Vam ser els primers a instal·lar un parc eòlic a Espanya, però ara Catalunya és la novena comunitat autònoma en potència instal·lada (420,44MW). Enfront dels 108 parcs eòlics de Castella-la Manxa, els 149 de Castella i Lleó o els 142 de Galícia, Catalunya només compte amb 18. Tampoc estem molt ben posicionats quant a l'aprofitament de l'energia fotovoltaica, sent la setena comunitat autònoma en potència instal·lada (170MW).
A Catalunya, la penetració de les energies renovables, amb la eòlica i la fotovoltaica al capdavant, no es correspon amb el potencial tècnic i industrial ni amb la llarga tradició d'innovació tecnològica del nostre país. Mentre que en el conjunt de l'estat espanyol les energies renovables representen un 6,9% del consum total d'energia primària, a Catalunya solament arriben a un 2,8%. Si comptabilitzem la proporció del subministrament elèctric generat amb energies renovables, Catalunya de nou es queda enrere, amb un 10,3% enfront del 20% a total estatal (totes les xifres són de l'any 2007).
És evident que al sector de les renovables a Catalunya solament li queda créixer en els pròxims anys. El propi Pla de l'Energia de Catalunya 2006-15, en el seu escenari Intensiu en Eficiència energètica i energies Renovables (IER), preveu un creixement de l'aportació d'energia renovable significatiu, encara que tímid segons alguns sectors. Així, les renovables passarien del 2,8% de l'energia primària actual a un 9,5% en 2015, mentre que si quantifiquem la participació renovable en el subministrament elèctric, aquesta passaria del 10,3% actual a un 20,8%.
(F)
Una de les mesures encaminades a fomentar aquesta evolució s'ha presentat recentment, en forma d'un nou decret regulador de la tramitació de parcs eòlics i fotovoltaics. L'objectiu d'aquest decret és simplificar el tràmit d'autorització i que l'extensió d'aquestes tecnologia de captació energètica sigui més racional. Els parcs eòlics s'haurien de beneficiar ara de la creació de Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP), que serien els espais òptims per a la seva ubicació. Aquestes zones disposaran de la capacitat necessària per a evacuar l'electricitat produïda (un dels frens a l'expansió eòlica a Catalunya), i major seguretat en la qualificació ambiental i urbanística. Els promotors podran presentar-se a concursos públics per a cada ZDP, i la decisió final la prendran els municipis afectats i la Generalitat, mentre que la Direcció general d'Energia i Mines actuarà com òrgan interlocutor.Pel que fa a l'energia solar fotovoltaica, la seva expansió es beneficiarà ara de noves condicions per als potencials emplaçaments. Es podran instal·lar en sòl no urbanitzable contigu a terrenys industrials (amb una superfície màxima de 6 hectàrees i una distància mínima entre instal·lacions de 500 metres), i equipaments agrícoles i ramaders. També es podran situar al costat d'altres tipus d'edificacions d'una superfície major de 150 metres quadrats o amb connexions de serveis (electricitat i aigua corrent), i en aquest cas no podran passar de les 3 hectàrees. Destaca en aquest apartat que es podran instal·lar parcs fotovoltaics en terrenys greument degradats per activitats anteriors i que no hagin estat restaurats, sempre que la instal·lació del parc no beneficiï als responsables de la degradació.
Si les inversions són possibles i les regulacions no són un entrebanc sense sentit, les energies renovables a Catalunya haurien d'experimentar una expansió notable en el futur. En el cas dels grans parcs fotovoltaics i eòlics, cal superar a més la forta desconfiança que aquests generen entre alguns col·lectius conservacionistes i ecologistes catalans. Aquest és un assumpte complex en el qual influeix no solament la realitat del mapa renovable català (especialment l'eòlic), sinó també una dinàmica derivada del repartiment de la població sobre el territori i el pes que algunes comarques han hagut de suportar a l'hora d'acollir instal·lacions de producció energètica.
