El procés electoral nord-americà ha omplert moltes pàgines de diaris, hores de ràdio i de televisió i, un cop s'ha acabat el procés, sembla que la conclusió és gairebé unànime: ha arribat l'hora de la política! Més enllà de les simpaties i les adhesions que desperta el guanyador d'aquests comicis, em sembla que, sobre la seva figura, s'han generat unes expectatives desmesurades i garantia d'una frustració futura.
El futur president dels Estats Units té un discurs potent, que infon molta confiança i crec que és un gran valor per a un polític, sobretot per a les responsabilitats que haurà d'assumir properament; però no s'ha d'exagerar, ni posar expectatives excessives. També crec que cal veure què vol fer, què pot fer i què li deixen fer. Això serà la seva acció de govern per la que se li passaran comptes en el moment que s'escaigui i en els aspectes ambientals, de la seva política, no crec que ho tingui especialment fàcil.
De totes maneres, més enllà de les polítiques que acabi duent a terme el president electe dels Estats Units, sí que em sembla interessant la visió de que és l'hora de política, de la política amb majúscules.
(F)
Faig un parèntesi. La política, segons el diccionari, és "la ciència i l'art de governar, que tracta de l'organització i de l'administració d'un estat en els seus afers interiors i exteriors" i la "manera de governar, d'entendre la direcció dels afers públics". La política és el govern del bé comú i les accions per governar les prenen en base a una manera d'entendre el món, una ideologia. Jo ho diria amb unes altres paraules: la política és treballar per implementar el model de país en el que creus. Tanco parèntesi.Deia que és l'hora de la política amb majúscules i els reptes globals ho demanen, però no els podem deixar a una sola persona (o un grup petit). Justament, perquè la política és la gestió del bé comú i perquè hem d'afrontar reptes globals, hem de deixar de tenir l'actitud infantil d'esperar que els polítics ens resolguin tots els problemes. La política amb majúscules vol dir que tots ens hem d'arremangar, hem d'entendre que tots fem política.
Tots i cadascú de nosaltres tenim una visió personal de què cal fer i com s'ha de fer. Potser asseguts davant de la tele no en fem de política, però totes i tots els que estem capficats i procurem que el món sigui un lloc millor per viure-hi, tots fem política. Dit de forma més concreta: organitzar actes, escriure manifestos, proposar i desenvolupar projectes (des d'una empresa, una ONG o una administració), parlar-ne amb altres persones; és a dir, treballar per millorar el món, tot això és política.
En aquest context, i més enllà d'aquelles organitzacions o empreses que s'anomenen apolítiques (als que els diria: em sap greu, però esteu proposant un model concret de país i treballeu per implementar-lo, per tant, feu política), fer política amb majúscules és entendre que els reptes actuals van més enllà dels partits polítics. Els reptes són globals i ens incumbeixen a tots. L'hora de la política amb majúscules vol dir que tots i totes hi hem de ser i, difícilment, ens en podem sortir si deixem la responsabilitat a algunes (poques) persones (per molt capacitades que siguin).
El moment que vivim demana tenir una visió clara de cap on hem d'anar i, per tant, un lideratge fort; però, alhora, necessita moltes, moltíssimes mans que portin a terme el canvi de rumb que necessita el món, i de forma molt destacada, en les qüestions ambientals.
(F)
Segurament els reptes ambientals globals tenen una complicació afegida, que és la seva intangibilitat. La destrucció de la capa d'ozó, el canvi climàtic, la contaminació massiva de l'aire, l'aigua i el sòl són intangibles; és complicat transmetre-ho a les persones i, fins i tot quan els efectes són evidents, no és fàcil relacionar, per exemple, l'increment de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera i les tempestes tropicals de forma entenedora per a la majoria de la població.Malgrat aquesta dificultat, és important tenir present que tots i cadascú de nosaltres ens posicionem i actuem en conseqüència, per tant, fem política. El govern dels béns globals és responsabilitat de tots i totes els ciutadans del planeta, són responsabilitats compartides que, alhora, han de ser diferenciades, perquè cadascú aporti en la mesura de les seves possibilitats.
Un cop tenim clar el nostre paper, la nostra funció, un cop assumim que estem construint el món, el següent pas és respondre de manera adequada als reptes i, per a això, necessitem construir xarxes fortes, sols no podem fer res. Hem d'entendre que, avui, les xarxes són globals, hem de parlar amb grups d'arreu del món, cal construir un discurs global comú i una acció global (les empreses fa anys que ho han après).
Aquestes xarxes ens han de permetre:
- tenir presents els reptes i les prioritats que hem d'afrontar, i
- treballar, coordinadament, des de qualsevol racó del món amb tot el món.
La política és cosa de tots, perquè la responsabilitat de construir un món millor recau damunt de tots els ciutadans del planeta (tu i jo inclosos). O si voleu, també ho podem dir a l'inrevés, com que la responsabilitat de construir un món millor és de tots, la política ens implica a tots.
