¿Has hagut de sortir de la dutxa tot ensabonat per canviar l'emissora de ràdio, cansat de la competició de cridanera ignorància en la qual s'havien engrescat uns esvalotats tertulians? ¿T'ha estranyat llegir en un diari que els ecologistes representen el nou pensament únic i has corregut a comprovar la correlació de forces al parlament i, sense entendre res, t'has adonat que, en efecte, no se t'havien passat per alt unes eleccions i que tot continua igual? ¿T'has sentit dir que formes part d'una minoria privilegiada que governa obscurament els destins de la gent de carrer (la pobre gent de carrer!) per la boca d'un poderós director de diari que mossega un rotund havà amb les dents mentre dicta editorials i titulars?
¿Et sobta llegir en dos de cada cinc articles les frases "l'ecologisme és una nova religió" i "estem immersos en el totalitarisme del 'bonisme'", mentre penses que si l'ecologisme és una religió tan popular, i realment estem immersos en la dictadura de les bones causes, com és que les emissions de CO2 continuen a l'alça i les muntanyes de residus cada vegada són més altes? ¿Has escoltat gent que deia, en una conversa de cafè, que els petits canvis no importen i seguidament mirava escrutadorament si, en sortir, agafaves el cotxe o la bicicleta com si tu, només per defensar un món més raonable, haguessis de ser una mena de sant immaculat? ¿T'han volgut donar lliçons de 'com funcionen les coses' els mateixos que les han espatllat tant?
¿Algú t'ha dit 'jipiprogre' quan ha vist que t'informaves del consum de la teva futura rentadora, o del teu futur cotxe, a la vegada que et retreia que això era només un 'capritx' de ric? ¿No t'has trobat amb gent que obria la teva nevera i en veure-hi un auster tros de tofú t'ha mirat amb cara de no entendre res tot denunciant en veu alta: però a qui vols enganyar, si a tu t'encanta la carn!? I tu li has respost, amb aplom, "si, em fonc davant d'un bon entrecot, però he decidit reduir-ne el seu consum... vols veure les dades de la petjada ecològica de la indústria càrnica?", li has proposat, mentre aquesta persona et mirava amb condescendència i sense dir-ho et deia: a veure amb què em surts ara?
¿Trobes a faltar les raons dels tècnics i els científics quan es debaten temes relacionats amb el medi? ¿T'has preguntat si seria possible un debat sobre medicina o química sense les veus, i els arguments, de químics i metges; i t'has adonat meridianament que a ningú se li passaria pel cap oblidar-se'ls a la taula? ¿No t'ha semblat que, en els últims temps, hi ha molta gent opinant i massa poca informant i que la conversa s'ha convertit, finalment i tristament, en estèril discussió? ¿Com és que qualsevol proposta de canvi -potser t'has preguntat igualment- es saludada amb un sord cinisme i amb un frívol 'a veure què han fet ara' per un omnipresent exèrcit d'opinadors? ¿No t'ha vingut de gust discutir les polítiques públiques referents al medi -perquè penses que hi ha molt a discutir, i hi ha coses amb les quals no acabes d'estar d'acord-, i has callat, perquè el debat estava tan crispat, o era tan extrem, o era tan esbiaixat, que has cregut que no valia la pena?
T'has fet alguna d'aquestes preguntes en els últims mesos? Ets un 'ecologista acorralat'. Benvingut al club dels cansats que la seva manera de veure les coses sigui convertida en un fàcil i grotesc estereotip. Què és el que hi ha darrera tota aquesta broma i caricatura? Vet aquí el que hi ha: una còmoda invitació al cinisme; això és, a no fer res. Vet aquí el que hi ha, també: la por al canvi, a un món que arriba al final d'un cicle, tot obrint una gran caixa de pandora plena de dubtes i incerteses (d'acord), però també, perquè no?, farcida d'oportunitats.
L'hemeroteca, arribats a aquest punt, és sempre un bon aliat: els que fa uns anys reien del reciclatge ara riuen de la limitació de la velocitat, però ja han incorporat com a 'normal' la separació de residus; i fins i tot els contraris al canvi climàtic, que abans pagaven científics perquè maquillessin informes diuen ara que si, que d'acord, que el canvi climàtic és culpa de l'home, i en tot cas discuteixen percentatges (però cada cop menys el concepte). Els que et deien ingenu quan els parlaves d'un tal Obama, ara es llegeixen amb atenció la seva política de nova economia promoguda com a flamant 44 president del país més poderós de la terra. Tot plegat, i malgrat el soroll ambiental reflectit en les preguntes amb les quals he iniciat l'article, ve a demostrar que les coses es mouen, que el consens social va avançant, malgrat tot, en la bona direcció. Els conservadors i els reaccionaris, que són els dos temps d'una mateixa cosa, van fent la seva des de les grans tribunes de l'opinió general: són els vigilants del castell... Els vigilants d'un castell en runes.
