L'ONU vol promoure l’increment a gran escala de la restauració dels ecosistemes degradats i destruïts, una mesura per lluitar contra el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat i millorar la seguretat alimentària i el subministrament d'aigua.
Akarawut Lohacharoenvanich/ Font: Getty
El passat 20 de març es va celebrar el Dia Mundial de la Renaturalització, el que en anglès s’anomena World Rewilding Day. Una efemèride jove que la Global Rewilding Alliance (GRA) va instaurar el 2021. Aquesta aliança, en la que ara com ara —la xifra augmenta constantment— hi estan involucrades 177 organitzacions de 123 països diferents, vol aconseguir la restauració d’una part important dels ecosistemes terrestres i marins per tal de garantir a llarg termini l’habitabilitat del planeta.
Tenen una feinada de por perquè, en l’actualitat, només un 3% de les terres i mars del nostre planeta es consideren ecològicament intactes. El clam internacional és renaturalitzar fins a un 30% dels espais naturals d’aquí a l’any 2030. Per aconseguir-ho, estan en marxa a molts llocs del món projectes i accions que s’emmarquen en la dècada de les Nacions Unides per la Restauració dels Ecosistemes (2021-2030). L'ONU vol així promoure l’increment a gran escala de la restauració dels ecosistemes degradats i destruïts, una mesura d'eficàcia provada per lluitar contra el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat i millorar la seguretat alimentària i el subministrament d'aigua.
A Europa, l’entitat mare és Rewilding Europe que, al Vell Continent coordina projectes a molts llocs que podeu veure aquí, entre ells uns quants als àmbits ibèrics. A Espanya, on hi ha una de les riqueses naturals més espectaculars d’Europa, el 2020 es va constituir la fundació Rewilding Spain per treballar, en col·laboració amb Rewilding Europe, en la recuperació de nombrosos espais naturals. Un dels seus patrons és l’enginyer forestal Jordi Palau, autor del llibre Rewilding Iberia. Explorando el potencial de la renaturalización en España, publicat per Lynx Edicions. De moment han engegat accions al Sistema Ibèric Sud, un escarpat i despoblat territori de 850.000 hectàrees (només la meitat són àrees protegides) on viu una gran biodiversitat d’espècies.
Només un 3% de les terres i mars del nostre planeta es consideren ecològicament intactes. El clam internacional és renaturalitzar fins a un 30% dels espais naturals d’aquí a l’any 2030.
Les iniciatives engegades busquen recuperar les aus carronyaires, fomentar el retorn del linx ibèric, restaurar processos naturals de pasturatge que mantinguin espais oberts i protegir els boscos més antics. També es busca generar oportunitats laborals i empresarials basades en aquesta natura que es recupera. Per altra banda, al Campo de Montiel, 600.000 hectàrees de territori agrícola i forestal a cavall entre Ciudad Real i Albacete, hàbitat del linx ibèric, l’àguila imperial ibèrica o el pioc salvatge, es col·labora amb la fundació FIRE per fomentar la biodiversitat paisatgística i aportar noves oportunitats econòmiques al territori.
A Catalunya, explica Jordi Palau, hi ha uns quants exemples de "rewilding". «A la Reserva Nacional de Caça de Boumort de Lleida s'han reintroduït espècies clau com el cérvol, el voltor negre i un petit ramat de cavalls salvatges (amb la Fundació Miranda) alhora que s'han recuperat processos naturals com el foc per al manteniment d'espais oberts. I a la veïna Reserva d'Alinyà, de la Fundació Catalunya-La Pedrera i membre del European Rewilding Network, també es treballa en aquesta línia. Per altra banda, el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà va ser pioner fa un temps en la recuperació de diverses espècies clau extingides, entre elles herbívors domèstics i salvatges, i s’han fet algunes millores en els processos de gestió de l'aigua», explica Palau.
Més recentment, destaca la iniciativa a petita escala portada a terme a Manresa. Liderada per l’Ajuntament i inspirada en el llibre de Jordi Palau, busca reassalvatjar el petit paratge de Cap Poc Oli, de sis hectàrees, on hi havia una discoteca i un gran aparcament pavimentat, i restaurar el seu potencial natural amb la retirada de l’asfalt, la demolició d’una represa i la recuperació de l’herbivorisme a través de la pastura dels ramats de la zona.
Com diu a la Carta Global per la Renaturalització de la Terra, el concepte rewilding implica ajudar la natura a sanar deixant que ella mateixa pugui portar a terme els processos que sostenen els ecosistemes. Totes les accions, grans i petites, tenen importància per fer aquest camí. Lluitar per aconseguir un món més salvatge és avui un dels més grans signes de civilització.
«Creiem que el món pot ser més bell, més divers, més equitatiu, més salvatge.
Creiem que la resiliència innata de la natura, reforçada per la cura humana, pot iniciar una era de curació planetària.
En el futur, en un món íntegre i saludable, els rius sense embassar correran cap al mar, cap als estuaris plens de vida.
Seguint patrons ancestrals, les balenes i els tallarols migraran sense ser molestat pel mar i el cel.
Des del petit fitoplàncton fins a les sequoies més altes, totes les criatures de la Terra seran lliures de perseguir vides de qualitat, i la humanitat prosperarà enmig de l'abundància de la natura»,
Carta Global per la renaturalització de la Terra. 11è Congrés Mundial (WILD11), Jaipur, Índia, 2020.
