Un equip de la Universitat de Kyushu ha capturat amb èxit allò que, des d'una perspectiva poètica, semblaria més intangible: el núvol de pols, l'aire de la tempesta. A vegades el vers i la ciència estan més a prop del que sembla. Una nota de l'agència Reuters explica els resultats d'un estudi que demostra que un núvol de pols originat l'any 2007 al desert de Taklimakan, al nordoest Xina, va fer una volta completa al globus terraqui. L'estudi afina més: ho va aconseguir en 13 dies, i el núvol en qüestió ocupava 3 quilòmetres en vertical i (atenció...) 2.000 en horitzontal. Les xifres certament poden aigualir la imaginació del poeta. O obrir-li noves portes.
L'equip japonès es va servir d'un satèl·lit de la NASA per fer l'estudi, el poeta prendrà la informació i, tota vegada, obrirà noves portes, en un joc sortosament infinit. La pols turista, l'aire com a informació... la tempesta com a forma de viatge. La cosa dóna, no? Es servirà del diccionari o de Google, escriurà en una llibreta Moleskine o en un Iphone. Tan se val. El poeta es posarà a barrinar, segur.
La nota de Reuters és plena d'incògnites: quin és el paper dels núvols de pols en el canvi climàtic? De què ens serveix la investigació científica no orientada a resultats concrets? Preguntes pertinents, que no han obtingut una resposta clara per part de la comunitat científica. Ja és això. Perquè la ciència s'alimenta de les preguntes i les incògnites. La ciència dubta, també ho fa el poeta; la ciència busca, com la literatura; la ciència es pregunta i és ben conegut que algunes de les millors preguntes són les formulades en vers.
Una poesia podria respondre la pregunta 'quin és el paper dels núvols de pols en el sobreescalfament de la terra'? No, està clar.
Al capdavall es tracta de dues formes de saber que fan servir eines diferents. Tanmateix, els acompanya una mateixa ànsia. Conèixer. És per això que no és tan estrany que el científic i el poeta els cridés l'atenció la mateixa notícia!
