Per què li diem ecodisseny quan volem dir disseny? Posar un nom no és fàcil, mai. I posar nom a un premi que vol reconéixer productes i estratègies que redueixen el seu impacte ambiental amb la incorporació de criteris ambientals en el seu cicle de vida, n’és un exemple. Anem a fer l’exercici: Premi de disseny sostenible, Premi de productes i serveis circulars, Premi de bon disseny, etc. De fet, no hem de posar un nom des de zero, sinó que l’hem de fer evolucionar. L’original, que va durar des de l’any 2001 fins el 2013, durant set edicions, era: Premi Disseny per al Reciclatge. Aquest premi, llavors, se centrava en guardonar aquells productes, serveis i estratègies que en ser concebuts pensaven en el seu reciclatge final. Tot i que la majoria de les estratègies aplicades en les candidatures que s’hi presentaven se centraven en això, també n’hi havia que treballaven altres fases del cicle de vida com l’ús, el transport, la fabricació, etc. Per això, des del Departament de Territori i Sostenibilitat es va decidir canviar el nom per un més global, que incorporés totes aquestes altres fases. I d’aquí sorgeix Premi Catalunya d’Ecodisseny. I aquí és on s’ha perdut una oportunitat i es torna a caure en la fragmentació del coneixement i de l’exercici del disseny, del bon disseny. Entenc que s’ha de cercar un espai perquè aquells que volen ‘fer millor les coses’ o ‘menys malament’ a nivell ambiental siguin reconeguts i serveixin d’exemple a la resta. Però d’aquesta manera el que s’està aconseguint és que aquestes iniciatives siguin això, iniciatives puntuals, anecdòtiques, una opció més, una opició més verda. Però així també deixen de ser considerades com l’única manera de fer les coses, la millor per a tothom.
Quina seria la solució? Per a mi la solució seria una coordinació transversal entre Generalitat (més enllà de Territori i Sostenibilitat) i entitats que treballen pel disseny (BCD Barcelona Centre de Disseny, ADI FAD Associació de Disseny Industrial del Foment de les Arts Decoratives, ADP Associació de Dissenyadors Professionals i més que em deixo) perquè, per exemple, ‘El millor disseny de l’any’ ja existent i organitzat pel FAD (Foment de les Arts Decoratives) incorporés com un criteri més en la seva valoració final els aspectes ambientals i el seu anàlisi en les diferents fases del cicle de vida de les candidatures presentades. Per què duplicar premis? Per què segmentar un Premi que ha de premiar el bon disseny i punt? Com es pot valorar un producte com a bon producte si no s’ha tingut en compte si la seva existència empitjora o no la qualitat de vida de les persones i del seu entorn? No només d’aquelles que el compren o l’utilitzen, sinó de totes les que estan implicades en el seu cicle (els que han extret els materials, els que l’han traslladat, els que l’han fabricat, els que l’han venut, els que l’han de reciclar, cremar, enterrar…).
Qui ha guanyat el Premi i per què?
D’un total de 115 candidatures presentades (un 36% per producte-categoria A, un 24% per disseny jove-categoria D, un 23% per estratègia-categoria C i un 16% per producte en desenvolupament-categoria B) se n’han seleccionat 40 (un 35%) per optar als diferents guardons. Finalment, 6 han estat premiades i 7 han rebut una menció. Aquest any he tingut el plaer de formar part del jurat al costat de grans professionals del disseny i la sostenibilitat com Pilar Chiva, Alfred Vara, María José Sárrias, Mariona Sanz, Isabel Roig, Cristina Noguer, Manel Martínez, Matilde Torralba, Joan Rieradevall i Pere Gavíria. Una barreja entre representants de l’organització (Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat i l’Agència de Residus) així com d’altres agents del món de l’empresa (ACCIÓ), del disseny (BCD, ADI FAD, ADP), dels consumidors finals (Associació de Consumidors de la província de Barcelona), de la sostenibilitat aplicada al disseny i de la comunicació. No va ser fàcil escollir. El debat sobre el bon disseny estava obert i amb les actuals categories del Premi es va fer difícil, en més d’un cas, valorar productes, serveis i projectes, que en una altra situació no s’haguessin pogut comparar. Però ho havíem de fer i el resultat van ser les següents candidatures premiades:
- Producte: Càpsules de cafè compatibles amb Nespresso, compostables i amb cafè orgànic (Cafès Novell SA).
- Producte en desenvolupament: Powerpad (Juan Pablo Esquivel Bojorquez. Institut de Microelectrònica de Barcelona).
- Estratègia: Col·lecció Remix Vol.1 i Vol.2 (BD Barcelona 1972 SL, amb la col·laboració de Ramón Úbeda Castro i Curro Claret).
-
Disseny jove:
- Pine Helper (Laura Perdomo Caso. Escola Superior de Dissey i Arts Plàstiques de Catalunya, Seu de Barcelona Llotja).
- Chukudu 2.0 (Alessandro Asnaghi Gordillo. IED Barcelona Escola Superior de Disseny).
- Blau Orgàsmic (Ioana Crasovan. IED Barcelona Escola Superior de Disseny).
Però, per què han estat les premiades? En el cas de Cafès Novell SA s’ha considerat que en ser la primera càpsula de cafè del mercat compostable i compatible amb la marca Nespresso, produïda i comercialitzada a l’Estat espanyol, havia de rebre aquest reconeixement. No entraré en detalls tècnics. En aquest cas el repte a resoldre és que les càpsules convencionals generen entre 1,5 i 2 grams de residu per unitat, que a més no poden ser tractades com a envasos per la seva consideració legal i mida. Està clar que la proposta ja comercialitzada de Novell resol, en part, aquesta problemàtica. Està clar que estem donant solució a l’ús massiu de càpsules de cafè, d’un sol ús. El seu impacte positiu, doncs, és molt gran ja que hi ha molta gent que fa i farà servir aquesta alternativa més ‘eco’ de la càpsula de Nespresso.
