El panorama és desolador. Sóc davant d'un gran pàrquing de superfície on no hi ha cap vehicle, però està completament cobert per un mar de residus: ampolles de plàstic, llaunes, restes de menjar, objectes. Aquest paisatge per després d'una diversió és el que queda d'una rave massiva coneguda com a Matinée Summer Festival que, cada any per aquestes dates, té lloc a un parc aquàtic molt proper a Barcelona. Després de la quantitat, el que més crida l'atenció és la disposició regular dels residus. No hi ha misteri, aquesta disposició es correspon a la ubicació dels cotxes en files ordenades pels senyals horitzontals de l'aparcament i indica que, pràcticament de cada vehicle, ha sortit una quantitat de brossa considerable.
Com a mínim unes 5.000 persones han assistit al festival -potser més- i el pàrquing que acabo de descriure és només el nucli central. Molts no van poder aparcar aquí i ho van fer pels carrers del voltant on també hi van deixar algunes deixalles. A aquests els vaig observar directament ja que van venir al meu barri. Em va sorprendre el nombre de cotxes de gamma alta-de 50.000 € cap amunt- poblats per joves de poc més de 20 anys en banyador i xancletes. Mostraven un domini en l'art de l'aparcament que no feia pensar en vehicles prestats sinó propis. Gens malament per un país que està sent vigilat per l'FMI.
Però la segona sorpresa és encara més gran. Aquests joves van néixer entre 1985 i 1990 i això significa que van anar a una escola on la sensibilització ambiental era present a l'ensenyament i han crescut en una societat on l'atenció a la problemàtica dels residus és cada cop més important. Segur que des del punt de vista estadístic es podria argumentar que aquesta concentració representa una ínfima part del conjunt de la població i que per tant el desordre observat no és gaire significatiu. De tota manera, crec que aquí el més rellevant no són els percentatges sinó que un col·lectiu de certa dimensió pugui actuar a l'uníson d'una forma tan poc edificant. Ni una flashmob hauria aconseguit millors resultats pel que fa a la coordinació. Seria un error valorar el que va passar com una relaxació en un dia especial; la conclusió provisional apunta més aviat a que l'educació no és garantia suficient de civisme. Una visió que ha estat corroborada en més d'una ocasió.
(F)
Així, l'any 2008 l'OCDE va celebrar un fòrum sobre economia i canvi climàtic a París on es van discutir, entre altres temes, el paper de l'educació ambiental. Des de l'Institut de Recerca Econòmica Chung-Hua de Taipei (Taiwan) es va presentar una ponència que explicava els grans esforços del país en aquesta qüestió: Education alone is not enough -inducing environmental- friendly behavior using economic incentives. Dotze anys es passen els escolars taiwanesos aprofundint en coneixements ambientals i, més específicament, de sostenibilitat. Segons la ponència, però, tot aquest esforç no es tradueix en unes conductes ambientals sensibles. El complement del coneixement de cara a assolir aquest objectiu -atenent al document- són elements intangibles com l'esperit públic, el sentit del deure cívic i la confiança en la societat. I, pel que fa als elements tangibles, esmenta els incentius econòmics, certament un eufemisme perquè cita com a exemple les multes de 180 dòlars que la policia posa a Taipei per barrejar fraccions diferents a la bossa d'escombraries.
Tornant al Matinée Summer Festival, es fa molt difícil explicar la fractura entre coneixement i actitud en el nostre context. Hi ha una imatge que ofereix una certa aproximació a les causes de fons d'aquesta situació d'anomia social. És la dels vehicles de luxe, amb els últims equipaments i seients de cuir color crema, en mans de propietaris displicents. Una representació parcial, però força exacta, del què significa el progrés material sense compromís amb ningú més que no sigui un mateix.
Podem fer cas de les enquestes d'opinió que surten periòdicament i que mostren una població conscient i solidària. Qui vol exhibir-se públicament en contra de valors positius? Encara no hem arribat a aquest punt. No ens enganyem, les coses no són el que semblen i els fets ho demostren. Sense anar més lluny el Matinée Summer Festival no és ni matinée ni summer. Va durar tot el dia i es va fer el 13 de juny!
