El 27 de desembre de 2013, l’Assemblea General de les Nacions Unides decidí instaurar el Dia Mundial de les Ciutats, a celebrar cada 31 d’octubre a partir de l’any següent. Avui, doncs, se n’escau la tercera edició. Com tots aquests dies mundials d’alguna cosa, el dedicat a les ciutats tracta de cridar l’atenció pública. Es proposa fer veure el paper capital que tenen les ciutats per a l’espècie humana, especialment en l’actual moment històric. I no únicament perquè la meitat de la població mundial resideixi en àmbits urbans, sinó perquè és a les ciutats on es prenen la majoria de les decisions que afecten la humanitat i la gestió planetària i perquè les ciutats són els artefactes més sofisticats, decisius i cars de mantenir que hem estat capaços de concebre i construir.
“El paper clau del disseny en la construcció d’entorns urbans sostenibles, socialment integrats i pròspers pot ajudar a combatre el canvi climàtic i a fer que les nostres ciutats siguin més segures, més netes, més igualitàries i més integradores”, deia Ban Ki-moon, aleshores Secretari General de Nacions Unides. Pensava segurament en aquestes coses en impulsar el Dia Mundial de les Ciutats i en dotar-lo de la divisa “Millor ciutat, millor vida”. Perquè, en efecte, aquesta nova ciutat sostenible s’ha de dissenyar, ha de ser el fruit d’un projecte deliberat. No apareixerà espontàniament, ben cert.
"Només es fa realitat allò que es projecta. Així que aquesta ciutat sostenible per la que clama el Dia Mundial de les Ciutats ha de ser projectada"
És una obvietat que sovint es passa per alt. Els desigs només esdevenen realitat quan compten amb un projecte executable. Amb únicament eslògans no es va enlloc. És curiós: en ple auge de la cultura tecnocientífica, la política sol confiar més en les consignes que ens els projectes. Però la societat industrial ha triomfat perquè ha projectat sistemàticament els seus somnis. Des de la màquina de vapor fins al darrer model de smartphone, només es fa realitat allò que es projecta. Així que aquesta ciutat sostenible per la que clama el Dia Mundial de les Ciutats ha de ser projectada.
Un dels pilars d’aquests nous espais urbans sostenibles serà sens dubte la motorització elèctrica dels vehicles. La majoria dels articles o reflexions al respecte se centren en la mecànica dels nous automòbils, en les bateries o en les barreres sociològiques a vèncer. Pocs, per contra, fan referència als canvis urbans que la generalització del vehicle elèctric comportarà. Canvis induïts en la qualitat de vida, certament, però també canvis previs en les característiques físiques de les ciutats. Les noves ciutats amb mobilitat electrificada seran millors per a la ciutadania, però com hauran de ser físicament per poder electrificar-se? Aquest tema és veu escassament abordat encara.
El passat mes de setembre, la ciutat de Barcelona incorporà a la seva flota d’autobusos dos Solaris Urbino articulats, 100% elèctrics. Més enllà de la recàrrega nocturna, aquests vehicles recarreguen parcialment les seves bateries a les estacions terminals de línia. Mitjançant pantògrafs desplegables, es connecten a uns ponts de recàrrega que constitueixen uns nous elements del mobiliari urbà. Quantes unitats com aquestes caldrà disseminar per la ciutat a fi que l’entera flota urbana pugui ser elèctrica? I quants punts de recàrrega ràpida hi haurà d’haver quan la majoria de turismes siguin elèctrics?
No és només una qüestió d’endolls. Els autos necessitaran detectar electrònicament els punts de recàrrega més pròxims, cosa que comportarà xarxes i dispositius adequats. A més, els futurs cotxes elèctrics no seran com les plataformes actuals però amb uns motors diferents, sinó que seran vehicles distints i en règim de tinença i d’ús diferents. Les places d’aparcament variaran de mida i de forma de gestió. Hi haurà molts més canvis, encara. S’aniran produint gradualment, és clar, però el procés s’accelerarà si responen a projectes pensats i impulsats per l’administració pública. De la mateixa manera que les rondes de les ciutats no es van fer soles, l’espai urbà per als cotxes elèctrics no sorgirà per generació espontània. Caldria que les autoritats hi anessin pensant.
"Els vehicles elèctrics faran desaparèixer bona part de la contaminació atmosfèrica local de les ciutats i redundaran en uns espais urbans menys sorollosos"
Els vehicles elèctrics faran desaparèixer bona part de la contaminació atmosfèrica local de les ciutats i redundaran en uns espais urbans menys sorollosos. Quan els tinguem, ens farem creus d’haver trigat tant a generalitzar-los. Però per arribar a aquesta meta desitjable, no bastarà que la indústria automobilística fabriqui les noves flotes. Caldrà, també, que les ciutats es redissenyin per acollir-la. I, aprofitant l’avinentesa, seria l’ocasió per replantejar encara altres coses relatives a la mobilitat, des de la jerarquització de les vies o la mida de les illes fins a nous sistemes de repartiment de paqueteria en hores i de manera que no interfereixin la vida ciutadana com passa ara. Què passa amb l’ús del subsòl, avui tan desatès, per exemple? De motius per a la reflexió, més enllà de la repetició de llocs comuns o d’eslògans gastats, no ens en faltaran en aquest Dia Mundial de les Ciutats 2016. I l’endemà d’aquest dia, i l’altre, i l’altre…
*Article publicat a Inspira. Revista de la Fundació Roger i Torné
Font: Fundació Roger i Torné
