L'ambient francès (per Joana Díaz)

Les eleccions franceses s'han centrat molt en els models socials defensats pels diversos candidats en la primera i segona volta i també en la qüestió de la immigració. S'ha tornat a analitzar els fets ocorreguts a la banlieu parisenca, s'ha parlat de conciliació de la vida familiar i laboral, de les 35 hores setmanals, etc. Temes importants, és clar. Em sorprèn que no s'hagi parlat del model francès de sostenibilitat i que no s'hagi aprofitat per fer, des d'aquí, crítica i autocrítica sobre el que passa al mediterrani més proper. Recentment vaig ser al sud de França, just després de la primera volta electoral. S'hi respirava tranquil·litat, un cop allunyats els pitjors fantasmes. Ara els analistes i els mateixos francesos ens diran com imaginen el futur del país després de la victòria de Sarkozy. En qualsevol cas, si es mira de fer l'esforç d'aïllar la política i mirar el país i la seva gent, sobretot comparant-lo amb el nostre, la veritat és que encara es té la sensació que Europa comença un cop travessats els Pirineus. Si es passa a França des de la Cerdanya, la impressió que es té és que també hi ha especulació i construcció, però potser més ordenada. Hi ha orgull i respecte pel paisatge i pel patrimoni. No sé si per restriccions urbanístiques o simplement per una qüestió de bon gust, però es té cura del disseny de les cases per adequar-lo a la identitat dels pobles de muntanya. Si es creua la frontera per El Pertús, immediatament es nota algunes diferències amb les nostres autopistes i carreteres. Tot està perfectament indicat, rètols de límit de velocitat a cada quilòmetre, advertiments i consells, zones dignes i netes de picnic amb serveis públics, les sortides de l'autopista amb indicadors ben visibles. És pràcticament impossible perdre's! A les zones costaneres hi ha creixement i especulació, és clar, però, com a la muntanya, s'ha respectat el paisatge, s'ha construït a distàncies prudents de la costa i a alçades també prudents. Es conserva molt comerç petit, artesà. Els mercats són una delícia: nets, propers, informats (també cars). Fins i tot les grans zones comercials són oasis semiecològics si les comparem amb les nostres. Els supermercats ja no donen bosses de plàstic, cal comprar-les; han desaparegut del terra, de les zones d'aparcament i dels arbres; els comerços que en donen les fan pagar i, atenció: són biodegradables! Al marge de les trajectòries socials, polítiques i econòmiques del país, el que penso que val la pena destacar en aquest cas és el tarannà de la gent. I si bona part de l'ambient que es viu i respira a França prové del caràcter reivindicatiu i revolucionari de la societat francesa i del seu exquisit sentit del bon gust?