Més enllà de consideracions tècniques i de gestió del sistema, implantar el porta a porta converteix una actitud ambiental individual en una actitud col·lectiva i, per tant, política. Un pas imprescindible per la transició sostenible.
En els municipis on s’implanta la recollida de residus porta a porta, a curt termini millora la separació de residus en totes les fraccions i, a llarg termini, es redueix la generació de residus en el seu conjunt. Però també hi ha aspectes relacionats amb idees de comunitat, confiança, corresponsabilitat i solidaritat que són, fins i tot, més importants que les xifres. Són idees que estan a la base de la bona política i de la cultura democràtica.
Recentment La Garriga ha posat en marxa el sistema de recollida porta a porta i s’ha convertit en el municipi més gran de Catalunya que implanta aquest sistema a tota la població. La recollida selectiva ha passat del 43 al 79% en només quinze dies. Però en aquest període també hi ha hagut recollida de firmes en contra de la implantació, mobilitzacions davant l’ajuntament, vandalisme de contenidors al carrer, turisme de deixalles i titulars a mitjans locals que han destacat el conflicte més que els objectius. En canvi, hi ha una dimensió del procés que ha rebut menys atenció i és la que guarda relació amb qüestions que van més enllà de la gestió tècnica i logística. Es tracta de la dimensió més política i que te relació amb temes com la corresponsabilitat, la solidaritat i la confiança. En definitiva, parlem d’allò que es coneix com fer política sense saber-ho.
"No tenim més remei que “polititzar” una qüestió tan mundana com és la brossa que generem"
La política (bona) és una pràctica col·lectiva. Tant els que ja reciclàvem com els que no, amb el porta a porta prenem consciència de les nostres decisions individuals i del seu impacte sobre la comunitat. No tenim més remei que “polititzar” una qüestió tan mundana com és la brossa que generem. Si ja reciclàvem, podem sentir-nos recolzats institucionalment o bé rondinar si considerem que la gestió que se’ns demana ens complica més la vida, i en tots dos casos ja estem fent política. Si no reciclàvem, podem entomar el repte com l’empenta que necessitàvem per començar, o podem esgrimir dificultats d’espai, de salubritat, de justícia o de limitació de llibertats. I també estarem fent política en tots els casos.
"A Catalunya, el sistema s’ha implantat de forma total o parcial a més de 200 municipis on les xifres globals mostren que s’ha passat d’un 19,4% de recollida selectiva a un 70,3%."
En el tema del porta a porta el que es tendeix a destacar és la gestió i les seves xifres. Totes les xifres confirmen que el sistema és òptim des del punt de vista de la selecció i la prevenció de residus. L’Associació de municipis catalans per a la recollida porta a porta explica que la recollida selectiva millora tant en quantitat com en qualitat (més separació i més ben feta, amb fraccions més netes) i que al llarg dels dos primers anys després de la implantació s’arriba al 15,3% de prevenció de residus. Vaja que, en termes estrictament de gestió ambiental, el porta a porta és el que millors resultats permet en la gestió de residus municipals. A Catalunya, el sistema s’ha implantat de forma total o parcial a més de 200 municipis on les xifres globals mostren que s’ha passat d’un 19,4% de recollida selectiva a un 70,3%. Tinguem en compte que la Unió Europea fixa per al 2030 un objectiu de recollida selectiva del 60% dels residus urbans (inclosa la fracció orgànica). El porta a porta permet superar còmodament aquest objectiu.
A La Garriga s’hi ha arribat en només unes setmanes, encara que no sense problemes. Parlem de 17.000 habitants (entre els quals m’hi compto) d’unes 6.000 llars, i repartits en uns 19 km2 que suposen una densitat de 890 habitants per km2. Cert que no podem comparar amb la densitat mitjana de més de 5.000 habitants per km2 que te l’àrea metropolitana. Però tampoc parlem d’un municipi de model dispers amb majoria d’habitatges unifamiliars i urbanisme horitzontal, factors que se sol apuntar com facilitadors del porta a porta. De fet, el 64% dels habitatges tenen menys de 120m2 (i el 42% menys de 90m2) i gairebé el 80% de les llars són de dues persones o més, i concentrats en el centre urbà. Si sumem el comerç, la restauració i altres activitats, el repte de la gestió de residus urbans no és menor.
"El més extraordinari és veure que gent que assegura no creure en la política, fa política encara que sigui sense saber-ho, tant si estan a favor com si estan en contra del sistema porta a porta"
Com ciutadana he viscut i experimentat tot el que comporta la implantació d’aquest sistema. Però el que menys m’ha interessat han estat les xifres, potser perquè ja sabia que serien bones. El més extraordinari és veure que gent que assegura no creure en la política, fa política encara que sigui sense saber-ho. Tant si s’està a favor com si s’està en contra del sistema porta a porta, sortir al carrer cada vespre a treure el contenidor que toca, comprovar que la gran majoria de veïns segueixen el procés, comentar amb ells els pros i contres i pensar en punts de millora col·lectiva és fer política. Manifestar que t’endús les escombraries al cotxe cada matí i les deixes al poble del costat, també és posicionar-te políticament. Rebutjar aquestes pràctiques i comentar-ho en el veïnat també és política, a banda de contribuir a reflexions col·lectives sobre la corresponsabilitat i la solidaritat. Identificar errades tècniques, logístiques i de gestió i informar-les és fer política. Aprendre a confiar en els veïns, en les institucions, en els serveis i sentir-se orgullós quan la confiança no es vulnera i quan les coses funcionen és millorar la política. Més enllà de consideracions tècniques i de gestió del sistema, implantar el porta a porta converteix una actitud ambiental individual en una actitud col·lectiva i, per tant, política. Un pas imprescindible per la transició sostenible.
