No al lliure comerç, la militarització i al deute extern (un article de Iolanda Fresnillo)

El Fòrum Social Mundial (FSM) va néixer ara fa 5 anys a Porto Alegre, la ciutat brasilera coneguda pels pressupostos participatius. El FSM pretenia convertir-se en la trobada mundial de moviments socials, un espai i un moment en el que totes aquelles persones que creiem que 'un altre món és possible' poguéssim intercanviar crítiques i propostes, i construir conjuntament una agenda de resistències. Les cinc edicions celebrades fins ara, sempre en contraposició al Fòrum Econòmic Mundial de Davos, es poden qualificar sense cap mena de dubte de totalment exitoses. Tant pel que fa al número de persones assistents, creixent cada any, com en l'avenç que han suposat per als moviments socials l'existència del FSM i els fòrums regionals i temàtics que han sorgit al seu voltant. L'anomenat procés de Porto Alegre ha aconseguit a més que, a Davos, fins els més poderosos es vegin obligats a parlar de lluita contra la pobresa, de com acabar amb la Malària o de com afrontar el problema del Deute Extern. Mentre els pobles del món debatem de forma oberta i democràtica sobre com construir un altre món, ells, tancats a la fortalesa de Davos, fan any rera any promeses estèrils i proposen solucions que no ho són. Més inversió estrangera, més lliure comerç, o més promeses d'ajuda que mai arriba o ho fa condicionada a més neoliberalisme, no es troben entre les alternatives que proposem els pobles del món. Enguany Porto Alegre va acollir novament el FSM, després de que l'any passat es traslladés a la India. Més de 150.000 persones van participar en aquest Fòrum, el més massiu dels cinc realitzats fins ara. L'any vinent es celebraran Fòrums Socials descentralitzats, i al 2007 el FSM viatjarà fins a Àfrica. Però fins que aquestes cites arribin tenim un munt de feina per fer. El Fòrum no és només una trobada y un intercanvi, és també un espai on es dibuixen les estratègies i calendaris dels moviments socials d'arreu del Món. Cada any, el darrer dia del Fòrum es celebra l'Assemblea mundial de Moviments Socials. D'aquesta surt una declaració farcida de cites i lluites a afrontar en els mesos següents. No hi són totes, però sí les més importants. Com diu la declaració d'enguany, és una crida 'a tots els moviments el món a lluitar per la pau, els drets humans, socials i democràtics, el dret dels pobles a decidir el seu destí i la cancel·lació del deute extern dels països del Sud'. Fins a una trentena de cites i lluites 'per a construir un món més tolerant, just, igualitari i en pau' segueixen aquesta declaració de principis. Una agenda a seguir, per construir conjuntament aquest altre món que creiem possible. Entre les moltes qüestions que s'han tractat al llarg d'aquest 5è FSM, la que obre l'agenda de la declaració dels moviments socials és la crida a la immediata i incondicional cancel·lació del Deute Extern i il·legítim dels Pobles del Sud. La importància de la problemàtica del deute va marcar també l'inici d'aquest fòrum, amb la primera roda de premsa dedicada al tema del deute extern dels països afectats pel Tsunami. Al llarg de les diferents activitats i mobilitzacions que s'han donat al FSM d'enguany, s'ha pogut veure la consolidació del posicionament dels moviments socials del Sud, que es consideren i declaren 'creditors' dels deutes històrics, socials i ecològics que devem des del Nord. Però també els moviments del Nord que lluiten per la cancel·lació del deute extern hem estat actius, organitzant discussions i coordinant les futures accions. Si hem de fer cas al que s'ha parlat en aquest Fòrum i al que marca la declaració dels moviments socials, la campanya per la cancel·lació del deute extern serà una de les més sonades del 2005. Les reunions del Banc Mundial i el FMI a l'abril i, sobre tot, la cimera del G8 aljuliol a Escòcia, marcaran les cites més importants d'aquesta campanya, que ja comença a prendre forma també al nostre país (si voleu participar-hi només heu d'escriure a deuda2005@moviments.net). L'altre gran protagonista del 5è FSM ha estat la lluita per la pau i contra la guerra. La denúncia de l'ocupació de l'Iraq i Palestina, i de les amenaces militars sobre països com Iran o Veneçuela, ha estat de les que més s'han fet sentir, i les assemblees dels moviments socials contra la guerra han estat les més massives. La crida a campanyes pel desarmament i la desmilitarització (incloent la mobilització contra les bases militars d'EUA al món, pel desarmament nuclear, pel control del comerç d'armes i pel retall de les despeses militars) també ha estat recollida a la declaració dels moviments socials i va protagonitzar diverses activitats durant el Fòrum. La concreció més plausible d'aquesta lluita per la pau ha estat la convocatòria d'un Dia d'Acció Global contra l'Ocupació i la Guerra el proper 19 de març. La Plataforma Aturem la Guerra de Barcelona ha recollit la crida i ha convocat una manifestació el mateix 19 de març a les 17.30 h a Plaça Catalunya. Finalment, el tercer eix que voldria destacar entre les mobilitzacions sorgides del FSM i recollides en la declaració de l'assemblea dels moviments socials, és l'oposició als Tractats de Lliure Comerç (com l'ALCA, ja mig fracassat, o els tractats regionals i bilaterals que s'estan posant en marxa a centreamèrica o entre Amèrica Llatina i la Unió Europea) i als processos de privatització dels serveis públics, així com les lluites pel dret a la Sobirania Alimentària dels Pobles, contra els subsidis a l'exportació i la proliferació d'aliments transgènics. Aquestes lluites tenen múltiples cristal'litzacions locals, i globalment s'articularan al voltant de tres cites: la convocatòria de les Jornades d'Acció Global del 10 al 17 d'abril, la Cimera dels Pobles de les Amèriques que tindrà lloc a Argentina al novembre, i les mobilitzacions que es convocaran arreu arran de la VI Reunió Ministerial de l'Organització Mundial del Comerç a Hong Kong al Desembre d'aquest mateix any. La construcció de l'altre món que creiem possible està a les nostres mans. Les alternatives existeixen, les respostes estan sobre la taula i tan sols fa falta posar-les en pràctica. Les lluites i la construcció d'alternatives tenen en el FSM una espècie de carregador de piles i un mapa per a seguir el camí. Mentre el món segueixi dominat pel neoliberalisme, així com per la 'normalitat' de la guerra, de la desigualtat social, del racisme, de les castes, del patriarcat, de l'imperialisme i de la destrucció del medi ambient, des dels moviments socials i les ONGs seguirem lluitant i transformant, del local al global. Els catalans i catalanes que vam estar en Porto Alegre hem tornat carregades de piles, i amb un munt de propostes i convocatòries de mobilització a la motxilla. Contem amb tots i totes per a fer possible, també des de Catalunya, aquest 'altre món és possible'.

L'autora forma part de l'Observatori del Deute en la Globalització (Càtedra UNESCO en la UPC en tecnologia, desenvolupament sostenible, desequilibris i canvi global)