El circuit urbà de Fórmula 1 que València ha estrenat aquest agost no convida a alçar el peu de l'accelerador. Ni a fer servir el transport públic. I, menys encara, a pensar en les emissions contaminants -responsables de l'escalfament global i la degradació de l'aire que respirem- que escupen els nostres tubs d'escapament, o en el soroll que provoquen els nostres motors. Però no tot està perdut. Quan semblava que l'ajuntament de la capital del Túria s'havia oblidat per sempre més dels vianants -atesa l'escassa superfície d'espais limitats al trànsit o la mancança de carrils bici-, arriba una bona notícia: la limitació de velocitat a 30 km/h en el barri del Carme, el centre històric. Encara que no sé si es pot anar molt més ràpid... és un avanç significatiu, sobretot, perquè el consistori ens fa saber que està treballant-hi.
Les declaracions del regidor de Circulació, Alfonso Novo, que parlen del repte "d'estendre la consciència d'adequar-se a una velocitat més reduïda en determinades zones" em fan oblidar les paraules esfereïdores de la seua companya a l'equip de govern municipal. "No hi ha tradició de moure's en bicicleta a València", va assegurar recentment la regidora de Canvi Climàtic -precisament- i Cicle Integral de l'Aigua, Maria Àngels Ramon-Llin quan li van preguntar com evitar les emissions d'efecte hivernacle provinents del transport. No, no és per falta de tradició. O ens falla la memòria... Abans de la popularització dels vehicles, tothom anava amb bicicleta i s'hi feien distàncies que avui ens semblen de medalla d'or olímpica. Simplement és qüestió d'infraestructures accessibles per a utilitzar aquest mitjà i, en això, malgrat l'orografia plana de la ciutat i el clima suau, ens estem quedant ben enrere d'altres ciutats espanyoles (i ni parlem de les del nord d'Europa).
I tampoc no és per falta de demanda social. La presència de ciclistes s'ha disparat durant l'últim lustre i, fins i tot, tendes de bicicletes esportives (carretera, muntanya...), han hagut d'ofertar models urbans davant les constants preguntes i el consegüent oportunitat de negoci. Acció Ecologista Agró, el col·lectiu conservacionista més potent a les comarques de l'àrea metropolitana, va posar en marxa fa una dècada el grup València en Bici, el qual té la capacitat de convocar, fa vuit anys. entre quatre-cents i cinc-cents ciclistes cada primer divendres de mes per tal de participar en l'anomenada massa crítica, ideada a San Francisco a principis de la passada dècada dels noranta a fi de reivindicar la bicleta com a mitjà de transport urbà viable, saludable i no contaminant. València en Bici, a més a més, promou el Festival de cinema Bicine, que el pròxim setembre celebrarà la segona tercera edició, coincidint amb la Setmana Europea de la Mobilitat Sostenible.
Sense valentia política
El retard no es deu a retalls de pressupost, sinó a la manca de valentia política i de coordinació de les administracions locals i autonòmica. De fet, per desenvolupar l'Estratègia Espanyola d'Eficiència Energètica (2004-2012) -coneguda com E4- les comunitats poden subscriure acords amb l'Institut per a la Diversificació i l'Estalvi de l'Energia (IDAE), per tal de posar en marxa mesures com ara bases de bicicletes d'ús públic, cursos de conducció eficient o l'elaboració de plans de mobilitat urbana. Aquesta regulació ha facilitat l'extensió de bicicletes col·lectives a Sevilla, Pamplona, Còrdova o Barcelona -on enguany s'arribarà a les 2.000 unitats distribuïdes en 200 punts. I la tradició té poc a veure també en casos com ara el de Vitòria, pionera en la promoció dels pedals, i Sant Sebastià, on, abans de convidar a moure's sobre les dues rodes, s'han preparat les vies públiques i s'han dut a terme plans de conscienciació. També és cert que València ha manifestat un interés tímid per a posar en marxa aquest tipus bases bicis públiques -Sevici, Bicing, cada ciutat les bateja al seu estil- perquè ha sol·licitat l'ajuda a l'IDAE. Tanmateix, l'execució es demora, ja que sembla que havien d'estar implantades a l'octubre del 2007.
Un altre model de mobilitat és possible. També, necessari. Encara que la publicitat dels vehicles s'empenye en vendre cotxes cada vegada més verds i ecològics amb una autèntic irresponsabilitat ambiental i mancança d'ètica. La Unió Europea calcula que l'exposició a llarg termini a contaminació de partícules per damunt dels nivells permesos en 124 ciutats (on viuen 80 milions d'habitants) pot haver causat unes 60.000 morts a l'any. I València no és la primera, sinó la segona ciutat de l'estat espanyol, només per darrere d'Alcorcón (i per davant de Madrid, Terrassa i Barcelona) a superar els valors límits en concentracions d'òxids de nitrogen (dades del balanç 2001-2005).
De ben segur que la zona 30 km/h del barri del Carme es un bon auguri tant per al futur de les bicis a València com perquè respirem un aire més saludable. I que les carreres urbanes al circuit de Fòrmula 1, construït al voltant de les instal·lacions portuàries, no ens siguen massa desfavorables durant les pròximes setmanes...
