En la versió revisada del Pla de l'Energia de Catalunya 2006-2015, aprovat no fa encara un any, es fixava l'objectiu de dotar Catalunya d'una potència de generació eòlica de l'ordre dels 3.500 megawats. Això equival a unes set centrals de cicle combinat (gas) o a més de tres centrals nuclears. Pot semblar massa ambiciós, resulta que és més que possible.
Tant, que aviat hi arribarem. Ara s'acaba d'atorgar llicència a diversos operadors energètics per a instal·lar aerogeneradors capaços de donar 765 megawats. Sumats als que ja hi ha en funcionament, construcció o projecte arribarem en tres o quatre anys als 3.500. Sempre que no ens encallem en la tramitació, s'entén, perquè el procediment garantista del Govern, una oposició no sempre basada en criteris raonables i una incomprensible complicació administrativa han dificultat fins al deliri el desenvolupament de la generació eòlica al nostre país.
Juntament amb els danesos, vam ser dels primers a aerogenerar. Dinamarca ha esdevingut líder mundial, fins al punt que un 20% de la seva energia elèctrica és eòlica. Nosaltres som a la cua d'Espanya (que és un altre dels líders, tot s'ha de dir). La captació eòlica té les seves limitacions, perquè el vent no bufa sempre, però genera electricitat a l'engròs, de forma neta, barata i eficient. Que s'hi resisteixi un cert establishment energètic s'entén; que s'hi oposi per sistema un determinat sector de l'ecologisme, no tant. La sostenibilitat no s'ho pot permetre.
La minigeneració eòlica és la nova frontera. Als grans parcs eòlics poden afegir-se ben aviat molts petits aerogeneradors, la integral dels quals seria considerable. Són aparells que aprofiten brises i corrents locals, camuflats en qualsevol teulada o racó discret. Responen, a més, als principis de la generació distribuïda. No interessen als grans operadors, l'actual legislació en dificulta la instal·lació i segurament suscitaran l'oposició d'alguns que necessiten oposar-se a tot. Però, qui ha dit que progressar en la nova cultura sostenibilista, a més de possible, sigui fàcil?
*Article publicat a El Periódico
