L'expressió "química verda" es podria considerar un oxímoron, és a dir, una combinació de termes mútuament excloents o contradictoris, com les expressions "còpia original" o "opinió objectiva". De la mateixa manera que ja hem acceptat l'expressió, també intrigant, "realitat virtual", és hora de pensar que existeix la possibilitat real, no virtual, que les ciències químiques facin una aportació decisiva als problemes ambientals i, en particular, a la gestió de substàncies perilloses i contaminants de difícil gestió i eliminació.
S'entén per química verda el disseny de productes i processos químics que redueixen o eliminen l'ús i generació de substàncies perilloses. La química ha estat cridada a fer una aportació decisiva al repte de la contaminació de la qual, d'altra banda, ha estat acusada durant tant de temps. Així és: de totes les ciències pures, la química és socialment considerada com la gran productora de contaminació i perill per a la salut i el medi. La física, la biologia, les matemàtiques es perceben com disciplines que, tot i no estar lliures de culpa, fan aportacions per a un millor coneixement de grans problemes com el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat o investiguen models per pal·liar-ne els efectes. I què ha fet la química mentrestant?
Tot el que ens proporciona confort i innovació té química: tèxtils, materials, fàrmacs, alimentació, xips electrònics, cables, etc. I aquesta química fa cada vegada més complexa la gestió i eliminació dels mateixos materials i productes quan es converteixen en residus. Però la química també avança en innovacions que puguin solucionar els problemes que ella mateixa genera.
(F)
D'entrada, la base de la química verda està en el disseny de processos o productes que evitin la generació de contaminants o el seu ús, és a dir, que siguin sostenibles en origen sota el concepte ben conegut de l'ecodisseny. Això s'ha vingut fent des dels noranta a través de la substitució d'unes substàncies per altres i en tenim el millor exemple amb l'eliminació dels CFCs (clorofluorocarbonats) causants del forat de la capa d'ozó. Altres substàncies perilloses d'ús massiu i altament contaminants que s'han anat substituint progressivament són els PVCs dels plàstics, determinats pesticides o un bon nombre de metalls pesants.Doncs bé, el pas endavant és l'ús o modificació de contaminants o residus per a generar altres productes útils. Per exemple, investigadors britànics han expandit l'estructura del PVA (alcohol polivinílic) de residus de pantalles de LCD de televisors i ordinadors per formar un material mesoporós de gran superfície. Sembla que aquest PVA expandit, en ser biocompatible, podria tenir aplicacions en la biomedicina.
Un altre exemple és l'ús dels denominats líquids iònics que substitueixen els dissolvents orgànics d'alta toxicitat que s'utilitzen en el processament de mercaderies agrícoles i en la indústria. Aquests líquids iònics, que també tenen el seu efecte sobre el medi ambient, un cop modificats també podrien aportar solucions interessants per a la desinfecció hospitalària.
La química verda està aportant solucions a múltiples nivells: des de les biorefineries, passant per la biomassa com forma de cogeneració energètica, fins a innovacions en el disseny de productes i materials de menor toxicitat o efectes ambientals. És, doncs, el temps de la contradictio in terminis, de la "crítica constructiva" a la "química verda".
