(F)
Fa un any, un dels arguments comuns en els programes electorals de les municipals a Catalunya i arreu era la seguretat ciutadana. En algunes poblacions la seguretat ciutadana es refereix, directament, a problemes de delinqüència o similar. Però en d'altres, el concepte té més a veure amb el civisme, la higiene i qualitat ambiental o la convivència. Què ha passat en aquest darrer any amb el repte de la seguretat ciutadana? I amb la seguretat ambiental? Se'n pot fer algun balanç contextualitzat en l'entorn de la crisi i les retallades? Tornarem als temps de la permissivitat amb el delicte ecològic perquè generava llocs de treball?Aquest no és precisament el fòrum per parlar de delinqüència, crim o violència, però per dur adequadament el concepte de seguretat ciutadana a l'arena ambiental (que sí és la "natural" d'aquest espai) fem referència a les definicions sobre el concepte. Segons l'Institut d'Estudis de la Seguretat, la seguretat de les persones té vessants econòmiques, de benestar, de salut o afectives atenent a estudis que diuen que hi ha una correlació entre el sentiment d'inseguretat ciutadana i les incerteses laborals, econòmiques, de salut o emocionals de les persones. Així, la seguretat ciutadana hauria de definir-se com les condicions necessàries per a que les persones desenvolupin totes les seves capacitats.
Vaja, que les ordenances de civisme, amb la seva denominació més políticament correcta, inclouen un ampli ventall de temes, tots sobre seguretat ciutadana i alguns que la transcendeixen i que s'aproparien a la seguretat humana i respecte pels drets humans. En algunes d'aquestes ordenances s'hi contempla la prostitució al carrer, el nudisme o seminudisme, la higiene en relació a les necessitats fisiològiques d'humans i animals, el vandalisme, la contaminació acústica, el comerç ambulant, l'ús de parcs i jardins, el control d'accions com llençar burilles, deixalles, canviar l'oli del cotxe o enfilar-se a un arbre. En d'altres, s'hi recullen els anteriors i altres assumptes com la llibertat individual, el respecte per la diversitat cultural i religiosa, el foment de l'associacionisme.
N'hi ha que són pures declaracions d'intencions en els grans temes de la seguretat humana i n'hi ha que són normes molt específiques sobre conductes determinades i comportaments de convivència i ús de l'espai públic. Mirant només de resquitllada les de les principals ciutats de Catalunya és evident que s'hi pot trobar de tot i per a tots els gustos i preferències polítiques i culturals: de molt genèriques i de molt exhaustives, de més permissives i de restrictives, algunes que es limiten a endreçar i altres que poden canviar el tarannà cultural d'una ciutat.
Tornant al balanç sobre la defensa de la seguretat dels ciutadans en temps de crisi, cal dir que, de moment en aquest darrer any, entre els temes que han generat més debat social, o si més no mediàtic, s'hi trobaria l'enduriment de multes per a nudistes o seminudistes i les crítiques que això va despertar pel fet que podia criminalitzar el col·lectiu nudista. També s'hi trobaria el debat sobre la prostitució al carrer i, de nou, la resposta del col·lectiu que també se sent criminalitzat.
Segons la criminologia, una de les estratègies de control social per vetllar per la seguretat dels ciutadans és la de la tolerància zero que consisteix en no deixar passar cap infracció sense càstig, per petita que aquesta sigui. La idea sota aquesta teoria és que qualsevol delicte, per petit que sigui, és el pas previ i necessari per a un de major. Els defensors del model de tolerància zero vinculen aquestes polítiques als èxits obtinguts en el control del crim en ciutats americanes com Nova York. Els detractors alerten sobre el perill que la tolerància zero sempre passa per la criminalització d'algun col·lectiu que podria veure vulnerada la seva seguretat humana o drets fonamentals.
(F)
Es pot aplicar una política de tolerància zero amb la seguretat ambiental dels ciutadans? Quins col·lectius es poden veure criminalitzats? Doncs molts, com en els altres àmbits: un control rigorós de les activitats sorolloses pot criminalitzar a bars o repartidors amb vehicles; la no permissivitat en festes populars o manifestacions també es pot veure com la criminalització de l'acció social, tal i com hem vist amb les actuacions sobre els actes del 15M que estaven emparades en l'acompliment de les ordenances. En temps de crisi, determinats negocis subjectes a normatives d'higiene, civisme, soroll, etc, que obliguen a inversions importants poden fer que els emprenedors se sentin criminalitzats.(F)
Les retallades no tenen perquè tenir efectes pitjors o millors sobre el comportament cívic ciutadà i empresarial. Tanmateix, caldrà vetllar perquè la crisi no emmascari conductes delictives i generadores d'inseguretat ambiental que facin caure en la permissivitat als poders públics i als mateixos ciutadans sota l'argument que no és moment per perseguir i castigar als infractors que generen llocs de treball. Recordem que aquest va ser, malauradament, l'argument utilitzat durant molts anys per empreses que es defensaven pels seus delictes ecològics dient que generaven llocs de treball. Va costar molt que la fiscalia de medi ambient pogués actuar contra aquests casos i que entenguéssim que el delicte ecològic vulnerava més drets humans que no pas en generava. Sinó, de nou, estarem externalitzant la seguretat i els costos i emmascarant, maquillant, els beneficis reals.
