Mostrari de parcs i jardins preelectorals (per Joana Díaz)

Només queden mesos per a les eleccions municipals i comencen a florir els parcs i jardins. Tan i fa si plou o llueix el sol, si la temperatura és propícia per als ciclàmens o les begònies. És hora política, no meteorològica, de plantar. No sóc biòloga, ni botànica. L'única font de coneixement que m'apropa al món de les plantes ornamentals és, en tot cas, l'herència 'que ja s'esvaeix- de dues generacions de pagesia. Segur que qualsevol pagès que miri el que es planta avui dia a molts parcs urbans desconeixerà bona part de les espècies que hi ha. Jo, des de la meva ignorància sobre el tema, amb prou feines puc distingir entre la gespa i el gram o entre l'espígol i la lavanda. Sembla, però, que hi ha diferències importants en quant a necessitats d'aigua i 'prestacions' d'aquestes espècies i això pot ser determinant en el moment de triar-ne una o altra per ornamentar un parc o jardí en funció de les activitats que s'hi hagi de fer. Pensar en les varietats i híbrids més adequats per al terreny i els seus usos no és cosa simple. Els pagesos, els jardiners professionals o els científics hi entenen per tradició, per experiència o per formació. Hi ha qui hi entén per afició. En els ajuntaments sembla que tothom en sap, de jardineria, no sé si és per imposició, per deixadesa o per quin altre motiu. Les zones verdes s'haurien de planificar i dissenyar en funció no només dels usos, sinó també de les espècies endèmiques que, en el nostre país, poden ser diferents en qüestió de quilòmetres. Resulta, per exemple, que en un poble on els experts expliquen que hi ha varietats magnífiques i adaptades de lligabosc que floreix i perfuma durant bona part de l'any, els serveis municipals planten buguenvíl'lies i les replanten cada any després de les glaçades. Qui pren aquestes decisions? Tinc una teoria. La catarsi preelectoral empeny els gestors i polítics municipals a gastar els pressupostos i arreglar places i, de tot plegat, se n'acaben fent càrrec els soferts tècnics municipals. Segur que hi posen molt bona voluntat. O potser s'ho treuen de sobre perquè prou pena tenen de fer de funcionaris tot terreny, amb dues llicenciatures i molts anys de servei públic a l'esquena, que també hagin d'acabar triant flors i bancs. Resultat: cada plaça és diferent, no hi ha un estil homogeni, ni una selecció 'experta' de les espècies que cal plantar. La ciutat acaba sent un mostrari de places i jardins. Una mena de jardí botànic sense interès didàctic, en el millor dels casos, o una 'horterada', en el pitjor, si se'm permet l'expressió i sense voler ofendre ningú (i menys els tècnics municipals). Tan si la teoria és certa com si no, valdria la pena tenir més cura de la terra, del paisatge i de l'estètica urbana perquè els detalls i les formes sovint són el que la gent percebem i valorem de seguida.