Al voltant de 900 milions d’éssers humans afronten greus situacions d’inseguretat alimentària. Dit de forma planera: passen gana
Font: Getty
«El menjar, tradicionalment, és quelcom sagrat. No es tracta de nutrients i calories. Es tracta de compartir. Es tracta d'honestedat. Es tracta d'identitat», Louise Fresco
Encara avui, en ple segle XXI, mentre uns quants somnien en colonitzar Mart i ser immortals, al voltant de 900 milions d’éssers humans afronten greus situacions d’inseguretat alimentària. Dit de forma planera: passen gana. Segons UNICEF, uns 2,8 milions de nens moren cada any per causes relacionades amb la desnutrició alhora que, aproximadament, 2.600 milions de persones pateixen obesitat. La meitat de les terres habitables del nostre planeta s’utilitzen per a produir aliment i, d’aquestes, més de la meitat es dediquen a cultivar menjar per abastir els animals que ens mengem. Així i tot, segons la FAO, la producció mundial d'aliments s'haurà d'incrementar més d'un 50% per al 2050, en un context de crisi mediambiental i de limitació de recursos naturals. L'alimentació, sector que genera el 25% de les emissions de CO2 i altres gasos contaminants, és a l'epicentre de totes les nostres grans tempestes: canvi climàtic, sobreexplotació de recursos, degradació de la terra, desforestació (al tròpic el 90% de la desforestació és causada pel sector agrícola), extincions massives d'espècies, maltractament animal, malalties relacionades amb la mala nutrició, resistència als antibiòtics, zoonosi i pandèmies… Què podem fer front aquest escenari tan perillós?
Afortunadament, moltes persones treballen a múltiples llocs del món des de diversos fronts per la transició cap a un model alimentari més sostenible. I ho fan a través de línies d'acció i investigació diferents i transdisciplinàries: fertilitat de la terra, productivitat animal, agricultura urbana, producció de proximitat, ramaderia extensiva i pasturatge, nous aliments, cultius alternatius, resistència de les espècies agrícoles, carn cultivada, succedanis carnis d'origen vegetal, instal·lacions agropecuàries intel·ligents, noves fonts de proteïnes, embolcalls biodegradables, consum responsable, lluita contra el malbaratament (a Europa cada persona llença de mitjana uns 130 quilos de menjar cada any i als Estats Units uns 164), canvi d'hàbits… Tots aquests avenços seran, sens dubte, indispensables per ressituar l’escenari de l’alimentació del futur en un context que no deixi ningú enrere. Però també, apunten molts experts, caldrà refermar una transformació ètica, fins i tot filosòfica, que afronti el tema de la producció i abastiment del menjar de la humanitat des d’una òptica molt més social. «El menjar hauria de ser bo, net i just», afirma l’italià Carlo Petrino, sociòleg i fundador del moviment 'slow food'. Quan diu bo, es refereix que hauríem de seguir una dieta basada en aliments frescos de temporada vinculats a la cultura local. Quan diu net, es refereix al fet que aquests aliments es produeixin de forma que no perjudiquin el medi ambient, el benestar animal ni la nostra salut. I quan diu just, vol dir que es venguin a uns preus accessibles pels consumidors i justos pels productors.
"L'alimentació, sector que genera el 25% de les emissions de CO2 i altres gasos contaminants, és a l'epicentre de totes les nostres grans tempestes: canvi climàtic, sobreexplotació de recursos, degradació de la terra i desforestació, entre d'altres"
«El menjar modela el món, dona forma a les ciutats i als camps que els proveeixen», opina l'arquitecta britànica Carolyn Steel, experta en disseny urbà i autora de dos llibres (Ciudades hambrientas i Sitopia, de Capità Swing), en els quals l'autora explica com l'alimentació ens pot ajudar a remuntar l’actual crisi global. Malgrat que les nostres grans ciutats es van originar en plena natura, a partir d'assentaments envoltats de terres de cultiu i de pastures per als animals, avui vivim d'esquena al medi natural. La revolució industrial va acabar amb el model de ciutat rural, i la producció d'aliments, a mesura que les metròpolis creixien, es va anar allunyant cada cop més de la ciutadania. Fins que un dia, el menjar va quedar fora de la nostra vista. I de la nostra ment: vam deixar de saber d'on procedia el nostre menjar i com era produït. Ens va deixar de preocupar i vam escapar del món real: «Vivim en una fantasia sense brutícia, sense merder, on l’aliment arriba per art de màgia i la merda desapareix de cop i volta, i nosaltres passegem per aquí sent moderns», explicava Steel en una entrevista a El Temps el 2022.
És necessari, diu aquesta dona que la revista The Ecologist considera una de les deu persones més visionàries del segle XXI, canviar la nostra forma de produir i distribuir els aliments. Hem construït una ‘bona vida’ basada en el menjar barat i processat, però això no funciona, ni pel medi ambient ni per la nostra salut. No tan sols la física, tampoc la mental. «Un menjar compartir és la metàfora d’una bona societat», diu. Sabíeu que als Estats Units el 19% dels àpats es fan dins del cotxe?
Els valors del menjar són els valors de la vida, resumeix Steel. Quan parlem de menjar, en realitat estem parlant de la classe de món que creem. Canviant la nostra forma de produir, transportar, comerciar, cuinar, compartir i valorar el menjar, afirma, podríem millorar els nostres paisatges, les nostres ciutats i llars, els llocs de feina, les vides socials i la petjada ecològica. I de manera d’allò més plaent. Bon profit!
