Les nuclears són la solució? (per Oriol Lladó)

'Dos grados y la Tierra se rebela': l'urgent alarma es palpa en el títol de l'últim article de James Lovelock, pioner de l'ecologia moderna i pare de la influent teoria 'gaia'. 'El calentamiento global está aumentando como un incendio y ya casi no nos queda tiempo para reaccionar', es pot llegir en l'article publicat a l'Stampa i reproduït aquest passat dilluns, 15 de gener, per la Vanguardia (llegiu l'article, aquí. Lovelock és una de les bèsties negres de l'ecologisme políticament correcte des de la seva aposta per les nuclears l'any 2004. Ara hi torna amb una última frase sense equívocs: 'els verds han d'abandonar la seva obstinada oposició a l'energia nuclear'. Fa uns pocs dies, la Comissió Europea va presentar un paquet de mesures per lluitar, de forma més coordinada i, esperem, de forma més eficaç, contra el canvi climàtic. Els ecologistes creuen que no s'ha estat prou ambiciós i tot plegat està encara subjecte a la conformitat final dels estats. La UE pretén exercir el lideratge en la lluita contra el canvi climàtic i així es presenta, fins i tot amb un cert orgull, en el panorama internacional. La iniciativa europea és interessant i positiva, no cal dir-ho, però està a l'altura d'aquest 'lideratge' en majúscules? Més aviat no. Però parlàvem de nuclears... José Manuel Durao Barroso, president de la CE, va ser ambivalent amb la qüestió de les nuclears en la presentació del paquet de mesures. Aquest és un assumpte, va puntualitzar, que queda subjecte a la decisió de cada estat membre. Barroso, amb tot, va demanar que s'estudiés seriosament aquesta opció. Tenim en Lovelock i en Barroso en el vaixell de les nuclears... encara un hi sigui per 'activa' i l'altre, per obligada 'passiva'. La pregunta, doncs, sembla pertinent: és l'energia nuclear una opció de futur? Els seus defensors, una amalgama cada vegada més diversa, però encara molt vinculada als grans grups empresarials, defensen que és una tecnologia que no genera emissions directes de CO2; una tecnologia ja consolidada, continuen argumentant, amb capacitat de produir gran quantitat d'energia. Però hi ha molts dubtes damunt la taula: Lovelock parlava d'ecologistes obstinats. Potser si. La crisi energètica i en especial el fenomen del canvi climàtic ha remogut tots els discursos. És evident que una part de l'ecologisme cal que s'adapti al nou repte i que refresqui el seu discurs, fugint del dogmatisme i la ingenuïtat. Però quan Lovelock parla d'ecologistes obstinats, vol dir 'equivocats'. I s'oblida que damunt l'arena política hi ha d'altres 'obstinats'. I és que més enllà de la subtil desqualificació de Lovelock 'i més enllà, també, d'altres desqualificacions molt menys subtils- és evident que ni ell ni ningú ha aconseguit respondre de forma convincent alguns dels dubtes que els nostres ecologistes 'obstinats' continuen plantejant: què es fa amb els residus? Com es protegeixen les centrals nuclears d'un atemptat 'diguem-ne- terrorista?; Com s'asseguren els estàndards tècnics en països en vies de desenvolupament?; Hi ha prou urani 'al capdavall un recurs esgotable, com el petroli- per satisfer tota la demanda? I una d'interessant: si la lluita contra el canvi climàtic és tan urgent i l'energia nuclear ha de ser-ne un actor destacat... s'ha tingut en compte el temps que cal per què aquestes noves centrals estiguin plenament operatives? No es fa una central nuclear de la nit al dia: són molts els requeriements tècnics que cal garantir i llargs els processos administratius. I això si no es genera un moviment d'oposició popular. Si ja és complicat instal·lar un parc eòlic, imaginin si es canvien els molins per reactors! Fan falta anys i, potser, alguna cosa més que tenacitat. En el fons, diria que no estem parlant de 'nuclears si', 'nuclears no'. Sinó que assistim als esforços d'una indústria, la indústria nuclear, que malda per assegurar-se el seu futur. Hi ha molts diners disponibles per a la lluita contra el canvi climàtic, diners que, en principi, només caldrà que siguin 'nets d'emissions'. Són diners que inicialment hom pensava destinar a les anomenades energies renovables, que ja fa temps que han deixat de ser una 'maria'. Un nombre ben significatiu d'empreses multinacionals de l'energia hi tenen interessos. El 'lobby nuclear', que ja s'ha començat a llepar els bigotis, reivindica arreu -és poderós i té una forta petjada mediàtica- la seva part del pastís. Si s'assegura el paper de les nuclears en el mix energètic, s'asseguren, tota vegada, fortes subvencions i el dret a explotar una línia de negoci prou atractiva. Tanmateix, la lluita contra l'escalfament global és una línia de negoci? La notícia ambiental d'aquest any passat té, per fi, la forma d'un titular de premsa: el canvi climàtic ha encapçalat portades, ha obert informatius. Una bona notícia. L'any 2007 ha de ser l'any en el qual aquests titulars es puguin concretar en solucions o estratègies de solució més documentades, que si més no vagin més enllà dels lògics -però no necessàriament convenients- interessos de la vella indústria energètica. No, la lluita contra l'escalfament global no és una línia de negoci més. És un repte. Un repte que afecta les empreses, però que sobretot ens apel·la a nosaltres. Nosaltres, els consumidors. L'altra part del 'mix' energètic.