Periodista
25/07/2007 - 00:00
Diuen els entesos que els formats breus són el futur del sector audiovisual. Aquests formats inclouen els videoclips, trailers o els continguts per a dispositius mòbils, per citar-ne alguns. Sembla que el seu èxit rau en el fet que donen una satisfacció immediata a l'usuari o, millor dit, consumidor, alliberant-lo de les tradicionals restriccions d'espai i temps d'altres formats que exigeixen un escenari, una gran pantalla, una connexió, etc. Les modalitats breus de comunicació audiovisual poden afavorir la comunicació sobre sostenibilitat o la creació de xarxes? o, ans al contrari, poden agreujar la cultura de la immediatesa, de l'autocomplaença i agreujar els problemes socials i ambientals? Sembla evident que el repte està en una resposta afirmativa a la primera pregunta.
Una limitació tradicional de les organitzacions no governamentals i de les entitats socials en general és la comunicació. La comunicació és cara, independentment del format utilitzat, ja sigui escrit (en forma de butlletins, publicacions periòdiques o enviaments a socis) o audiovisual (en forma d'anuncis, falques radiofòniques, continguts en programes especialitzats, films, etc). Els mitjans digitals han fet molt més econòmica i eficient la comunicació a nivell de societat organitzada. Les eines bàsiques de correu electrònic i web han obert infinites possibilitats de creixement i organització a la societat i les seves entitats.
Els formats breus de comunicació, sobretot audiovisual i digital, de ben segur obriran noves perspectives i facilitats en matèria de sostenibilitat. Sembla que un mitjà que està apretant fort és el telèfon mòbil, encara que no exactament en temes de sostenibilitat. L'estratègia actual de les empreses de telefonia mòbil és animar a l'usuari a anar més enllà de la trucada i invertir temps (i diners) en els continguts i serveis que l'empresa ofereix, des de miniserials, passant per informatius, informació turística immediata, oferta lúdica i gastronòmica segons vas caminant o circulant. Les possibilitats comercials dels mòbils, que sempre van amb nosaltres, tot just es comencen a albirar.
A priori, pot semblar pot apassionant la perspectiva de passar estones llargues davant d'una finestra de 5*5cm. Tampoc ve massa de gust que soni el timbre de 'missatge nou' cada cop que t'acostis a un restaurant o centre comercial. Per algun motiu absurd, ens hem agafat això del mòbil d'una manera molt personal: com si fos part del nostre cervell, amb tota la nostra xarxa personal i professional entaforada en una minitargeta, reprodueix els nostres gustos, com el vestit que portem, ens té localitzats en tot moment. Del mòbil al xip implantat sota la pell sembla que només hi ha un pas.
Però això no és així. El mòbil forma part de l'evolució natural de la tecnologia i no hauria de determinar res més que allò prèviament determinat per la mateixa societat. Si la societat és capaç de mobilitzar-se gràcies a un SMS, no es pot donar únicament les gràcies a la tecnologia. Existeix una predisposició a l'actuació. La recepció eficaç del missatge accelera i magnifica aquesta actuació.
Moltes oenegés ambientalistes van saber aprofitar els avantatges tecnològics d'Internet i van saber créixer de manera més ràpida i eficient a través de les xarxes digitals (créixer no només en termes de base social, sinó també de capacitat de pressió). Els ciutadans també hem sabut aprofitar les xarxes digitals per fer més àgil la nostra gestió diària i la nostra participació en les institucions del nostre entorn, ja siguin escoles, administracions o empreses. S'ha demostrat que ni tothom és pederasta, ni tothom ha passat en massa a fer les seves compres a Internet.
De ben segur, els continguts per a dispositius mòbils no es limitaran, en un futur proper, a proveir informació per al consum (comercial) immediat. N'estic convençuda perquè, de nou, la societat, que no és tan idiota com sovint creu una part del món del màrketing i la tecnologia, rebutjarà allò que no li interessa i acabarà exigint allò que necessita.
