Medi ambient i sector químic (Un article de Salvador Milà)

Altres articles d'opinió, aquí. En els últims 30 anys la producció i el comerç de productes químics, i consegüentment la generació de residus i emissions que s'hi associen, han experimentat un creixement exponencial. Aquest fet ha comportat una resposta global per fer compatibles el desenvolupament econòmic i el benestar social que poden oferir aquestes activitats, pel que fa a la protecció del medi ambient i la salut de les persones, en definitiva, fer-les sostenibles. El Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) en l'última dècada ha prestat especial atenció al tractament de les substàncies químiques i també als residus perillosos. En aquest marc s'assenyalen tres acords internacionals, actualment en vigor, que plantegen mesures globals per protegir la salut humana i el medi ambient, considerant alguns dels aspectes del cicle de vida dels productes químics i els seus residus i/o emissions. Aquests acords són el Conveni de Basilea sobre el control dels moviments transfronterers de residus perillosos i la seva eliminació, el Conveni de Rotterdam sobre el procediment de consentiment fonamentat previ aplicable a certs plaguicides i productes químics perillosos, objecte del comerç internacional, i el Conveni d'Estocolm sobre contaminants orgànics persistents.
Cada vegada més, tant a escala internacional com a escala europea, es té com a objectiu addicional la prevenció i el control ambiental de les substàncies contaminants mateixes, a més de la prevenció i el control de les activitats que les produeixen. D'aquesta manera, cada vegada és més important estudiar tot el cicle de vida de les substàncies potencialment contaminants, importació, exportació, comercialització, ús,... En aquest sentit, Catalunya no pot quedar-ne enrera. Catalunya ha de començar també a aplicar els nous objectius de prevenció i control que permeten estudiar tot el cicle de vida de les substàncies. Així, el Departament de Medi Ambient i Habitatge ha participat de manera activa en les decisions sobre la gestió racional dels productes químics (com per exemple a la primera reunió de les Parts del Conveni d'Estocolm). També ha pogut participar, per primera vegada, en el Consell Europeu per al seguiment de la proposta de Reglament REACH sobre registre, avaluació i autorització de substàncies i preparats químics. A més, la Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Medi ambient i Habitatge, col·labora amb el Ministeri de Medi Ambient en el desenvolupament del Pla nacional d'aplicació del Conveni d'Estocolm.
L'objectiu final d'aquest seguiment de les substàncies químiques i la seva incorporació a les polítiques ambientals és desenvolupar, substituir o millorar progressivament els recursos disponibles, tot fomentant que les activitats de la indústria química incorporin les millors tècniques disponibles i que estiguin gestionades i controlades mitjançant sistemes de qualificació ambiental, per obtenir productes de qualitat més respectuosos amb el medi ambient, així com tenir en compte la seguretat i la salut de les persones. Aquesta proposta d'actuació representa una avenç important en la creació d'una societat sostenible, tot garantint al mateix temps la competitivitat del sector químic, i obrint oportunitats per al desenvolupament de noves tecnologies, de noves empreses i de nous productes de més qualitat.
Tot i que diferents departaments de la Generalitat tenen competències sobre programes relacionats amb els productes químics, i que des de fa anys s'estan fent seguiments i controls de lacontaminació en fauna, flora, aliments, aire, aigua, o sòls, i que ja s'ha adaptat als nous requisits d'avaluació i gestió de la qualitat, per assolir l'objectiu fixat és imprescindible la participació de la societat en general: representants del món científic, de les indústries, dels consumidors, de les organitzacions ambientalistes, dels sindicats, etc.
L'estratègia en aquesta matèria es basa en la creació i actualització d'inventaris dels productes químics amb major incidència ambiental, en el foment de les millors tècniques disponibles i les millors pràctiques ambientals, en l'existència d'un sistema d'informació i sensibilització per al públic en general, en el foment de programes de capacitació i formació de les persones implicades, i, finalment, en l'existència de xarxes de vigilància i control d'aquests compostos químics, sobre el terreny, i en els entorns dels centres de producció.
Els punts clau per desenvolupar aquesta estratègia passen pel registre sistemàtic d'aquests productes químics (nous i existents), la responsabilitat de productors i importadors d'avaluar els riscos dels seus productes, la introducció d'un procediment d'autorització o de restricció en el cas de substàncies d'especial preocupació i una major transparència a l'hora de facilitar l'accés dels ciutadans a la informació sobre aquestes substàncies. Aquest procés representa un important pas cap al desenvolupament sostenible. Entre les eines i els mecanismes per portar-ho a terme podem fer esment tant dels instruments obligatoris (la Llei d'intervenció integral de l'Administració ambiental o el REACH) com dels instruments voluntaris (les guies i els acords voluntaris).
En el cas de Tarragona són exemples representatius d'aquests últims el Conveni per a la prevenció i el control de la contaminació amb l'AEQT (Associació d'Empreses Químiques de Tarragona) o l'elaboració de la 'Guia per a l'aplicació de les millors tècniques disponibles a la producció de grans volums de productes químics orgànics', que el Departament de Medi Ambient i Habitatge està realitzant amb la col·laboració de la Universitat Rovira i Virgili(URV),l'AEQT i FEDEQUIM (Federació d'Empreses Químiques de Catalunya).
Els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya, en general, i els/les del camp de Tarragona, en particular, han de tenir confiança en el fet que tots estem treballant per fer compatible el manteniment del sector químic i dels llocs de treball que s'hi associen, amb la millora del medi ambient, la qualitat de vida i la seguretat de tots plegats.
Article publicat aquest 23 de novembre a El Punt de Tarragona