La defensa del patrimoni natural del nostre país hauria de ser una tasca exigible a tots els nostres polítics, amb independència dels postulats ideològics que representin i defensin. Tant és el catàleg de prioritats que al seu entendre haurien de marcar l'acció de govern. Hi ha qüestions que han de restar excloses del debat polític perquè formen part de les essències de la vocació de servei públic que han assumit amb la seva tasca. I un d'aquests àmbits fonamentals ha de ser la preservació de l'entorn natural i la biodiversitat que acull: allò que caracteritza els nostres paisatges i constitueix el principal llegat que custodiem i que haurem de transmetre a les generacions futures.
Es en aquest sentit que em provoca un gran desencís haver de llegir opinions de polítics als que respecto i fins i tot admiro que tiren per terra aquest important precepte. No entenc com es pot menystenir allò que representen cadascuna de les espècies que formen aquest preciós i complex mosaic que es la biodiversitat. Un mosaic que ens parla de la riquesa que tenim al territori i que assenyala com cap altre valor les seves possibilitats de futur.
(F)
Així, la presència de la llúdriga a un determinat indret de la conca ens diu que tenim una bona qualitat ambiental al riu i això és un valor que cotitza a l'alça en aquesta societat que ha d'avançar cap a un altre model de desenvolupament més net, segur i sostenible. I el mateix podem dir d'un determinat tàxon de fanerògama que no creix enlloc més, de l'invertebrat que ha escollit un determinat racó del nostre país per desenvolupar les seves darreres poblacions al continent o d'aquell rapinyaire amenaçat d'extinció a tot el món que ha trobat refugi a les nostres contrades. Perquè no és l'espècie en si el que hem de valorar, sinó allò que representa.Els científics ens diuen que sovint les espècies actuen com a bioindicadors de qualitat ambiental al territori. I determinats nivells d'excel·lència ambiental poden venir marcats en ocasions per una simple libèl·lula, un petit amfibi o una delicada orquídia. I en aquests casos preservar el bioindicador suposa mantenir el seu hàbitat. I és precisament la conservació dels diferents hàbitats que formen els nostres ecosistemes allò que fa possible aquest gran mosaic de biodiversitat que acull el nostre país.
Per això qui menysprea aquest valor menysté el nostre patrimoni natural i renuncia a una de les principals senyes d'identitat nacional: la singularitat dels nostres paisatges. El poeta portuguès Fernando Pessoa va dir que abans que qualsevol altra cosa "som el que veiem". I a Catalunya tenim la sort de viure envoltats de un dels patrimonis naturals més valuosos de la Unió Europea, format per la suma de moltes petites peces cadascuna de les quals és una part fonamental de l'engranatge que manté els ecosistemes. Protegir aquest preuat tresor per convertir-lo en el preuat llegat que cedirem a les properes generacions. Aquesta a de ser una de les principals tasques que s'han de marcar tots els polítics amb vocació de servei públic. Tots.
