L’emergència climàtica, emergència de salut

Font: Getty Images

En temps de descompte i amb un exercici extrem de gimnàstica lingüística, la COP28 va concloure amb el compromís dels països assistents de transitar –que no abandonar ni reduir– cap a l’abandonament de les energies fòssils. Un pas històric, tot i que molt tímid, que posa per primer cop el focus en el veritable protagonista de l’escalfament del planeta. I això que les evidències són més que contundents dels efectes suïcides que tenen els gasos d’efecte hivernacle sobre tot el planeta i que, de no remeiar-ho, anem de dret cap a un augment de 3ºC, el que ens acostaria als escenaris distòpics més apocalíptics possibles.

La crisi climàtica no tan sols posa en perill la supervivència d’ecosistemes, sinó també de la vida humana. En aquest sentit, i com a novetat d’aquesta cimera que ja fa prop de 30 anys que se celebra, enginya hi havia la salut humana sobre la taula; cada cop és més robusta l’evidència científica que apunta que la crisi climàtica mata i que està al darrere de centenars de milers de morts al planeta cada any.
 

El darrer informe de The Lancet Countdown, publicat al novembre, alertava que les morts relacionades amb la calor en persones majors de 65 anys van augmentar en un 85% entre 2013 i 2022, en comparació amb el període entre 1991-2000. A casa nostra, a Europa, un estudi recentment liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i el Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS) arribava a la conclusió que el 2022 haurien perdut la vida per les onades de calor més de 70.000 persones, una xifra que equival que tot Manresa hagués estat esborrada del mapa.

"Les morts relacionades amb la calor en persones majors de 65 anys van augmentar en un 85% entre 2013 i 2022, en comparació amb el període entre 1991-2000"

Els països més afectats per aquest augment de les temperatures són Espanya, Grècia, Itàlia i Portugal. I s’espera que la mortalitat per a aquest 2023 sigui encara pitjor, atès que hem tingut l’estiu més càlid des del començament dels registres observacionals. I no tan sols al Mediterrani: a la Vall de la Mort dels EUA van arribar als 50ºC, com a la Xina nord-occidental. I l’Índia i el Brasil han patit unes onades de calor tan descomunals que es considera que han arribat al límit de la capacitat de supervivència dels seus habitants. A Bangladesh el 2100, si continuem en un escenari d’emissions elevades, les morts degudes a l’escalfament global doblaran les causades per càncer i seran 10 vegades més que les provocades per accidents de trànsit.

Més malalties cardiovasculars i infeccioses

Les condicions meteorològiques extremes afecten la salut de moltes formes. Les onades de calor, cada cop més freqüents, augmenten el risc de malaltia cardiovascular i de patir cops de calor, que incapaciten al cos per continuar regulant la temperatura corporal, i poden conduir a la mort. Les persones grans -en un món cada cop més envellit- i els infants, sobretot els més petits, són els col·lectius més vulnerables.

"“Una combinació de canvi climàtic, de canvi d’ús del sòl i de pràctiques agrícoles poden fomentar que es transmetin malalties d’animals a humans, el que pot provocar [noves] pandèmies”, assegura Rachel Lowe, del BSC-CNS."

La pujada de graus al termòmetre també afavoreix l’expansió de malalties infeccioses fins ara limitades a altres latituds. És el cas de la malària, per exemple, que es transmet pel mosquit Anopheles. Aquest insecte sobreviu millor en temperatures càlides i segons investigadors del BSC-CNS, als últims anys han augmentat un 10% les àrees del món propícies perquè hi visqui. I no tan sols és transmissor de la malària, també del dengue i del Zika i del chikungunya, malalties de les quals ja es detecten casos autòctons a l’Estat. Tots aquests patògens afecten novament a les poblacions més vulnerables, sobretot en països de renda baixa i mitjana. I en aquest sentit, recentment en un article a Nature, la investigadora Icrea Rachel Lowe, del BSC-CNS, apuntava que, a més, que “una combinació de canvi climàtic, de canvi d’ús del sòl i de pràctiques agrícoles poden fomentar que es transmetin malalties d’animals a humans, el que pot provocar [noves] pandèmies”.

Més inseguretat alimentària, més desigualtats socials

A més, a mesura que el món s’escalfa, augmenten les ja gegantines desigualtats d’accés a aliments sans i segurs. Les altes temperatures i la sequera, com la que estem patint a Catalunya, acaben amb les collites, el que fa créixer la inseguretat alimentària, que, novament, fa que la població sigui més vulnerable a malalties i exacerba encara més la pobresa i les desigualtats al planeta. Les pluges torrencials que comporten inundacions arreu del planeta amb milers de víctimes, també contribueixen a la pèrdua d’aliments. I la manca d’accés a aliments i a aigua potable emmalalteix tant físicament com mentalment i provoca que milions de persones hagin de migrar. De fet, es calcula que si el planeta s’escalfa tres graus més, la meitat de la població mundial haurà de viure desplaçada.

Si el planeta s’escalfa 3ºC més, la meitat de la població mundial haurà de viure desplaçada.

Aquestes xifres rècord, de calor, de morts, de sequera, de pluges torrencials, d’inundacions, havien aconseguit posar la salut per primer cop a l’agenda de la crisi climàtica. Al maig, l’Assemblea Mundial de la Salut es va centrar per primera vegada en aquesta relació entre salut i canvi climàtic. A l’agost, els ministres de sanitat del G20 van fer-la qüestió prioritària i ja van acordar els primers principis per l’acció climàtica i sanitària. Ara a la COP28, el dia inaugural d’aquesta cimera es va dedicar a la salut, motiu pel qual semblava que era possible fer avenços per disminuir l’impacte de l’emergència climàtica en la salut. Només el temps confirmarà si l’esborrany aconseguit in extremis i que menciona una transició cap a l’abandonament dels combustibles fòssils és un pas endavant o només una maniobra més dels països amb economies basades en el petroli i el gas per continuar lucrant-se a costa de la salut de la ciutadania del planeta.