Un dels àmbits del malbaratament alimentari que ha estat poc analitzat són els productes de pesca. A Catalunya l’any 2021 el consum de productes de pesca va ser de 25,74 kg/persona/any (MAPA, 2021), superior a la mitjana espanyola i a l’europea.
Des de la publicació de l’informe de la FAO en el 2011 en el que s’indicava que una tercera part dels aliments produïts al món es perden o es malbaraten, la consciència i la preocupació per l’impacte ambiental, social i econòmic que suposa aquest malbaratament alimentari ha anat creixent. D’aquest fet en queda constància a les darreres normatives aprovades en els últims anys, tant en l'àmbit internacional com estatal i autonòmic, a les quals la reducció d’aquest malbaratament es posa com a objectiu.
Un dels àmbits del malbaratament alimentari que ha estat poc analitzat són els productes de pesca. A Catalunya l’any 2021 el consum de productes de pesca va ser de 25,74 kg/persona/any (MAPA, 2021), superior a la mitjana espanyola i a l’europea. Les captures de la flota pesquera catalana no cobreixen el consum total de Catalunya, el que implica que s’hagi d’importar bona part del peix i marisc que es consumeix, principalment d’altres parts d’Espanya, però també de països europeus i de tercers països. El nivell d’autosuficiència de Catalunya en el consum de peix i marisc se situa al voltant del 15%.
Actualment existeixen pocs estudis que hagin analitzat les pèrdues i el malbaratament de peix i marisc i, aquests no coincideixen en el que es considera pèrdua i malbaratament ja que no existeix una definició consensuada d’aquests conceptes. Un dels estudis de referència sobre malbaratament és el citat informe presentat per la FAO l’any 2011, en el que s’estimava que al voltant d’un 36% del peix i marisc capturat inicialment es perd al llarg de la cadena de distribució. En concret, els percentatges estimats a Europa era del 11% a la fase de consum, seguit per les fases de pesca amb un 9,4%, la fase de distribució, supermercat i venda al detall amb un 9%, la de transformació i embalatge amb un 6%, i finalment la fase de postcaptura, manipulació i emmagatzematge amb un 0,5% (FAO, 2011).
Per poder analitzar les pèrdues i el malbaratament de peix i marisc és necessari conèixer la cadena de distribució, en la qual intervenen un elevat nombre d’actors. La primera fase de la cadena és la pesca i el desembarcament del producte a la llotja on es produirà la primera venda. Depenent del tipus de comprador, el producte seguirà un circuit o altre, ja que si és comprat per un distribuïdor majorista anirà a un mercat central, però si és comprat directament per un minorista (peixateria, restaurant, etc.) anirà ja cap a la fase de consum final. El peix que vagi a Mercabarna al seu torn serà comprat per un altre distribuïdor o directament per un minorista, sent la següent fase el consumidor/a final.
Pel que fa a les peixateries, una de les pràctiques més habituals per reduir el malbaratament és la rebaixa del preu a darrera hora o l’autoconsum del producte.
Les causes que poden donar lloc a les pèrdues i/o el malbaratament de productes de peix i marisc són molt diverses i es poden donar en una o diverses fases de la cadena de distribució. Actualment ja es porten a terme diverses experiències d’aprofitament dels productes de pesca amb la finalitat de reduir el malbaratament que es dona. Cal tenir present la dificultat afegida que tenen aquests productes respecte a altres aliments, ja que es tracta d’un producte fresc amb una vida molt curta i que es fa malbé amb facilitat, el que implica que s’hagin d’assegurar certs requeriments en la manipulació, transport i emmagatzematge. Un exemple d’aquestes experiències és la donació a entitats sense ànim de lucre del peix decomissat a la llotja i dels excedents de producte a supermercats.
Pel que fa a les peixateries, una de les pràctiques més habituals per reduir el malbaratament és la rebaixa del preu a darrera hora o l’autoconsum del producte. El Gremi de Peixaters de Catalunya, derivat del projecte BLUEfasma, va signar un conveni amb l’aplicació To good to go perquè les peixateries disposessin d’un any per fer ús de l’aplicació de forma gratuïta, i així poder aprofitar aquell producte que no s’ha venut a darrera hora del dia. Un altre exemple és l’aprofitament de parts del peix que no tenen sortida pel consum humà per elaborar altres productes com, per exemple, suquet de peix.
En el marc del projecte “El Malbaratament Alimentari en l'àmbit de la pesca a Catalunya”, desenvolupat conjuntament per la Fundació ENT i l’Associació de Naturalistes de Girona, la Fundació està elaborant una guia sobre les pèrdues i malbaratament de productes de pesca amb l’objectiu de donar a conèixer la problemàtica ambiental, social i econòmica que genera aquest malbaratament en aquest àmbit concret de la pesca. Aquest projecte compta amb el suport l’Agència de Residus de Catalunya.
FAO, 2011. Food loss and food waste: Causes and solutions. https://doi.org/10.4337/9781788975391
MAPA, 2021. Informe del Consumo de Alimentación en España 2020.
