Oportú o oportunista (per Oriol Lladó)

Hi ha qui parla de l'ecologisme com d'una nova religió. I ho fa despectivament. Ja fa temps que el Worldwatch Institute va fer notar, ben encertadament, que les religions poden ser -i segurament han de ser, per la seva mateixa concepció com a grans maquinàries de generació de valors- uns bons aliats a l'hora de transformar la societat. Actuar en consciència, seguir una disciplina de paraula i de fet, donar comptes dels propis actes, pensar en el grup... no és el que demanem, avui, a la persona compromesa? Enmig d'una societat que cada cop es mira més absorta el propi melic, la mirada de l'home i la dona religiosos, quan és sincera, té un potencial enorme. I tanmateix, tan poc explotat! És clar que les grans religions han orquestrat, històricament, la involució a través de la por, el càstig i el dolor. Un passat ben poc engrescador, ja es veu, que encara allarga l'ombra en algunes parts del món. Diria que això explica en bona part les reticències que l'audaç proposta del prestigiós institut nordamericà, el Worldwatch, va generar ara fa un parell d'anys. El papa de Roma ha 'abraçat' darrerament la nova del canvi climàtic (veure aquesta notícia de la BBC). Benvingudes siguin les seves aportacions que, amb tot, encara no sé si són oportunes o oportunistes. Potser tan se val. Més sobre religions Una enquesta encarregada per la Recargeable Battery Recycling Corp, d'Atlanta, als EUA ha revelat que un 20% dels americans enquestats tenien 'culpa verda'. Un sentiment que fa de mal definir, però que com totes les culpes té a veure amb el sentiment de no haver fet prou, d'haver decepcionat. L'USA Today se'n fa ressò, en un divertidíssim article, que, amb tot, no frivolitza un tema que ja es veu que va més enllà de l'anècdota. És bona, la culpa verda? Al capdavall, vol dir que uns nous valors -que entren en xoc amb els actuals- comencen a arrelar en la societat. Al capdavall, vol dir que ja no és tan fàcil 'fer com si res' i que el propi cervell genera la senyal d'alarma que diu: 'ep, hi ha una cosa que no funciona!'. Però les culpes mai són, bones, diria: neixen de la por, excel·lent fertilitzant d'hipocresia i doble moral. Les culpes mai són bones, ni tan sols quan ens convenen. O quan sembla que ens convenen, millor dit. La BBC suspèn un programa sobre canvi climàtic I en parla la mateixa BBC (el servei web de notícies), en un article documentat i ben escrit. Tota una lliçó de comunicació i transparència. Per què la BBC ha decidit suspendre el programa, que havia de combinar informació, espectacle i famosos? Sembla que la decisió de dedicar un especial televisiu al canvi climàtic va despertar suspicàcies en la vella guàrdia de la cadena que, no sense una mica de raó, es van preguntar si era feina de la BBC fer 'prossel·litisme'... Sigui com sigui, intueixo que no devien ser només les 'reticències' dels periodistes de cabell blanc les que van fer anul·lar el programa. L'article relaciona la suspensió del programa amb el mal resultat general dels concerts Live Earth el mes de juny passat... i cita una frase que m'ha agradat, que m'ha fet pensar, vaja: a la gent no li agrada que l'alliçonin. N'hauríem de prendre nota, diria... però la veritat és que no sé exactament de quina manera!