Però, llavors, el disseny, a partir d’ara, serà ‘la millor solució a una mala idea, a un mal disseny’? Cal no oblidar que la proposta de Novell torna a ser un producte d’un sol ús. Ara mateix seria incapaç de dir quants cafès hem pogut preparar a casa amb la cafetera italiana de tota la vida, de ‘mil usos’. No seria millor que el disseny resolés, directament, les males idees i les transformés en d’altres de bones, no de millors, sinó de bones? Amb aquesta pregunta no vull restar valor a l’aposta de Cafès Novell, que també ha treballat el packaging, transport i altres fases. Només una darrera pregunta: aquesta és una nova línia ‘eco’ o totes les vostres càpsules a partir d’ara seran compostables?
Powerpad, unes bateries portàtils completament biodegradables, construïdes amb materials orgànics, abundants i de baix cost, que poden ser fabricades amb processos de manufactura eficients i de gran escala, ha estat el producte en desenvolupament premiat dels Premis Catalunya d’Ecodisseny d’enguany.
Per a mi aquest ha estat el premi més innovador de la present convocatòria. Dóna solució al problema de l’emmagatzematge d’energia (amb una densitat energètica comparable a les bateries de liti) i a la gran toxicitat associada als materials que actualment formen part de les bateries d’energia (tant pel que fa a l’extracció d’aquests materials, com de la seva gestió final). Considerant que a Europa només es recicla un 30% de les piles i bateries que es venen i que això suposa l’abocament anual d’unes 20.000 tones de recursos tòxics o contaminants, aquest producte pot suposar un veritable pas endavant vers una economia circular.
Col·lecció Remix Vol.1 i Vol. 2 (premi Estratègia del Premi Catalunya d’Ecodisseny 2017).
La Col·lecció Remix Vol. 1 i Vol. 2 consisteix en una nova col·lecció d’objectes (accessoris i aparadors) creada a partir de components de mobles descatalogats i la creativitat de dissenyadors reconeguts com en Ramón Úbeda i Curro Claret. En aquest cas es premia el fet que la col·lecció reaprotifa components de mobles descatalogats per a nous usos, cosa que n’evita la destrucció i la consegüent generació de residus, alhora que sensibilitza els consumidors sobre l’estalvi de recursos. La bellesa estètica i originalitat d’aquesta proposta és indiscutible.
Es tracta d’una proposta que posa sobre la taula una reivindicació existent: el disseny amb materials reutilitzats no ha de deixar maco i atractiu, i no ha de resultar evident. Tanmateix, també resulta qüestionable el fet que existeixin tants mobles descatalogats… I si es resol l’origen del problema enlloc de reubicar-ho… amb gràcia, sí, però no deixa de ser, de nou, ‘una millora a una mala gestió d’un producte existent’. A més, tot i que no ho sé del cert, el preu d’aquesta ‘nova’ col·lecció no me l’imagino exactament assequible.
Col·lecció Remix Vol.1 i Vol.1.
I, finalment, pel que fa al disseny jove el premi ha estat compartit per tres propostes. En aquest cas, més que explicar el per què de cada premi trobo interessant esmentar que 11 universitats i escoles de disseny han presentat candidatures a la categoria de disseny jove. En total 28. Destaquen l’Escola Superior de Disseny i d’Arts Plàstiques de Catalunya (ESDAP-Barcelona Llotja) amb 7 propostes, IED Barcelona Escola Superior de Disseny amb 7 propostes, LCI Barcelona amb 4 propostes i que a més ha estat menció com a Estratègia i l’Escola Superior de Disseny i d’Arts Plàstiques de Catalunya (ESDAP-Olot) amb 3 propostes. Això és una bona notícia. Els futurs dissenyadors i dissenyadores ja pensen en clau de bon disseny, tot i que crec els falta una clau de volta.
Blau Orgàsmic (un dels tres premiats de Disseny jove del Premi Catalunya d’Ecodisseny 2017).
Chukudu 2.0 (un dels tres premiats de Disseny jove del Premi Catalunya d’Ecodisseny 2017).
Una crònica al final d’una opinió
I acabo per on teòricament comença una crònica, que era l’objectiu d’aquest article… tot i que ha acabat essent una opinió. Aquesta ha estat la segona edició del Premi Catalunya d’Ecodisseny, convocat pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, i amb la participació de l’Agència de Residus de Catalunya a la secretaria tècnica. El principal objectiu d’aquest Premi és. Per cicle de vida s’entén tot allò que fa possible que un producte sigui possible: la seva concepció (que no existeixi també pot ser una opció), l’extracció de materials, la seva fabricació i processament, el seu trasllat i transport, la seva distribució en botigues (online i offline), el seu ús i la seva gestió final (reparació, reutilització, reciclatge, revalorització, etc.)
Aquest Premi també és una de les actuacions emmarcades dins l’Estratègia catalana d’ecodisseny per a una economia circular i ecoinnovadora (Ecodiscat), impulsada pel Departament de Territori i Sostenibilitat per incentivar la incorporació de l’ecodisseny en el procés productiu, promoure la transferència de coneixement transversal i afavorir el consum de béns i serveis sostenibles i socialment responsables de Catalunya.
