Pols sota l'estora

Els grans esdeveniments esportius no són aliens a l'escrutini ambiental
Periodista
08/07/2010 - 00:00

La copa del món de futbol de Sud-àfrica ha portat alegries i penes per igual segons els sentiments nacionals malgrat que, com tothom sap i com s'ha demostrat un cop més aquests dies, la política no té res a veure amb l'esport. El mundial 2010 -ara parlant seriosament- no ha estat aliè a cap aspecte individual o col·lectiu, com succeeix amb qualsevol gran esdeveniment. Els signes dels temps també hi han fet arribar un ús intel·ligent dels recursos. Així, l'estadi Moses Mabhida de Durban, el de l'arc espectacular, ha estat dissenyat amb un sistema de recuperació d'aigua que serveix per reduir-ne el consum en un 74%. Cal assenyalar també que aquesta instal·lació s'ha construït amb 400 tones d'acer i 40.000 tones de totxos provinents de l'enderrocament de l'antic estadi de la ciutat. El màrqueting internacional tampoc ha oblidat la qüestió i durant la competició s'ha recordat que les samarretes de Brasil, Corea del Sud i els Països Baixos estaven fetes de polièster reciclat a partir d'ampolles de plàstic que venien del Japó i Taiwan.

(F)

Tanmateix la globalització sempre ho acaba desquadrant tot una mica. Segons el ministeri sud-africà de medi ambient i turisme, el campionat haurà produït unes emissions de 2,8 milions de tones de CO2. Si la xifra és finalment correcta això voldrà dir que aquest mundial haurà multiplicat per nou les emissions de la copa del món del 2006 que es va celebrar a Alemanya. Davant aquesta revelació ja han sortit veus recordant que Sud-àfrica es troba a l'hemisferi sud i, és clar, això ha obligat a fer desplaçaments més llargs. El cas és que els equips d'Argentina, Xile i Paraguai hauran d'agafar l'avió quan el mundial se celebri a l'hemisferi nord i es tornin a classificar.

Aquest tipus de preocupacions s'estenen cada cop més en el món de l'esport que, en certa manera, acaba fent d'indicador de fins a quin punt els temes ambientals han entrat en el mainstream. Així, per exemple, mentre es desenvolupava el campionat del món de futbol, la BBC informava que el món de la Fórmula 1 està amoïnat per la imatge que transmet, no només pel fet de cremar benzina per diversió, sinó pel gran nombre de viatges intercontinentals que genera el calendari de competicions. De moment s'està parlant de racionalitzar aquest calendari en el sentit probablement de concentrar més curses en el temps i en diferents regions del món, tot i que no s'ha definit encara res al respecte. La Federació Internacional de l'Automòbil -la primera autoritat en aquest esport- ha començat a treballar en la línia d'augmentar l'eficiència dels motors per disminuir-ne substancialment el consum en l'horitzó 2013. Tot això està molt bé però fa pensar en escombrar la casa i dipositar la pols sota l'estora: l'aparença és magnífica, el problema persisteix.

És difícil discutir aquest tema amb els grans amants de l'esport entès com a espectacle. Normalment et diran (m'han dit) que hi ha altres àmbits on les coses es fan més malament. I potser no els falta raó: no sé si mai s'ha fet cap estudi sobre les necessitats reals que hi ha darrere els viatges de negocis. Per què ara ens hauríem de fixar en l'esport que tantes bones estones ens fa passar? I la cirereta de l'argument: quedem-nos quiets, no fem absolutament res i les emissions i el consum de recursos segur que baixaran. Una reductio ad absurdum comprensible sobretot quan s'ha tocat el voraviu.

(F)

No és per la quietud que ens sortirem sinó per la reflexió i l'acció, i dintre de la primera per la importància del matís. Pot ser que la copa del món impliqui costos però els guanys són innegables. No s'ha de menystenir la il·lusió de les persones ni tampoc el progrés material de Sud-àfrica, una nació prou castigada ja per la història. És difícil que cap anàlisi cost-benefici copsi aquesta realitat perquè es tracta d'una balança on hi ha elements intangibles. En qualsevol cas, i pel que fa a les emissions, la FIFA pot passar perfectament la pilota a l'aviació que encara no ha resolt el gran repte que té davant en el segle XXI.

Pel que fa a la Fórmula 1 el matís és que la mateixa finalitat de l'esport comporta emissions, en si perjudicials, i la despesa d'un recurs que en poques dècades serà ben escàs, no només pel transport -aquesta és la part bona- sinó per la indústria o la medicina. El futbol es pot improvisar a la platja o al barri, per les curses cal construir Montmeló, curiosament a pocs quilòmetres d'on el govern ens obliga a córrer menys amb els nostres vehicles per baixar la contaminació. 

Periodista

Relacionats

Butlletí