Tinc per davant una hora de reunió amb persones a qui he de presentar un projecte en el que m'hi he deixat la pell. Sóc conscient de l'oportunitat que se'm presenta, i preparo amb cura l'explicació, l'argumentari, les dades i tota la bateria que se m'ocorre de tal manera que la meva idea no quedi en l'oblit. Malauradament, sovint em passa que les prioritats de qui m'escolta (si tinc sort) estan a una distància considerable de les meves, i no aconsegueixo la connexió que volia. Si a més el tema és feixuc, ho tinc pelut per captar el seu interès. Et sona?
Lluny de mi donar-vos cap vareta màgica sobre com fer presentacions atractives. En canvi, sí que voldria compartir alguns exemples de noves eines que ens poden permetre estimular altres mecanismes d'interès dels nostres interlocutors quan parlem de sostenibilitat. Anem a pams.
(F)
Si algú et vol posar un repte ben difícil, que et demani que aconsegueixis que persones no iniciades es facin una imatge de les emissions de CO2 i una idea dels ordres de magnitud que els haurien de preocupar. Una tona de CO2, és molt? És poc? Comparat amb què? Un grup anglès s'ha posat a treballar en el projecte "The Carbon Quilt" (l'edredó de carboni), que segons ells pretén ser una eina universal per fer visibles els gasos d'efecte hivernacle. A la seva web (www.carbonquilt.org) trobareu un curt vídeo que ho explica senzillament: es tracta de dibuixar la capa de CO2 que ens envoltaria si enlloc de dispersar-se per l'atmosfera estigués tota concentrada. A partir d'aquí, podem dibuixar la capa que envoltaria una ciutat, un poble o un cotxe, per exemple, amb gruixos diferents segons el temps que passa o la quantitat de CO2 que s'emet. Això permet visualment fer comparacions i connectar aspectes que ens ajuden a prendre consciència d'allò que està en joc. Per exemple, podem dir que a l'any s'emeten 30,2 gigatones de CO2 a l'atmosfera, però també podem, gràcies a aquesta eina, afirmar que augmentem en 3,2 cm la capa de CO2 que -hipotèticament- rodejaria el planeta. Què ens és més fàcil d'imaginar i de recordar? Quina imatge ens endurem a casa més fàcilment?Un altre exemple també recent: el Gapminder. A la seva web, podem crear els nostres propis gràfics, fer correlacions entre paràmetres que ens interessen i comparar-los per països i, el que és més interessant, veure'n la seva evolució al llarg del temps. L'eina, que personalitzem molt fàcilment, ens crea una animació que ens permet comunicar molta informació d'una manera visual, intuïtiva i molt més complexa que en una taula de doble entrada o un gràfic convencional. Proveu i relacioneu-hi, per exemple, l'index de desenvolupament humà amb la petjada ecològica i observeu-ne la seva evolució des de l'any 1975 . En uns segons, se'ns dispara la curiositat i volem entendre el perquè, ho relacionem amb la nostra història vital, i tot plegat augmenta el nostre interès. Si en el vostre grup teniu persones de diferents nacionalitats, teniu l'èxit assegurat.
El tercer exemple, ja més consolidat, és el WorldMapper, també conegut com el "mapamundi deformat". En aquest web s'hi troben mapes del món on la mida dels països s'ha modificat en funció d'alguna variable que ens interessi. Proveu per exemple una cosa tant curiosa com el mapa del món redimensionat segons de la importació de joguines, i veureu quin món tant diferent del que estem acostumats a veure!
Per fer front a la urgència creixent dels reptes que tenim per davant cal pensar en crear nous referents visuals, didàctics, sintètics i alhora rigorosos que permetin comunicar informació complexa sense fer-nos perdre en l'oceà de les dades. Si a més despertem la curiositat de qui ens escolta, i li proporcionem referents que li permetin ser actius en la seva presa de consciència, haurem fet un pas. I potser, fins i tot, ens pot ajudar a superar l'actual ensopiment de les maleïdes reunions del "pobrepunt".
