte es manté viu: es construeixen pistes d'aterratge i torres de control fetes de canya i molls de descàrrega, tot esperant que la "càrrega" continuï arribant.
Consultores, cambres de comerç, economistes obsessionats amb la logística i altres creients en el mite del creixement infinit confonen també correlació amb causalitat: no per construir més aeroports vindran més viatgers.
