Què n'ha sortit de la reunió del G8? (per Oriol Lladó)

Finalment, el que havia de ser la cimera en la qual els països més rics i poderosos del món havien de comprometre's en la lluita contra el canvi climàtic ha acabat entelada per la polèmica de l'escut antimíssils, que ha enfrontat, amb uns certs aires de nostalgia, Bush i Putin. Un repte del segle XXI empetitit irresponsablement, davant la tornada d'una qüestió que ja semblava superada, més pròpia de la guerra freda del segle passat. Un altre argument al sarró dels pessimistes? No exactament. De la cimera del G8, que té lloc aquesta setmana al balneari de Heiligendamm, emplaçat a la ciutat alemanya de Rostock, no n'ha sortit un acord polític de pes. Tal i com preveien els analistes, hem vist una declaració d'intencions benintencionada en les formes, i més aviat inconsistent en el fons. A Rostock s'evidencia, un cop més, la capacitat destorbadora d'un nou/vell actor: aquesta Rússia amb ganes de recuperar el títol de gran potència-. També es fa clar que l'estratègia del cowboy, tan implacablement desplegada pels nordamericans en els últims temps, fa molt difícil qualsevol proposta efectiva -i efectiva vol dir que inclogui un dels principals països emissors- per lluitar contra el canvi climàtic. I això, almenys, sembla que serà així fins al novembre de 2008, que és quan estan convocades les pròximes eleccions als EUA. Una altra cosa que s'evidencia, de nou, a Rostock. La recent proposta del president Georges W. Bush d'impulsar una plataforma entre els països més contaminants del món per limitar les emissions no ha generat adhesions. No és sorprenent, ja que el govern de Bush s'ha caracteritzat per la seva política bel·ligerantment escèptica respecte el canvi climàtic i les seves conseqüències. Que en un horitzó de canvi electoral, en el qual no pot presentar-se de nou, el president posi damunt la taula una proposta com aquesta, i que ho faci apel·lant als acords voluntaris, tot defugint explícitament el moll de l'os de l'estratègia convinguda per la major part de països a través del tractat de Kyoto, és, sobretot, una dèbil, i no sé si patètica, operació d'imatge. Així li ho va respondre, a la seva manera, la severa i tossuda Angela Merkel. Els dos líders es van reunir i, en els sempre profunds passadissos alguns funcionaris, sense capacitat decisòria, però amb intacta capacitat declaratòria, ja van deixar clar que els EUA no s'avindrien a cap acord que impliqués un compromís concret de reducció. I així ha estat, tot i que és possible, malgrat tot, fer una lectura que, al capdevall, no és tan pessimista com l'habitual ressenya d'aquesta mena de trobades. El govern Bush ja ha acceptat que hi ha canvi climàtic i fins i tot ha acceptat que cal un acord multilateral per fer-hi front, i que aquest ha de ser per a partir del 2012, que és quan acaba la primera fase del protocol, dins el marc definit per l'ONU. Això és del tot insuficient, ja que no porta un compromís de reducció concret, però és un llegat inesperat, i menys autista del que fins ara es desprenia de l'estratègia republicana. D'altra banda, és ja un fet que el canvi climàtic, i d'altres qüestions ambientals, cada vegada tenen més facilitat per situar-se en llocs preeminents en l'agenda de grans trobades internacionals, encara que en aquest cas hagi estat arraconat circumstancialment per la discussió dels míssils i la tensió amb Rússia. Tot plegat, és una millor notícia de l'esperada, sense ser exactament una bona notícia. Si que és, però, un punt de partida més còmode per al candidat guanyador de les pròximes eleccions a president dels EUA. Sigui un president demòcrata (el partit està escollint el candidat, a hores d'ara, i sembla que amb bones perspectives), sigui un president republicà (el lobby del petroli podria tenir els dies comptats, senyalen algunes veus). La reunió del G8 de l'any vinent difícilment serà decisiva, ja que caurà enmig de la campanya electoral nordamericana, però si la del 2009. I entremig, és de preveure que el calendari de l'ONU, amb una decisiva trobada a Mali, certifiqui també avenços importants en la matèria.