El passat agost la Generalitat de Catalunya va presentar un edicte pel qual se sotmet a informació pública el projecte de decret regulador del procediment administratiu aplicable per a la implantació de parcs eòlics i instal·lacions fotovoltaiques a Catalunya. El projecte de decret (PDF, 144KB) té com objectiu general promoure la implantació de les energies renovables solar i eòlica, però li han plogut crítiques des d'organitzacions ecologistes i agrupacions d'empresaris de les energies renovables.
Tant el govern català com l'espanyol tenen nombrosos compromisos per a l'extensió de les energies renovables. Tant el propi Protocol de Kioto, com el llibre blanc de les energies renovables de la Unió Europea i diverses directives, el Pla d'Energies Renovables estatal 2005 - 2010 o el Pla d'Energia de Catalunya, apunten a aquesta mateixa direcció.
No obstant això, en la pràctica, existeixen nombrosos obstacles perquè aquest desenvolupament s'acosti al potencial real de les energies renovables. És evident que no tots aquests obstacles es deuen a les regulacions imposades per les diferents administracions. Els preus de les matèries primeres, la poca liquiditat en els mercats financers, la pròpia estructura del mercat energètic o la falta d'educació social en matèria d'energia i medi ambient són algunes de les causes que frenen aquesta implantació. Però les regulacions en aquest sector són moltes, i entre aquestes trobem nombrosos obstacles per al desenvolupament de les energies renovables.
(F)
En els últims temps, alguns d'aquests obstacles han sorgit a causa de la falta de visió a llarg termini que ha dominat l'estructuració del sector: els recents canvis en els decrets que regulen les instal·lacions de generació elèctrica de règim especial, per exemple, han causat les protestes d'empresaris i inversors, que denuncien la incertesa i inseguretat jurídica que generen. El model de primes (bàsicament un sistema pel qual les elèctriques estan obligades a comprar la producció d'electricitat renovable pagant tarifes fins a cinc vegades més cares que el preu que paga el consumidor) van complir el seu paper com impulsor de les instal·lacions renovables, però també han dut l'especulació al terreny de les renovables.El problema és fonamentalment de temps i de percepció. No hi ha consciència de la urgència amb la qual necessitem expandir les energies renovables, perquè a la societat no se li ha explicat que estem a les portes d'una greu crisi energètica. A partir d'aquí, no és d'estranyar la falta de voluntat política, que acaba posant, com és el cas del projecte de decret de la Generalitat, per davant criteris molt subjectius, com són els "valors identitaris" o el "valor del paisatge", per sobre de la seguretat del subministrament, tal com denuncien col·lectius com Tanquem les Nuclears - Nova Cultura de l'Energia o Greenpeace.
Si per exemple, a Catalunya són el gas natural i l'energia nuclear els principals productors d'electricitat, s'obvien els greus riscos als quals ambdós sistemes estan subjectes: seguretat en el subministrament i risc d'accidents amb gravíssimes conseqüències respectivament. Tampoc seria bo caure en un excessiu optimisme respecte al potencial real de les energies renovables. Un canvi en el sistema energètic d'un país, especialment el canvi que es necessita, no es pot aconseguir solament a força de calcular els sostres de capacitat.
La crisi econòmica mundial, l'encariment de les matèries primeres, la pròpia volatilitat dels mercats energètics, la falta de voluntat política ancorada en una atrevida ignorància de la situació energètica a nivell mundial, i un ingenu optimisme basat moltes vegades en confondre els potencials màxims teòrics amb el món real són alguns dels obstacles que no ens deixen veure la magnitud del problema.
La veritat és que necessitem potenciar al màxim les energies renovables, i protegir-nos d'un futur a mig termini en el qual el subministrament de gas, petroli i carbó estarà subjecte a nombroses incerteses i perills. I això en un context de crisi sistèmica, en el qual l'organització econòmica vigent, l'statu quo, està cada vegada més en dubte. Per això no es pot parlar de transició energètica sense plantejar una seriosa reducció en el consum energètic en termes absoluts. Tant els frens a l'expansió renovable com les fantasies d'autarquia energètica són obstacles quan s'allunyen de la realitat més probable. No obstant això, és molt més important eliminar aquests frens com més aviat millor, i per això és molt més pràctic apostar per les utopies renovables encara que siguin això, utopies. Tot camí recorregut en aquest sentit serà un avanç davant de l'immobilisme actual.
