Propaganda i manipulació ambiental (per Joana Díaz)

Aquest estiu he après molt sobre la tècnica de l'spin. Es tracta d'un terme molt anglosaxó que en tennis es refereix al cop d'efecte per enganyar el contrari sobre la direcció que prendrà la bola, i en comunicació té a veure amb la manipulació del llenguatge per distorsionar el missatge i dirigir l'atenció de l'audiència cap a on es vol. Alguns personatges polítics i empresarials són especialistes en la tècnica i han après a dominar-la amb gran perícia fins al punt que ja no queda clar, ni tan sols per a ells, què és realitat i què no. Un exemple molt gràfic en el tema dels transgènics és la defensa que en fan les multinacionals assegurant que aquests organismes són la solució per a la fam mundial. L'atenció de la societat queda instal·lada en la idea utòpica d'uns aliments que poden conrear-se arreu, en qualsevulla condició per adversa que sigui. Alhora, es desvia el focus de preocupació i queden en segon terme altres qüestions com ara els efectes sobre el medi a curt i mig termini i sobre la salut humana a llarg termini. Sembla que els spindoctors més entrenats es troben al Regne Unit i Nordamèrica, segons s'afirma a www.spinwatch.com, una web -preocupada pel fet que tant els governs com la propaganda corporativa es poden convertir en un problema seriós que està minant la confiança en la democràcia. Ara bé, si un dia la tècnica de l'spin i la propaganda va ser d'origen anglosaxó, ara ja es pot afirmar que s'ha estès de forma eficient com a mínim cap a l'àmbit llatí. Per posar només un parell d'exemples. Va ser vergonyós que durant les apagades de l'estiu a Barcelona determinats representants empresarials i polítics aprofitessin per centrar l'atenció del públic bàsicament en la necessitat de més tensió per fer front a la creixent demanda d'electricitat i, fins i tot, fessin referència a les 'ingènues pretensions' de l'energia solar que, segons deien, mai podrà resoldre el problema real de demanda energètica al que ens enfrontem. L'spin en el llenguatge en aquest cas és molt important. Amb expressions com ingenuïtat i pretensió, s'està apel·lant, en certa manera, al seny. Com si la decisió més assenyada passés, únicament, per més energia i no hi hagués espai per cap altra alternativa com ara més eficiència o energia alternativa. Aquest mateix llenguatge va ser utilitzat simultàniament per dirigents polítics argentins. Però allà el context era un altre i la qüestió no era defensar un determinat model energètic. L'hivern argentí ha estat excepcionalment fred i s'ha parlat sovint de crisi energètica. La crisi a Barcelona posava en evidència, segons deien, la 'ingènua pretensió' dels argentins de fer en poc temps el que ni a Europa sortia bé. Si ens aturéssim, com lectors i audiències, a analitzar les expressions i verbs que utilitzen molts dirigents, gairebé sempre molt conscientment, ens adonaríem de fins a quin punt estem manipulats nosaltres i els mitjans de comunicació que ens fan d'intermediaris.