El passat mes de març ens va deixar Ole Thorson. Recollim aquest article en memòria del seu llegat.
Article conjunt publicat a la revista de la PTP, ja que l'Associació espanyola de Prevenció dels accidents de trànsit (P(a)T), l'entitat Catalunya Camina i l'Associació per a la Promoció del Transport Públic, ja que les tres entitats van estar fundades i impulsades per Ole Thorson.
Activista incansable: construint camins
L’Ole Thorson ha estat un visionari, amb una lucidesa envejable per a transmetre la seva idea de la mobilitat, posant sempre a les persones en el centre. Idees que es van obrir camí a través de l’activisme en nombroses ONGs com l’associació P(A)T, de la qual va ser president.
Ja en els 80, l’Ole posava sobre la taula temes com perquè els vianants havien de baixar un graó en travessar un carrer o esperar en un semàfor i no fossin els cotxes els que haguessin d’adaptar-se al vianant. O la idea que no es té dret a avançar. O que les motos havien de baixar de les voreres per a deixar espai al vianant. Idees algunes que es van aplicant i altres que comencen a calar, però que en el seu moment semblaven radicals.
De sobte treia un paper i un boli i dissenyava un gràfic per a explicar una de les seves teories, sempre de manera didàctica, com a bon mestre que era. De fet, va ser referent per a molts estudiants en moltes disciplines i universitats, com la UPC, Màsters de Mobilitat, Urbanisme i Sostenibilitat. El trobarem a faltar.
Yolanda Domenech
Directora de P(A)T
Expert en mobilitat sostenible, va ser pioner en advertir, que les urbs no podien ser un vedat privat del cotxe i en reclamar carrers per al vianant i el ciclista.
Continuem el camí traçat
No es pot concebre els avenços cap a una mobilitat més sostenible a Catalunya sense la figura de l’Ole Thorson. Encara no sabem com s’ho feia per a resultar omnipresent en tot acte, jornada, grup de treball o assemblea on es treballés la mobilitat o la seguretat viària.
Entitats, avui dia referents, com les que signem aquests articles, i espais tan singulars com el Pacte per la Mobilitat de Barcelona no existirien sense la feina de l’Ole i això ens demostra el que aconsegueixen les idees i les conviccions irrompibles.
A més, la seva manera de pensar no només es queda als espais de participació, sinó que permea cap al disseny de les polítiques públiques. D’això n’és un exemple l’Estratègia Catalana dels vianants 2030.
Les persones que van a peu avancem més que mai gràcies a un camí traçat pel visionari danès de la corbata de llacet.
Emeka Opkala González
ECCP i president de Catalunya Camina
Ole Thorson, un home avançat al seu temps
Difícilment s’entén el món associatiu de la mobilitat sostenible sense la feina i la generositat de l’Ole. Les instal·lacions professionals, seves i d’un altre dels fundadors de l’entitat, Juan Ramón Domínguez, a la Rambla Catalunya van ser la llavor de la majoria d’aquestes entitats. En la sala de reunions es van fer, durant quinze anys, les trobades de Junta Directiva. Ell, quan podia, hi participava i si no, sempre hi treia el cap i feia les seves aportacions, sempre per ampliar el debat.
Amb la seva dedicació vam treballar per fomentar un transport públic de qualitat, lluitant incansablement per reduir l’accidentalitat i transformant les ciutats en entorns més amables per als vianants. “Qualsevol persona que es vulgui moure, abans d’agafar la bici o el transport públic sortirà a peu de casa i, per tant, no ens podíem oblidar d’aquest paper”.
La seva vida ha estat un exemple per a molts, demostrant que el coneixement tècnic i la implicació social poden anar juntes per aconseguir canvis significatius en el món. Així era com sempre enriquia els col·loquis, ajudant a donar una visió transversal a les entitats.
La seva absència deixarà un buit enorme en la comunitat de la mobilitat sostenible. Trobarem a faltar molt notablement les seves preguntes, sempre pensades per a fer valdre vianants i mobilitat sostenible.
Junta de la PTP
