Més negre que el... carbó

Més negre que el... carbó! 'La imatge verda d'Europa xoca amb la seva dependència del carbó': aquest és el títol de l'article que Mark Landler escriu aquesta setmana a The New York Times. El carbó, vet aquí un retorn inesperat. Amb el preu del petroli a l'alça i la inestabilitat del subministrament de gas que ve de Rússia, Europa continua depenent de forma crucial en el que semblava una relíquia de la revolució industrial: les plantes alimentades amb carbó van generar la meitat de l'energia a Alemanya i Anglaterra l'hivern passat. És barat i n'hi ha grans reserves en molts països europeus i... emet el doble de diòxid de carboni que el gas natural! L'escenari actual -amb una creixent inseguretat econòmica i material en el subministrament energètic- sembla que estigui plantejant una pregunta d'incòmode resposta: complim Kyoto o fem funcionar la màquina? El periodista de New York Times escriu des d'una òptica nordamericana i no pot evitar la ironia quan diu que 'als europeus els agrada presentar-se com les persones que han sabut superar el seu brut passat industrial, servint-se de molins de vents arreu i centrals energètiques sense emissions'... Al costat d'una planta de carbó respectuosa amb el medi i que utilitza innovadors sistemes per eliminar emissions que tot just es comença a construir a Alemanya -amb capital suec, això sí-; el periodista contraposa el projecte per construir-ne vuit al mateix país, cap de les quals s'acompanya amb un pla 'significatiu' de reducció de gasos d'efecte d'hivernacle. La societat de l'hidrogen és lluny Le Monde es fa ressò de la 16a Conferència Mundial de l'Energia de l'Hidrogen, que va tenir lloc del 13 al 16 de juny a Lió, França. 'Malgrat l'entusiasme dels científics, industrials i financers implicats en el desenvolupament d'aquest sector energètic, l'arribada d'una societat de l'hidrogen és encara lluny'. Un informe que estudiaran els polítics del G8 i que es va presentar a la conferència revela que la humanitat utilitzarà les actuals energies fins el 2050. A partir d'aquest any, l'hidrogen jugarà un rol crucial. Ho diu Claude Mandil, director executiu de l'Agència Internacional de l'Energia. L'article dibuixa un sintètic -però molt interessant- panorama en el qual es veuen les dues principals dificultats respecte la seva utilització: la dificultat per emmagatzemar-lo i la dificultat per produir-lo. En la producció, aventura Le Monde, basant-se en les paraules de Jeffrey Serfass, president de l'Associació americana de l'hidrogen, el carbó i els reactors nuclears a alta temperatura tindran un paper important a partir del 2030. Números que no quadren L'edició digital de la revista anglesa New Scientist ens descobreix els draps bruts del sistema articulat al voltant del protocol de Kyoto. Una perspectiva inquietant. La publicació repassa el càlcul deficient de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle detectades en la major part de països per diferents equips d'investigadors, revela la revista. Els errors en la definició de la magnitud de les emissions no són una obsessió del científic de torn. El càlcul a la baixa de les emissions, que afecta sobretot al càlcul del metà, surt a compte, amb l'esquema de mercat d'emissions. El sistema de compravenda d'emissions esdevé un incentiu per al 'campi qui pugui', almenys fins que no es posi en marxa un organisme internacional d'auditoria de dades. Com espatllar una bona idea... El lligam entre medi ambient i consciència és potent... però aquest lligam es reforça notablement si hi afegim un altre element: la 'culpa'. Un article de Christine Larson per a The New York Times, publicat aquest mateix diumenge, cita el cas de la senyoreta Pashby, veïna de Baltimore i directora de recursos humans, de 38 anys, que després de 'barallar-se' amb el que l'article defineix com a 'complex sistema de reciclatge' del seu municipi decideix tirar la tovallola. Bé, no és exactament que tiri la tovallola, la senyoreta Pashby. El que fa és deixar de reciclar... però a canvi opta per un sistema més còmode i fàcil que li permet ser 'coherent' amb la seva preocupació pel planeta, tot deixant de banda la murga per la separació de residus. Cal tenir un compte corrent ben peixat i una connexió a internet i ja ho tens tot per entrar a l'incipient món de les calculadores d'emissions. Als EUA, continua explicant l'article, hi ha una munió d'iniciatives que ofereixen, des d'una pàgina web, un sistema per calcular la petjada ecològica que tenen activitats diàries del ciutadà: agafar el cotxe per anar a la feina, climatitzar la pròpia casa, planejar les vacances... Aquestes calculadores són instruments amb un gran potencial pedagògic -permeten veure quin és el cost per al planeta de determinades accions aparentment inocues-, però també es poden utilitzar per justificar l'incivisme. La senyoreta Pashby ens ensenya com espatllar una bona idea: servint-se d'una d'aquestes calculadores, la nostra veïna de Baltimore averigua que emet anualment 14 tones de CO2 i decideix pagar 57 dòlars, que és el que val volatilitzar el seu sentiment de culpa... mentre continua llençant en un mateix contenidor el paper, el vidre, el plàstic i les peles de plàtan. Quan afegim una 'e' als residus Un estudi encarregat per Greenpeace, i que ha realitzat Ipsos-Mori, mostra com la major part de consumidors d'ordinadors personals estarien disposats a pagar fins a prop de 200 dòlars per ordinadors amb menys elements tòxics. L'estudi coincideix amb l'anunci fet per una major de la informàtica, la nordamericana Dell, que ha anunciat que de cara al 2009 haurà eliminat l'ús de tots els BFR i PVC dels seus productes. Ho explica el servei de notícies de la BBC, que recorda que un informe recent de la Universitat de les Nacions Unides, fet públic el 2004, mostrava com un ordinador suposava 10 vegades el pes de la màquina en productes químics i combustibles fòssils. Un 70 % dels metalls pesats presents als abocadors, com ara plom i mercuri, venen dels anomenats 'e'residus. Quan les coses són difícils, guanya la idea més senzilla El 'creacionisme' no és només cosa del purità i conservador migoest nordamericà. Això és almenys el que explica The Independent, que informa del manifest que han elaborat les acadèmies científiques de 67 països en el qual demanen a educadors i pares que no 'castiguin' als seus petits permetent que pensin que el món es va crear en sis dies. L'article parla com les teories sobre disseny intel·ligent -que defensen que la vida és massa complexa per haver-se creat per 'atzar' a partir de l'evolució natural. Quan les coses són difícils, i, en efecte, el món del segle XXI és potser més que mai el món de la complexitat, les idees senzilles tenen un bon camp per córrer. Ni que sigui en la direcció del passat, més fosc. La terra té febre! I parlant d'idees senzilles, tot i que aquesta vegada en positiu. El diari italià La República titula una notícia sobre l'escalfament del planeta -un nou estudi de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels EUA mostra com les últimes dècades del segle XX van ser les més caluroses que cap altre període comparable en els últims 400 anys- amb un directe i eficaç: La terra té febre. Un titular ben encertat.