Llums de Nadal (per José Luis Gallego)

Als carrers del meu poble ja han penjat les llums de Nadal. La veritat és que aquesta memòria de nen de barri obrer, enlluernada pel record d'aquelles llumetes de colors que penjaven al Carrer Felip II o a la Plaça del Congrés, a Sant Andreu, em traeix aquest dies quan intento mantenir un discurs crític vers el dispendi absurd, ridícul gairebé, que suposa guarnir els carrers amb bombetes, enceses, de colors. El sagrat respecte a la memòria col·lectiva, a la tradició popular, i aquesta lloa al 'sempre ha estat així' que paralitza el sentit comú quan arriben aquestes dates xoca frontalment amb el discurs sostenibilista que mantenim la resta de l'any. I això, convindreu amb mi, no s'aguanta dret. Les tradicions és poden revisitar (com diuen els nord-americans) és poden interpretar de nou per mirar d'encabir-les en la cultura de la eficiència, però no poden marcar períodes d'excepció ara si i ara també. Vaig a trair-me, vaig a sortir-me de mi mateix per aixecar-me el dit a un pam del nas i escriure que, de resseguir la grua de les obres de la plaça amb llums incandescents de 100 wats o fer serpentejar una línia de bombetes de colors per tots els fanals del poble, a fer córrer la vaca pels carrers a l'estiu fins que acabi al mar, n'hi va un pam. L'Ajuntament de Barcelona ha anunciat que substituirà les bombetes per leds. Tradició revisitada. D'altres consistoris han anunciat mesures similars. Potser aniria per aquí la cosa. Com a mínim és un pas endavant. Al meu poble en canvi continuen penjant, com a mínim des de fa 10 anys, les mateixes siluetes de bombetes amb el trineu del pare Noël o l'estel de Nadal. Si se'n fon cap, la canvien. Una vegada li ho vaig comentar a un treballador de la brigada i em va engegar a pastar fang: 'si fos per vosaltres la pobre canalla no podria ni anar al bosc amb el pare a tallar el grèvol'. Collonut, vaig pensar, deixem-ho aquí, mestre. Senyors regidors de festes i responsables de les brigades, tirar una línia de llum amb milers de bombetes de 60 o 100 wats i deixar-les enceses tota la nit pot obeir a una tradició, però avui dia s'ha demostrat que és una irresponsabilitat. A més (i ara torno a trair-me), el cert es que aquests llampecs elèctrics d'estels, campanes o angelets bufant les trompetes... no penseu que esdevenen més 'friquis' que cap altra cosa avui dia? Mirem de trobar noves eines per guarnir els carrers: això dels leds, dels cables òptics, de les figures il·luminades amb làmpades de baix consum... No ho sé, tot plegat estic escrivint això i veig el meu fill mirant per la finestra les llums incandescents que acaben de penjar al carrer. Les llums brillen als seus ulls, que són els meus, i segurament també li faran venir al cap que ja falta menys per la nit de Nadal. No ho sé. Potser tot el que acabo d'escriure em cau als peus ara que ho penso. Dubto, és cert. Per això agrairia molt la vostra opinió al respecte, de veritat. Animeu-vos-hi, agafeu la jaqueta i veniu a fer-la petar sota el roure, aquest arbre que potser el meu fill voldria veure aquests dies guarnit de llums.